JEREMIES

 11

 

Judà trenca el pacte

1 Revelació del Senyor dirigida a Jeremies. Li va dir:
2 “Escolteu les paraules d’aquest pacte i parleu a la gent de Judà i als ciutadans de Jerusalem;
3 i digueu-los: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Maleït aquell qui no vulgui obeir les paraules d’aquest pacte
4 que vaig ordenar als vostres avantpassats el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, d’aquella fornal de ferro, dient-los: Escolteu la meva veu i compliu tot el que jo us mano; llavors sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu,
5 perquè confirmi el jurament que vaig fer als vostres avantpassats de donar-los una terra que regalima llet i mel, com ha estat fins avui.” Jo vaig contestar: “Amén, Senyor!”
6 I el Senyor em digué: “Proclama aquest missatge per les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, digues-los: Escolteu les paraules d’aquest pacte i compliu-les.
7 Perquè vaig advertir solemnement els vostres avantpassats el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, i fins avui els he insistit amb aquesta advertència: Escolteu la meva veu!
8 Però ells no van escoltar ni van parar esment, sinó que han preferit la duresa del seu cor depravat. Per això he fet caure damunt d’ells totes les sentències d’aquest pacte que vaig ordenar que complissin i que ells no van complir.”
9 El Senyor em digué encara: “S’ha descobert una conspiració entre la gent de Judà i els ciutadans de Jerusalem:
10 Han tornat a les iniquitats dels seus avantpassats, que van refusar d’escoltar les meves paraules, i han anat darrere déus estrangers per donar-los culte. La casa d’Israel i la casa de Judà han trencat el pacte que jo vaig concertar amb els seus avantpassats.”
11 És per això que el Senyor ha dit: “Mira, jo faig venir damunt d’ells una calamitat que no podran evitar; llavors m’invocaran, però no els escoltaré.
12 Les ciutats de Judà i els ciutadans de Jerusalem aniran a invocar els déus als quals cremaven encens, però no podran pas salvar-los quan els arribi la desgràcia.
13 Són tan nombrosos els teus déus com les ciutats que tens, oh Judà; i segons el nombre de carrers de Jerusalem heu erigit altars per a aquell ídol fastigós, altars per a cremar-hi encens a Baal.
14 I tu no preguis per aquest poble, no clamis ni intercedeixis per ells, perquè jo no els escoltaré quan clamin a mi enmig de l’aflicció.”

Israel, l’olivera del Senyor

15 “Què hi fa, la meva estimada, a la meva casa, després d’haver comès tantes abominacions? ¿Penses que l’abundor de carn consagrada podrà apartar de tu la calamitat, perquè estiguis contenta?
16 Olivera frondosa, embellida de fruits esplèndids, és com t’anomenava el Senyor, però ara, enmig d’un gran estrèpit, ha calat foc al seu entorn i s’han consumit les seves branques.
17 El Senyor Totpoderós, que et va plantar, ha decretat la teva dissort a causa de la maldat que la casa d’Israel i la casa de Judà han comès, per ofendrem, cremant encens a Baal.”

Complot contra Jeremies

18 El Senyor em va avisar i així ho vaig saber. Tu, Senyor, em vas fer adonar de les seves maquinacions.
19 Jo estava refiat, com un anyell que porten a escorxar, ja que ignorava que havien ordit un pla contra mi: “Destruïm l’arbre en plena vigoria, i arrenquem-lo de la terra dels vivents perquè el seu nom no sigui recordat mai més.”
20 Tanmateix, Senyor Totpoderós, que judiques rectament, que sondeges l’interior i el cor, fes que vegi com cau damunt d’ells la teva venjança, ja que he posat davant teu la meva causa.
21 Per això, Senyor, referint-se a la gent d’Anatot, que et busquen la perdició quan diuen: “No profetitzis en nom del Senyor, si no vols morir a les nostres mans”,
22 el Senyor Totpoderós ha dit això: “Jo els castigaré: els joves moriran per l’espasa i els seus fills i les seves filles moriran de fam,
23 i no en quedarà viu ni un, perquè jo abocaré la desgràcia damunt la gent d’Anatot, l’any del seu càstig.