JEREMIES

 10

 

 

Els ídols i el Déu vivent

1 Escolteu la paraula que el Senyor us adreça a vosaltres, oh casa d’Israel.
2 Això diu el Senyor: “No aprengueu els costums dels pagans i no us atemoriu pels senyals del cel, encara que els pagans els temin.
3 Perquè els rituals dels pagans són vanitat: tallen un tronc del bosc, el treballen les mans d’un artesà amb el cisell,
4 el decoren amb or i plata i el fixen amb claus i martell perquè no trontolli.
5 Són com un espantall en un hort de cogombres: no parlen i han de transportar-los, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no poden fer cap mal ni tampoc cap bé.
6 Ningú no és com tu, Senyor! Tu ets gran, i el teu nom és gran en poder.
7 Qui no et temerà, oh Rei de les nacions? A tu correspon de tenir-te’n, de temor, ja que entre tots els savis de les nacions i entre tots els seus reialmes no hi ha ningú com tu;
8 tots plegats són necis i estúpids. El tronc és una escola de nul·litats:
9 porten plata laminada de Tarsis i or d’Ufaz; l’artesà i les mans de l’orfebre fan l’obra, el revesteixen de porpra i escarlata; tot és obra dels artistes.
10 En canvi, el Senyor és el Déu veritable, és el Déu vivent i el Rei Etern! Quan s’irrita tremola la terra, i les nacions no poden aguantar el seu enuig.
11 Vosaltres els heu de dir: Els déus que no han creat el cel i la terra desapareixeran de la terra i de sota el cel.
12 Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
13 Quan fa sentir el seu tro, hi ha brogit d’aigües en el cel, fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, fa els llamps per anunciar la pluja, i fa sortir els vents del seu amagatall.
14 Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent defraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no tenen vida.
15 Són vanitat, un treball inútil, el temps de la visita del Senyor desapareixeran.
16 No és pas com aquests ídols la Porció de Jacob, ja que ell és el Creador de totes les coses i Israel és la tribu del seu heretatge. El seu nom és Senyor Totpoderós.”

Diàleg entre el profeta i Jerusalem

17 Recull de terra el teu bagatge, tu que vius assetjada,
18 que el Senyor ha anunciat això: “Heus aquí que aquesta vegada jo llençaré lluny amb una fona els habitants del país, i crearé dificultats perquè els atrapin.”
19 Ai de mi! Quin desastre el meu! La meva ferida és dolorosa! I jo que em deia: “De fet, aquest és el meu mal, i cal que el suporti.
20 La meva tenda ha estat saquejada i tots els meus tensors arrencats; els meus fills m’han abandonat, ja no hi són, ja no hi ha qui em desplegui la tenda i alci els meus tendals.”
21 Els pastors s’han tornat necis i no han buscat el Senyor; per això no han reeixit i tot el seu ramat s’ha dispersat.
22 Escolteu: se sent una remor que s’acosta, un gran aldarull del país del nord, per a convertir les ciutats de Judà en una desolació, en un refugi de xacals.

Pregària de Jeremies pel seu poble

23 Ja veig, Senyor, que l’home no és amo del seu destí; no pertany a l’home que camina de dirigir els seus passos.
24 Corregeix-me, Senyor, però amb moderació, no pas amb el teu furor, no sigui que m’exterminis.
25 Aboca la teva ira sobre les nacions que no et coneixen, sobre els pobles que no invoquen el teu nom, perquè han devorat Jacob, l’han devorat i l’han consumit, i han arrasat la seva residència.