JEREMIES

 15

 

 

Anunci del càstig

1 El Senyor em va dir: “Ni que Moisès i Samuel se’m posessin davant meu, la meva ànima no estaria a favor d’aquest poble. Traieu-me’ls del davant, que se’n vagin!
2 I si et preguntaven: On hem d’anar?, els respondràs: Així ha respost el Senyor: Qui és sentenciat a mort, a la mort; qui ho és a l’espasa, a l’espasa; qui ho és a la fam, a la fam; qui ho és al captiveri, al captiveri.
3 Els imposaré quatre menes de càstigs –diu el Senyor–: l’espasa perquè els mati, els gossos perquè els arrosseguin, les aus de rapinya i els animals ferotges perquè els devorin i els exterminin.
4 Els convertiré en un exemple esgarrifós per a tots els reialmes del món, per culpa de Manassès, fill d’Ezequies, rei de Judà, per tot el que va fer a Jerusalem.”

La tràgica fi de Jerusalem

5 “Qui tindrà compassió de tu, Jerusalem? Qui s’entristirà per tu o s’interessarà pel teu benestar?
6 Tu em vas deixar –diu el Senyor–, et vas fer enrere; per això aixecaré la meva mà contra tu i et destruiré: ja estic cansat de compadir-me!
7 Els esventaré amb la pala de ventar fins a les portes del país. Els he privat de la descendència, he fet desaparèixer el meu poble, ja que no ha rectificat la seva conducta.
8 Les seves viudes s’han multiplicat més que la sorra de la platja. Els envio l’assolador, a ple migdia, contra la mare del jove: faig caure de sobte damunt d’ella l’angoixa i l’esglai.
9 Es desmaia la mare de set fills, se li fon l’ànima, el seu sol es pon quan encara és de dia; ha quedat confosa i avergonyida. I aquells que li hagin quedat els lliuraré a l’espasa, a la vista dels seus enemics.” Ho ha dit el Senyor.

Queixa de Jeremies

10 Ai de mi, mare meva! M’has infantat perquè esdevingui un home discutit i controvertit arreu del país! Mai no he prestat ni manllevat, però tots em maleeixen.
11 Senyor, jo he dit: “Ben cert que t’he servit per al bé, t’he suplicat a favor de l’enemic en el temps de l’aflicció i en moments d’angoixa.”

Déu anuncia el càstig a Israel

12 “¿És que es pot trencar el ferro, el ferro trempat i el bronze?
13 Els teus béns i els teus tresors, jo els lliuraré de franc a la rapinya, per culpa dels teus pecats, en tot el teu territori.
14 Et faré passar, amb els teus enemics, en una terra que no coneixes; perquè s’ha encès el foc de la meva ira i s’abrivarà contra vosaltres.”

El profeta invoca el Senyor

15 Tu ho saps, Senyor, recorda’t de mi, visita’m i fes-me justícia dels meus perseguidors. No deixis que sigui arrabassat a causa de la teva paciència amb ells; sàpigues que per tu suporto l’oprobi.
16 Quan m’arribaven les teves paraules, jo me les engolia, i elles han estat el meu goig i l’alegria del meu cor; perquè jo porto el teu nom, Senyor, Déu Totpoderós.
17 No m’he assegut en companyia dels burletes per divertir-me. M’he assegut solitari, per obra teva, perquè m’has fet portador de la teva indignació.
18 Per què el meu dolor és permanent i la meva ferida enverinada no se’m vol curar? ¿Seràs per a mi com un miratge, com una aigua inexistent?

Resposta del Senyor

19 Llavors el Senyor em respongué: “Si tornes, et deixo tornar perquè puguis estar al meu servei, i si destries el que és preciós del que és vil, seràs tu la meva boca. Són ells que s’han de girar cap a tu, i no pas tu cap a ells.
20 Jo faré que siguis per a aquest poble com una sòlida muralla de bronze, i quan lluitin contra tu no et venceran, perquè jo sóc amb tu per salvar-te i alliberar-te –ha dit el Senyor.
21 Jo et salvaré del poder dels malvats i et rescataré de les urpes dels depredadors.”