JEREMIES

 13

 

 

El símbol de la faixa podrida

1 El Senyor em digué això: “Vés, compra’t una faixa de lli i posa-te-la a la cintura, però no la mullis amb aigua.”
2 Vaig comprar la faixa, tal com havia dit el Senyor, i me la vaig posar a la cintura.
3 Després el Senyor em va parlar per segona vegada i em digué:
4 “Pren la faixa que vas comprar i que portes a la cintura, vés-te’n a l’Eufrates i amaga-la dins una escletxa de la roca.”
5 Vaig anar, doncs, a amagar-la prop de l’Eufrates, tal com m’havia manat el Senyor.
6 I succeí, al cap de molts dies, que el Senyor em digué: “Aixeca’t, vés a l’Eufrates i recull la faixa que jo et vaig dir que hi amaguessis.”
7 Vaig anar a l’Eufrates, vaig furgar i vaig agafar la faixa del lloc on l’havia amagada, però vaig trobar que s’havia podrit i no era bona per a res.
8 Llavors vaig rebre una revelació del Senyor que em deia:
9 “Això diu el Senyor: D’aquesta mateixa manera podriré la supèrbia de Judà i la gran arrogància de Jerusalem.
10 Aquest poble malvat que refusa d’escoltar les meves paraules, que segueix la tossuderia del seu cor, que va darrere dels déus estrangers per servir-los i adorar-los, acabarà com aquesta faixa, que no serveix per a res.
11 Així com la faixa s’adhereix a la cintura de l’home, així vaig estrènyer amb mi tota la casa d’Israel i tota la casa de Judà –diu el Senyor– perquè fossin el meu poble, i que per ells tingués renom, lloança i glòria, però no m’han obeït.”

El símbol de les gerres de vi

12 “També els diràs aquestes paraules: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Tota gerra pot ser omplerta de vi. Si ells et diuen: ¿No ho sabem prou, que tota gerra pot ser omplerta de vi?,
13 tu els diràs: Això ha dit el Senyor: Mireu, jo omplo d’embriaguesa tots els habitants d’aquest país, els reis que seuen al setial de David, els sacerdots, els profetes i tots els ciutadans de Jerusalem.
14 I els rebatré l’un contra l’altre, pares i fills alhora –diu el Senyor–. No tindré pietat, no perdonaré ni em sabrà greu de destruir-los.”

Judà serà deportat

15 Escolteu, estigueu atents, no sigueu despectius, que el Senyor ha parlat.
16 Doneu glòria al Senyor, el vostre Déu, abans que faci venir les tenebres, abans que els vostres peus ensopeguin amb muntanyes de foscor i, mentre espereu la llum, ell la canviï en ombra tenebrosa, la converteixi en denses tenebres.
17 I si no escolteu, la meva ànima haurà de plorar d’amagat per la vostra supèrbia; els meus ulls es desfaran en llàgrimes plorant amargament, perquè el ramat del Senyor haurà estat deportat.

Déu amenaça la casa reial

18 Digues al rei i a la reina mare: Abaixeu-vos, seieu a terra, perquè ha caigut del vostre cap la corona de la vostra magnificència.
19 Les ciutats del sud són tancades, no hi ha ningú que les obri; tot Judà és deportat, deportat en massa.
20 Alceu els vostres ulls i mireu aquests que vénen del nord. On és el ramat que et va ser confiat, les teves magnífiques ovelles?”

Avís a la Jerusalem infidel

21 “Què diràs quan ell posi com a dominadors teus aquells qui tu has acostumat a ser aliats? ¿No t’agafaran dolors com el de la dona que va de part?
22 I si tu et preguntes interiorment: Per què em passa tot això?, sàpigues que és per la teva gran maldat que t’han aixecat les faldilles i t’han violat.
23 ¿Podrà un etíop canviar la seva pell, o un lleopard les seves clapes? Tampoc vosaltres no podreu obrar bé, ara que esteu acostumats a fer el mal.
24 Per això us escamparé com la fullaraca que vola amb la ventada del desert.
25 Aquesta és la teva sort, la part que jo mateix t’he mesurat –diu el Senyor–, per haver-te oblidat de mi i haver confiat en la mentida.
26 Jo mateix t’aixecaré les faldilles fins a la cara, perquè sigui patent la teva vergonya.
27 Els teus adulteris, la teva luxúria i la teva malvada fornicació; dalt dels turons i pels camps he vist les teves abominacions. Ai de tu, Jerusalem, que no et purifiques! Quan trigaràs encara?”