ISAÏES
46
Déu no es pot comparar a ningú més
1 Bel es tomba, Nebó es desploma, les seves imatges van sobre animals i bèsties
de càrrega; les estàtues que vosaltres passejàveu són carregades com un pesat
fardell sobre les bèsties cansades.
2 Tombats i caiguts alhora, no han pogut evitar de ser carregats; ells també van
camí del captiveri.
3 Escolteu-me a mi, casa de Jacob, tots els qui han quedat de la casa d’Israel,
els qui heu estat conduïts des del naixement, els qui heu estat guiats des del
si matern:
4 Fins que sigueu vells, jo seré el mateix; fins que tingueu cabells blancs, jo
us sostindré. Jo us vaig fer i jo seguiré portant-vos; jo us sostindré i us
salvaré.
5 A qui em voleu comparar? A qui em voleu assimilar, que siguem iguals?
6 N’hi ha que treuen or de la bossa, que pesen plata a les balances, i lloguen
un argenter perquè amb allò els faci un déu que veneren i adoren;
7 se’l carreguen a l’espatlla, el transporten, el situen on ha d’anar i allà es
queda, del seu lloc no es pot moure; a més, se l’invoca, però ell no respon; no
els pot alliberar de la seva angoixa.
8 Recordeu-vos d’això i reaccioneu, penseu-hi profundament, apostates!
La salvació no trigarà
9 Recordeu-vos dels fets anteriors, des dels temps remots; perquè jo sóc Déu, i
no hi ha cap més Déu, no hi ha ningú com jo,
10 que des del principi anuncio el final, i des de l’antigor, el que encara no
ha passat; que dic: “El meu propòsit es manté ferm, i realitzaré la meva
voluntat”;
11 que crido de llevant l’ocell de presa, d’un país llunyà, l’home que duu a
terme els meus designis. Sí, ho dic i ho faré, ho he determinat i ho realitzaré.
12 Escolteu-me a mi, endurits de cor, els qui esteu lluny de la justícia:
13 Faig que s’acosti la meva justícia, no és pas lluny, la meva salvació no
trigarà; portaré redempció per a Sió, i per a Israel, la meva glòria.