JEREMIES

 14

 

 

Anunci de la gran secada

1 Revelació del Senyor que fou dirigida a Jeremies amb motiu de la secada:
2 Judà s’ha posat de dol, les seves portalades llangueixen, la gent jeu a terra afligida i s’eleven els gemecs de Jerusalem.
3 Els amos envien els mossos a buscar aigua; van a les cisternes i no en troben, tornen amb les gerres buides; avergonyits i confosos, es cobreixen el cap.
4 La terra està clivellada per manca de pluja, els camperols estan decebuts i també es cobreixen el cap.
5 Fins la cérvola abandona els seus nadons en el camp perquè no hi ha herba.
6 I els ases salvatges s’aturen dalt dels turons, ensumen l’aire com els xacals, i els seus ulls llangueixen perquè no hi ha pasturatge.

Súplica del profeta a favor del poble

7 Encara que les nostres iniquitats ens acusen, oh Senyor, actua per amor al teu nom! Sí, les nostres apostasies s’han multiplicat, hem pecat contra tu.
8 Oh tu, esperança d’Israel, el seu salvador en temps d’aflicció, per què has de ser com un foraster en el país, com un viatger que s’atura a passar la nit?
9 Per què has de ser com un home esgotat, com un lluitador que no pot donar ajut? Tanmateix, tu habites enmig de nosaltres, oh Senyor, i el teu nom és invocat damunt nostre; no ens desemparis!
10 Això diu el Senyor referent a aquest poble: “Els agrada d’anar vagant, els seus peus no s’aturen mai.” Per això el Senyor no es complau en ells: ara recordarà la seva maldat i castigarà els seus pecats.
11 El Senyor em digué: “No intercedeixis a favor d’aquest poble, per al seu benestar.
12 Ni que dejunin, jo no escoltaré el seu clam; ni que ofereixin holocaustos i ofrenes vegetals, no els acceptaré, sinó que els exterminaré amb l’espasa, la fam i la pesta.”
13 I jo vaig dir: “Ah, Senyor, Déu Etern, és que els profetes els van dient: No veureu l’espasa ni passareu fam, sinó que us donaré una pau segura en aquest lloc.”
14 Però el Senyor em respongué: “Aquests profetes prediquen mentides en nom meu; jo no els he enviat ni els he donat ordres, ni tan sols els he parlat. Són visions enganyoses, prediccions falses, fantasies nascudes del seu mateix cor, això que us profetitzen.”
15 Per això, el Senyor ha dit: “Referent als profetes que profetitzen en nom meu sense que jo els hagi enviat, i que diuen que no hi haurà espasa ni fam en aquest país, seran precisament aquests profetes els que moriran per l’espasa i la fam.
16 I aquest poble a qui ells profetitzen serà llençat pels carrers de Jerusalem víctima de la fam i de l’espasa; i no hi haurà ningú que els enterri, a ells, a les seves dones i als seus fills i filles; perquè faré caure damunt d’ells la seva pròpia maldat.
17 I tu els diràs aquesta paràbola: Que els meus ulls vessin llàgrimes nit i dia sense parar, perquè la donzella filla del meu poble ha estat colpida amb un gran desastre, amb una ferida molt dolorosa.
18 Si vaig al camp, hi veig víctimes de l’espasa; si entro a la ciutat, hi veig el patiment a causa de la fam. Fins i tot els profetes i els sacerdots van errants pel país, sense comprendre res.”

Nova súplica del profeta

19 ¿És que has rebutjat del tot Judà? ¿És que la teva ànima està fastiguejada de Sió? Per què ens has fet aquesta ferida incurable? Esperàvem el benestar, però no hem obtingut cap bé; esperàvem el temps de restabliment, i esdevé l’esfereïment.
20 Reconeixem, Senyor, la nostra impietat, la iniquitat dels nostres pares: tots hem pecat contra tu.
21 No ens menyspreïs, per amor del teu nom! No deshonoris el tron de la teva glòria! Pensa-t’hi, no trenquis el teu pacte amb nosaltres!
22 ¿És que entre les divinitats paganes n’hi ha cap que faci ploure? ¿És que el cel pot donar els ruixats per si mateix? ¿No ets tu, Senyor, el Déu nostre? Per això nosaltres confiem en tu, perquè tu has fet totes aquestes coses.