ISAÏES

 64

 

 

Reconeixement de la culpa

1 Tant de bo esquincessis el cel i baixessis! Davant teu es fondrien les muntanyes,
2 com la flama abrusa les garrigues o el foc fa bullir l’aigua! Així faries conèixer als teus enemics el teu nom, perquè tremolin les nacions a la teva presència!
3 Quan vas fer prodigis terribles que no esperàvem, quan vas baixar, les muntanyes es fonien davant teu.
4 Mai no s’ha sentit, ningú no ha oït, cap ull no ha vist un altre Déu, fora de tu, que afavoreixi així els qui confien en ell.
5 Surts a trobar el qui gaudeix obrant rectament, els qui en els teus camins et recorden. Però vet aquí que t’has enutjat perquè hem pecat contra tu, des de fa temps t’hem ofès. Podrem ser perdonats?
6 Tots nosaltres som com immundícia, i com un drap brut totes les nostre bones obres. Tots nosaltres ens hem marcit com una fulla, i les nostres iniquitats ens arrosseguen com el vent.
7 No hi ha ningú que invoqui el teu nom, ningú que es desvetlli per recórrer a tu; per això ens has amagat la cara i ens has deixat consumir per les nostres maldats.
8 Tot i així, Senyor, tu ets el nostre Pare; nosaltres som l’argila, i tu el nostre terrisser; tots nosaltres som obra de les teves mans.
9 No t’enutgis massa, Senyor, ni recordis contínuament la nostra culpa; pensa que tots nosaltres som el teu poble.
10 Les teves ciutats santes són ara un erm, Sió s’ha convertit en un desert; Jerusalem és una desolació.
11 El nostre temple, tan sant i gloriós, on els nostres avantpassats cantaven les teves lloances, ha estat consumit pel foc, i totes les coses que més estimàvem són ara una ruïna.
12 ¿Et podràs contenir, Senyor, veient tot això? ¿Callaràs i ens afligiràs fins a l’extrem?