ISAÏES

 51

 

 

Promesa de consol a Sió

1 Escolteu-me, els qui busqueu la justícia, els qui cerqueu el Senyor! Mireu la roca d’on fóreu tallats, la cavitat de la pedrera d’on fóreu trets.
2 Mireu Abraham, el vostre pare, i Sara, que us va infantar: quan era un de sol el vaig cridar, el vaig beneir i el vaig multiplicar.
3 Sí, el Senyor té compassió de Sió, té compassió de totes les seves ruïnes, converteix el seu desert en un Edèn i la seva estepa en un jardí del Senyor. Allà s’hi trobarà goig i alegria, accions de gràcies i melodies de càntics.
4 Feu-me atenció, poble meu! Estigueu-me atents, nació meva! Perquè de mi sortirà la llei i el meu precepte per a il·luminar tots els pobles.
5 S’acosta de pressa la meva deslliurança, ja ha sortit la meva salvació, i el meu braç jutjarà els pobles; els països llunyans m’esperen i confien en el meu braç.
6 Alceu els ulls cap al cel i mireu a baix, a la terra: el cel s’esvairà com el fum, la terra es desfilarà com una roba vella i els seus habitants moriran com mosques. Però la meva salvació serà perpètua, i la meva deslliurança no tindrà fi.
7 Escolteu, els qui sabeu el que és just, poble que poseu el cor en la meva llei: no temeu l’oprobi dels homes, no us desanimeu pels seus ultratges,
8 perquè com un vestit els consumirà la tinya, i com si fos llana els devoraran les arnes. Però la meva deslliurança durarà per sempre, i la meva salvació, totes les generacions.

Tornaran els rescatats pel Senyor

9 Desperta’t, desperta’t, cobreix-te de força, braç del Senyor! Desperta’t com en temps remots, com en passades generacions! ¿No ets tu qui va esquarterar el monstre Rahab, qui va traspassar el Drac?
10 ¿No ets tu qui va eixugar el mar, les aigües del profund abisme, i vas convertir les fondàries marines en un camí perquè hi passessin els redimits?
11 Així tornaran els rescatats del Senyor: entraran a Sió amb càntics, coronats d’eterna joia; el goig i l’alegria els acompanyaran, fugiran les penes i els gemecs.
12 Jo, jo sóc qui et consola. Qui ets tu perquè temis davant d’un simple mortal, del fill d’un home que no val més que l’herba?
13 Oblides el Senyor, el teu creador, que ha desplegat el cel i ha afermat la terra. ¿Has de tremolar tot el dia, sense parar, davant la fúria de l’opressor que intenta destruir-te? Però, on és la fúria de l’opressor?
14 Ben aviat, el presoner serà alliberat; i no morirà a la masmorra ni li mancarà el pa.
15 Perquè jo sóc el Senyor, el teu Déu, que agito el mar i faig bramular les seves ones; sóc el teu Déu, i el meu nom és “Senyor Totpoderós”.
16 Jo he posat a la teva boca les meves paraules, t’he amagat sota l’ombra de la meva mà. Jo desplego el cel i afermo la terra, i dic a Sió: “Tu ets el meu poble!”

Aixeca’t, Jerusalem

17 Desperta, desperta, aixeca’t, Jerusalem, tu que has hagut de beure de la mà del Senyor la copa de la seva ira, que has hagut de beure fins a l’última gota la copa del vertigen.
18 D’entre tots els fills que havia infantat no n’hi havia cap que la guiés; no hi havia ningú que li donés la mà, d’entre tots els fills que havia criat.
19 Dues desgràcies han caigut damunt teu: devastació i destrucció, fam i espasa. Qui es compadeix de tu? Qui et consolarà?
20 Els teus fills han defallit, jeuen estesos a les cruïlles de tots els carrers, com un antílop atrapat a la xarxa, curulls de l’enuig del Senyor, de la reprensió del teu Déu.
21 Per això, escolta aquestes coses, desgraciada, embriagada, i no pas de vi:
22 Això diu el teu sobirà, Senyor i Déu teu, que defensa la causa del seu poble: “Mira, t’he pres de la mà la copa del vertigen, la copa de la meva ira, i no l’hauràs de beure més.
23 Jo la posaré a la mà dels qui t’afligien, dels qui et deien, a tu mateixa: Ajeu-te, que passarem damunt teu! I tu vas posar l’esquena com un paviment, com un carrer per als qui passaven.”