JEREMIES

 12

 

 

El profeta interpel·la el Senyor

1 Ets molt just, Senyor, perquè jo discuteixi amb tu. Tanmateix, et vull exposar les meves qüestions: Per què prospera el camí dels descreguts i viuen en pau tots els qui actuen traïdorament?
2 Els vas plantar i ells s’han arrelat, creixen i donen fruit. Tu ets a prop de la seva boca, però lluny del seu cor.
3 Tu, Senyor, em coneixes, m’has examinat i has provat el meu cor envers tu. Separa’ls com ovelles per a l’escorxador, marca’ls per al dia de la matança.
4 Fins quan haurà de portar dol la terra i s’han de marcir les plantes de tots els conreus? Per la maldat dels seus habitants han desaparegut bèsties i ocells; perquè ells han dit: “No pot veure el que ens succeirà.”

Resposta del Senyor

5 “Si has corregut amb els qui van a peu i t’han fet cansar, com podràs competir amb els qui van a cavall? Si en una terra de pau no et sents segur, què faràs en la frondositat del Jordà?
6 Fins i tot els teus germans i la família del teu pare han estat deslleials amb tu, i t’han bescantat a crits darrere teu. No te’n fiïs encara que et diguin bones paraules.
7 He deixat la meva casa, he abandonat la meva heretat, he lliurat l’amor de la meva ànima a mans dels seus enemics.
8 La meva heretat ha estat per a mi com un lleó en la selva; ha llançat el seu rugit contra mi: per això l’he avorrida.
9 La meva heretat és un voltor bigarrat. Altres voltors l’ataquen de tots costats. Veniu, aplegueu-vos totes les feres salvatges; que vinguin a devorar!
10 Molts pastors han destrossat la meva vinya, han trepitjat el meu camp, han convertit en un desert desolat la meva heretat predilecta.
11 L’han convertida en una desolació, i es plany davant meu tota afligida; tot el país ha estat devastat, i ningú no en fa cas.
12 Els saquejadors s’han abocat sobre tots els tossals de l’estepa, perquè l’espasa del Senyor devora de l’un cap a l’altre del país, sense que hi hagi pau per a ningú.
13 Van sembrar blat i han collit espines, s’han afanyat sense treure’n cap profit; quedareu decebuts de les vostres collites per causa de la ira ardent del Senyor.”

El Senyor i els pobles veïns d’Israel

14 “Això dic jo, el Senyor, a tots els veïns perversos que s’apropien de l’heretat que vaig donar al meu poble Israel: Mireu, jo els arrencaré de les seves terres i arrabassaré d’enmig d’ells la casa de Judà.
15 I després que els hagi arrabassat, tornaré a compadir-me d’ells i els retornaré a la seva heretat i a la seva terra.
16 Llavors serà que, si de debò volen seguir els costums del meu poble de jurar pel meu nom «per la vida del Senyor», igual com havien ensenyat el meu poble a jurar per Baal, llavors els deixaré que s’estableixin enmig del meu poble.
17 Però si no volen obeir, desarrelaré aquella gent, arrencant-la i destruint-la. Ho ha dit el Senyor.”