ISAÏES

 65

 

Resposta del Senyor

1 “M’he deixat consultar pels qui no em preguntaven, m’he deixat trobar pels qui no em buscaven. A una nació que no invocava el meu nom li he dit: ‘Aquí em teniu, sóc aquí!’
2 Tot el dia he mantingut esteses les meves mans vers un poble rebel que segueix uns camins que no són bons, rere les seves pròpies fantasies.
3 Un poble que descaradament em provoca sense parar; que ofereix sacrificis pagans en els jardins i crema encens sobre rajoles;
4 que fa estades als mausoleus i pernocta en racons amagats; que menja carn de porc i cou gasòfia immunda a les seves olles
5 i encara diu: ‘Aparta’t, no t’acostis a mi, perquè jo sóc més pur que tu.’ Aquests són un fum que se’m fica al nas, un foc que crema tot el dia.
6 Mireu, davant meu ho tinc anotat: no callaré fins que no li ho hagi fet pagar. Posaré a la seva pitrera la paga
7 de les seves iniquitats i la dels seus avantpassats conjuntament, diu el Senyor. Aquests cremaven encens a dalt de les muntanyes i m’ultratjaven sobre els turons: per això faré el compte de les seves accions passades i l’abocaré al seu pit.”

El Senyor promet benediccions

8 Això diu el Senyor: “Com quan veuen que queda suc en un raïm i diuen: No el rebutgis, que encara té benedicció, així ho faré jo, per amor als meus servents, evitant de malmetre-ho tot.
9 Faré que de Jacob en surti llavor, i de Judà un que hereti les meves muntanyes; les posseiran els meus escollits, i els meus servidors hi habitaran.
10 Saron esdevindrà una pleta de ramats, i la vall d’Acor, una devesa de bous per al poble meu que m’ha buscat.
11 En canvi, a vosaltres, que heu abandonat el Senyor, que us heu oblidat de la meva muntanya santa, que pareu un altar a Gad, déu de la sort, i que ompliu la copa a Mení, déu del destí,
12 jo us destino a l’espasa, i tots haureu d’ajupir-vos per a ser degollats; perquè quan us he cridat, no heu respost, i quan us he parlat, no heu escoltat, sinó que heu fet allò que és dolent als meus ulls i heu preferit allò que em desagrada.
13 Per això, el Senyor Etern us diu: Mireu, els meus servents menjaran, però vosaltres passareu fam; els meus servents beuran, però vosaltres patireu set; els meus servents tindran goig, però vosaltres sereu avergonyits.
14 Els meus servents cantaran amb el cor alegre, però vosaltres cridareu adolorits, gemegareu amb l’esperit desfet.
15 I prestareu el vostre nom per maledicció als meus escollits, dient: ‘Que el Senyor Etern t’extermini’. En canvi, als meus servents els donaré un altre nom;
16 de manera que al país, quan algú beneeixi, beneirà en el nom del Déu veritable, i quan algú juri, jurarà també pel Déu veritable, ja que les afliccions anteriors s’hauran oblidat i hauran desaparegut de la meva vista.”

Un cel nou i una terra nova

17 “Jo crearé un cel nou i una terra nova; i les coses passades no es recordaran mai més ni tornaran a la memòria.
18 Gaudiu de goig i d’alegria perpètuament pel que jo vaig a crear: crearé una Jerusalem feliç i un poble content que hi visqui.
19 I jo m’alegraré en Jerusalem i gaudiré amb el meu poble; i no s’hi sentiran més gemecs ni crits de dolor.
20 Allà, ja no hi haurà infants de curta vida, ni vell que no acompleixi els seus dies; el jovenet morirà als cent anys, i el qui no arribi a centenari serà tingut per maleït.
21 Edificaran cases i hi viuran; plantaran vinyes i en menjaran el fruit.
22 No edificaran perquè un altre hi habiti, no plantaran perquè un altre mengi. L’edat del meu poble serà com l’edat de l’arbre, i els meus elegits fruiran del treball de les seves mans.
23 No es fatigaran en va ni tindran fills destinats a la dissort. Seran un llinatge dels beneïts del Senyor, ells i tots els seus descendents.
24 Abans que clamin, jo els respondré; abans que acabin de parlar, jo els atendré.
25 El llop i l’anyell pasturaran junts, el lleó menjarà palla com el bou, i la pols servirà d’aliment a la serp. No faran res de dolent ni de destructiu en tota la meva muntanya santa”, diu el Senyor!