ISAÏES

 63

 

 

Sobre la venjança divina

1 Qui és aquest que ve d’Edom, de Bosrà, amb vestits vermells? ¿Aquest de vestit magnífic, que camina majestuós i segur de la grandesa del seu poder? “Sóc jo, que proclamo justícia i sóc poderós per a salvar.”
2 Per què és roig el teu vestit i duus la roba com un que ha estat trepitjant raïm en el cup?
3 Sí, he trepitjat el cup, jo tot sol; i dels pobles, no hi havia ningú al meu costat. Els he trepitjat amb el meu furor i els he aixafat en la meva indignació; el seu suc ha esquitxat les meves robes i ha tacat tot el meu vestit.
4 Tenia pensat un dia de venjança, i l’any dels meus redimits havia arribat.
5 Mirava, però ningú no m’ha ajudat; m’ha sorprès que ningú no em fes costat; per tant, el meu braç m’ha donat la victòria, i la meva ira m’ha fet triomfar.
6 Amb fúria he trepitjat els pobles, els he embriagat del meu furor i he escampat per terra la seva sang.

La bondat del Senyor per Israel

7 Jo recordaré les misericòrdies del Senyor i li cantaré lloances per tot el que ha fet per nosaltres. Per la gran bondat que ha tingut amb la casa d’Israel i que els ha concedit segons la seva misericòrdia i en la immensitat de la seva bondat.
8 I digué: “Realment, aquests són el meu poble, uns fills que no enganyen”; i va ser el seu salvador.
9 En totes les seves tribulacions, ell se sentia angoixat, i un àngel del seu servei els va salvar. En el seu amor i en la seva clemència, els redimí; els va alçar i els portava en braços tot aquell temps passat.
10 Però ells es rebel·laren i van contristar el seu sant esperit. Per això es convertí en el seu adversari i va combatre contra ells.
11 Llavors es van recordar dels temps passats, de Moisès, el seu servent, i digueren: “On és el qui ens va fer pujar del mar, amb els pastors del seu ramat? On és el qui va posar dintre d’ells el seu sant esperit?
12 Ell és qui els conduïa per la dreta de Moisès amb el seu braç poderós, el qui va dividir les aigües davant d’ells, fent-se així un nom etern.
13 El qui els va conduir pels abismes, com un cavall pel desert, sense que ensopeguessin”.
14 Com el bestiar que baixa a la plana, l’esperit del Senyor els dugué a reposar; així has conduït el teu poble per fer-te un nom gloriós.

Israel implora misericòrdia

15 Mira del cel estant i guaita des de la teva mansió de santedat: On és la teva gelosia i el teu poder? ¿És que la commoció de les teves entranyes i la teva amorositat per a mi s’han esgotat?
16 Tu ets el nostre pare! Si bé és cert que Abraham no ens coneix, i que Israel no en sap res, de nosaltres, tu, Senyor, ets el nostre Pare. “Redemptor nostre des de sempre”, aquest és el teu nom.
17 Per què, Senyor, deixes que ens desviem dels teus camins i que el nostre cor s’endureixi fins a no reverenciar-te? Retorna per l’amor dels teus servents, per les tribus de la teva heretat!
18 Per poc temps ha posseït el santuari el teu poble: els teus enemics han trepitjat el teu temple.
19 Ja fa temps que som com aquells qui tu mai no has governat, aquells qui mai no han portat el teu nom.