ISAÏES

 7

 

Missatge d’Isaïes a Acaz

1 Succeí en temps d’Acaz, fill de Jotam, fill d’Ozies, rei de Judà, que Ressín, rei de Síria, i Pècah, fill de Ramaliahu, rei d’Israel, van pujar contra Jerusalem per atacar-la, però no la van poder conquerir.
2 I quan van comunicar la notícia a la casa de David, i li digueren: “La Síria s’ha confederat amb Efraïm”, al rei i al seu poble se’ls va estremir el cor, com s'estremeixen els arbres del bosc a causa de la ventada.
3 Llavors el Senyor digué a Isaïes: “Vés a trobar Acaz, tu i el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir “Una resta tornarà”), a l’extrem del canal de la cisterna superior, al camí del camp del bataner,
4 i li diràs: “Vés en compte i estigues tranquil. No tinguis por. Que el teu cor no es desanimi a causa d’aquest parell de puntes de tió fumejants, per la ira encesa de Ressín i de Síria i del fill de Remaliahu.
5 Perquè Síria i Efraïm i el fill de Remaliahu han tramat la teva ruïna i han dit:
6 Pugem contra Judà, desfem-la, apoderem-nos-en i posem-hi per rei el fill de Tabal.
7 Però el Senyor Etern ha sentenciat: Això no passarà, no reeixirà;
8 la capital de Síria és Damasc, i el cap de Damasc, Ressín. I Efraïm, d’aquí a seixanta-cinc anys serà destruït, ja no serà una nació.
9 La capital d’Efraïm és Samaria, i el cap de Samaria és el fill de Remaliahu. I si vosaltres no creieu, no perdurareu!”

El senyal de l’Emmanuel

10 El Senyor va tornar a parlar a Acaz i li digué:
11 “Demana al Senyor, el teu Déu, que et doni un senyal; demana’l de les profunditats de la terra o de les altures més altes.”
12 Però Acaz respongué: “No demanaré res ni temptaré el Senyor.”
13 Llavors Isaïes digué: “Escolteu ara, casa de David: ¿Us sembla tan poca cosa amoïnar els homes, que també voleu amoïnar el meu Déu?
14 Doncs bé, el Senyor mateix us donarà un senyal: Heus aquí que la donzella concebrà i tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir “Déu amb nosaltres”).
15 Menjarà mel i mató fins que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé.
16 Perquè abans que el nen sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé, el país dels dos reis que et fan por serà abandonat.
17 El Senyor farà venir sobre tu, sobre el teu poble i sobre la teva casa paterna, uns dies com no n’havien vingut mai d’ençà del dia que Efraïm es va separar de Judà (vindrà el rei d’Assíria).
18 I serà que aquell dia el Senyor xiularà als tàvecs que hi ha a la part llunyana dels rius d’Egipte i a les abelles que hi ha al país d’Assíria,
19 i vindran a posar-se a les valls desertes, a les escletxes de les roques, a totes les bardisses i a totes les deveses.
20 Aquell dia, el Senyor, amb navalla llogada a l’altra banda del Riu, que és el rei d’Assíria, us rasurarà el pèl des del cap fins als peus, i us afaitarà fins i tot la barba.
21 I succeirà, en aquell temps, que cadascú criarà una vaca i dues ovelles,
22 i de tanta llet com faran, menjaran mató; perquè mel i mató serà l’aliment dels qui quedin al país.
23 Aquell dia, tot el terreny on hi havia mil ceps per valor de mil peces de plata serà per als esbarzers i els cards.
24 Hauran d’entrar-hi amb arc i fletxes, perquè tot el terreny estarà cobert d’esbarzers i cards.
25 I als pujols que abans eren de conreu tampoc no hi podràs entrar, per por dels esbarzers i els cards; només serviran per a aviar-hi el bestiar gros i perquè els trepitgin les ovelles.”