ISAÏES

 5

 

La cançó de la vinya

1 Ara vull cantar per al meu estimat un càntic del meu amic sobre la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un fèrtil tossal.
2 La va cavar, la va netejar de pedres i va plantar-hi ceps escollits. Enmig hi va construir una torre, i també va fer-hi un cub. Esperava que produís bon raïm, però va donar raïm agre.
3 Doncs bé, veïns de Jerusalem i homes de Judà, us prego que judiqueu entre jo i la meva vinya.
4 Què més podia fer per la meva vinya? Què hi ha que no hagi fet? Per què, si n’esperava bon raïm, m’ha donat raïm agre?
5 Ara, doncs, us diré el que faré amb la meva vinya: li trauré la tanca i servirà de pasturatge; li ensorraré la paret i serà trepitjada.
6 La deixaré abandonada; no serà esporgada ni cavada; hi creixeran cards i esbarzers. A més, manaré als núvols que no hi deixin caure pluja.
7 En realitat, la vinya del Senyor Totpoderós és la casa d’Israel, i els homes de Judà són el seu plançó preferit. Ell n’esperava respecte per la llei, i només hi troba homicidis; n’esperava rectitud, i només hi sent clams de dolor.

Amenaces contra els malvats

8 Ai dels qui van ajuntant casa amb casa i afegint heretat amb heretat fins a acaparar-ho tot! ¿Heu de viure vosaltres sols enmig del país?
9 He escoltat això de part del Senyor Totpoderós: “Certament, les nombroses cases seran assolades; les grans i sumptuoses no tindran habitants.
10 Deu jovades de vinya produiran només un bot de vi, i un sac de llavor produirà només una arrova.”
11 Ai dels qui matinen per córrer darrere la beguda embriagadora, els qui s’atarden fins a la nit i la beguda els inflama!
12 Les cítares i les arpes, els timbals i les flautes i el vi són presents als seus banquets, però no tenen present l’obra del Senyor ni reflexionen sobre com actua la seva mà.
13 Per això el meu poble anirà a l’exili, per falta de coneixement; els seus notables moriran de fam, i tota la gent, defallirà de set!
14 Per això el país dels morts eixampla la seva gola i bada al màxim la seva boca, perquè hi baixin amb la seva glòria i la seva multitud, amb la seva gatzara i les seves festes.
15 L’home serà humiliat, el prohom serà abatut, i tots els orgullosos abaixaran la mirada.
16 Però el Senyor Totpoderós serà exalçat en el judici, i el Déu Sant serà santificat en l’equitat.
17 Llavors els anyells hi pasturaran com en la pròpia devesa, i els errabunds devoraran les ruïnes dels rics.
18 Ai dels qui arrosseguen la culpa amb cordes d’impietat i de pecat, com si estiressin un carro!,
19 i van dient: “Au, vinga, que s’afanyi a actuar i ho veurem! Que s’acosti i s’enllesteixi el projecte del Sant d’Israel, que el coneixerem.”
20 Ai dels qui tenen el mal per bé i per bo el que és dolent; que de la llum en fan tenebres i de les tenebres, llum; que fan passar per amarg el que és dolç i per dolç el que és amarg!
21 Ai dels qui es consideren savis i es creuen ser prudents!
22 Ai dels qui són valents per beure vi i experts a barrejar begudes embriagadores!
23 Els qui absolen el culpable a canvi d’un suborn i roben el dret a l’innocent!
24 Igual com la llengua del foc crema el rostoll, i com la flama engoleix la palla, la seva arrel es podrirà i la seva florada s’escamparà com la pols, perquè han rebutjat la llei del Senyor Totpoderós i han menyspreat la paraula del Sant d’Israel.
25 Per això s’ha encès la còlera del Senyor contra el seu poble i la seva mà els ha castigat. Les muntanyes tremolaven, i els seus cadàvers eren com deixalles, escampats pels carrers. Amb tot, no s’ha apaivagat la seva còlera, sinó que la seva mà encara resta amenaçant.

Crida d’una nació llunyana

26 El Senyor alça un estendard per cridar una nació llunyana, li fa un xiulet des dels confins de la terra, i heus aquí que vindrà aviat i arribarà corrents.
27 Entre ells no hi haurà ningú fatigat ni ningú que ensopegui; ningú no s’ensopirà ni s’adormirà; ningú no s’afluixarà el cinturó ni es deslligarà la corretja del calçat.
28 Les seves sagetes són agusades i tots els seus arcs són tibants. Els cascos dels seus cavalls són com pedra foguera, i les rodes dels carros, com l’huracà.
29 Té el rugit com el d’un lleó, rugeix com un lleó jove; rugeix i arrabassa la presa, se l’enduu ben aferrada i ningú no li prendrà.
30 Rugirà contra ells, aquell dia, com el bramul de la mar; llavors mirarà cap a la terra i veurà una tenebra angoixosa, la llum enfosquida per la nuvolada.