ISAÏES

 48

 

Anunci de coses noves

1 Escolteu això, casa de Jacob, els qui porteu el nom d’Israel, els qui heu sortit de les aigües de Judà, els qui jureu en el nom del Senyor i invoqueu el Déu d’Israel sense fidelitat ni rectitud,
2 tot i que preneu el vostre nom de la ciutat santa i descanseu en el Déu d’Israel, que té per nom Senyor Totpoderós:
3 Les coses que han passat ja les vaig anunciar temps abans, van sortir de la meva boca i jo les vaig fer saber; de sobte, he obrat i han succeït.
4 Perquè sé que ets obstinat, que tens el clatell com un nervi de ferro i el front com el bronze,
5 per això t’ho vaig anunciar per endavant, abans que s’esdevingués t’ho vaig fer saber, a fi que no diguessis: “Ho ha fet el meu ídol! Ho ha disposat la meva estàtua i la meva imatge!”
6 Ho has sentit, ho has vist tot; i vosaltres, no ho admetreu? Des d’ara et faig saber coses noves, coses reservades que ignores.
7 Han estat creades ara, no pas temps enrere, i abans d’aquest dia mai no les havies sentit, perquè no poguessis dir: “Fixa’t, jo ja ho sabia!”
8 Mai no les havies sentit ni mai n’havies sabut res. No et fou oberta l’oïda prèviament, perquè jo sé que ets molt deslleial i que portes el nom de “rebel” des del si matern.
9 Per amor del meu nom retinc la meva còlera, i pel meu honor m’he contingut per no destruir-te.
10 Mira, t’he purificat, però no com fan amb la plata, sinó que t’he depurat en el forn de l’aflicció.
11 Per mi, per respecte de mi mateix ho faré, perquè, com podria deixar que es profanés el meu nom? No cediré la meva glòria a cap altre!

El Senyor salvarà el seu poble

12 Escolta, Jacob, i tu, Israel, a qui he cridat: Sóc jo; jo sóc el primer i sóc també el darrer!
13 A més, és la meva mà que ha afermat la terra, i la meva dreta que ha desplegat el cel; quan jo els vaig cridar, van aparèixer l’una i l’altre.
14 Aplegueu-vos tots vosaltres i escolteu: Qui hi ha, d’entre aquells déus, que hagi anunciat aquestes coses? L’amic del Senyor, ell acomplirà la seva voluntat contra Babilònia, i el seu braç pesarà sobre els caldeus.
15 Jo, jo he parlat i jo l’he cridat, l’he fet venir i la seva empresa reeixirà.
16 Acosteu-vos cap a mi, escolteu això: Des del principi, no he parlat en secret, des de l’instant que això va començar, jo hi era present. I ara el Senyor Etern m’ha enviat a mi i el seu esperit.

Invitació a sortir de Babilònia

17 Això diu el Senyor, el teu Redemptor, el Sant d’Israel: “Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’ensenya el que és per al teu bé, que et guia pel camí que has de seguir.
18 Tant de bo haguessis atès les meves ordres, llavors la teva pau seria com un riu, i la teva justícia, com les ones de la mar!
19 La teva descendència seria com la sorra, i el fruit de les teves entranyes, com els seus grans; el seu nom mai no hauria estat suprimit ni esborrat del meu davant.”
20 Sortiu de Babilònia, fugiu de Caldea! Anuncieu-ho amb crits de joia! Feu-ho saber, divulgueu-ho fins als confins de la terra; digueu: “El Senyor ha redimit el seu servent Jacob!”
21 No van passar set quan els guiava pels deserts; féu brollar per a ells aigua de la roca, va esberlar la roca i l’aigua va rajar.
22 Però no hi ha pau per als malvats, diu el Senyor.