ISAÏES

 59

 

La mà del Senyor no s’ha retret

1 Mireu, la mà del Senyor no s’ha fet tan curta que no pugui salvar, ni la seva oïda s’ha endurit tant que no hi pugui sentir.
2 Són les vostres iniquitats que han establert una separació entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li han fet amagar el rostre de vosaltres, i no us vol sentir.
3 Perquè les vostres mans són brutes de sang, i els vostres dits, de maldat; els vostres llavis diuen mentides, la vostra llengua murmura maldats.
4 No hi ha qui invoqui la justícia ni qui judiqui amb equitat; confien en la ficció i diuen falsedats; conceben malícia i infanten iniquitat.
5 Coven ous d’escurçons i teixeixen teles d’aranya; el qui menja aquells ous, mor; si algú els trenca, en surt l’escurçó.
6 Les seves teles no serveixen per a vestir, ningú no es pot cobrir amb el que fan; les seves obres són d’iniquitat, i porten entre mans actes de violència.
7 Els seus peus corren cap al mal, i cuiten a vessar sang innocent; els seus pensaments són pensaments d’iniquitat; al seu pas deixen destrucció i ruïna.
8 No coneixen el camí de la pau; en els seus passos, hi manca el dret; s’han fet per a ells senderes enrevessades: el qui hi camini no tindrà pau.

Reconeixement del pecat

9 Per això la rectitud s’allunya de nosaltres i la justícia no ens aconsegueix; esperàvem la llum, i heus aquí tenebres; esperàvem claror, i caminem a les fosques.
10 Palpem la paret com els cecs i com els qui no tenen ulls, anem a les palpentes; en ple dia ensopeguem com si fos el vespre; vivim en la foscor com els qui ja són morts.
11 Grunyim com els óssos, tots nosaltres, i com els coloms parrupem sense parar; esperàvem en la justícia, però no n’hi ha; confiàvem en la salvació, però és lluny de nosaltres.
12 Les nostres infidelitats han crescut molt davant teu, i els nostres pecats testifiquen contra nosaltres; les nostres rebel·lies ens acompanyen i les nostres iniquitats ens són prou conegudes:
13 prevaricar i mentir contra el Senyor, abandonar el seguiment del nostre Déu, tramar opressió i revolta, concebre difamacions dins el nostre cor i proferir-les.
14 Per això el dret ha reculat i la justícia es manté allunyada; per tal com la veritat ensopega al carrer i la honradesa no hi pot entrar.

La justícia i el pacte del Senyor

15 A més, la lleialtat està detinguda, i qui s’aparta del mal és atropellat. Però el Senyor ho ha vist i s’ha pres molt malament que no hi hagués justícia.
16 També ha vist que no hi acudia ningú, s’ha sorprès que no hi hagués qui intercedís; llavors l’ha salvat amb el seu propi braç, i la seva justícia l’ha sostingut.
17 S’ha posat la justícia com una cuirassa, i la salvació com un casc al seu cap; s’ha revestit de les vestidures de revenja i s’ha cobert amb el mantell de la còlera.
18 I d’acord amb les malifetes, així retribuirà: ira per als seus enemics, represàlies per als seus adversaris; als països del mar els pagarà el que mereixen.
19 Així serà reverenciat el nom del Senyor des de ponent, i la seva glòria des de llevant, quan vingui com una torrentada impetuosa empesa per l’alenada del Senyor.
20 Però vindrà a Sió com a redemptor, i també per als de Jacob que es converteixen de la seva rebel·lia, diu el Senyor.
21 Quant a mi, aquest serà el meu pacte amb ells, diu el Senyor: “El meu esperit, que és damunt teu, i les meves paraules, que he posat als teus llavis, no s’apartaran de la teva boca, ni de la boca dels teus fills, ni de la dels fills dels teus fills –diu el Senyor–, des d’ara i per sempre més!”