ISAÏES

 46

 

 

Déu no es pot comparar a ningú més

1 Bel es tomba, Nebó es desploma, les seves imatges van sobre animals i bèsties de càrrega; les estàtues que vosaltres passejàveu són carregades com un pesat fardell sobre les bèsties cansades.
2 Tombats i caiguts alhora, no han pogut evitar de ser carregats; ells també van camí del captiveri.
3 Escolteu-me a mi, casa de Jacob, tots els qui han quedat de la casa d’Israel, els qui heu estat conduïts des del naixement, els qui heu estat guiats des del si matern:
4 Fins que sigueu vells, jo seré el mateix; fins que tingueu cabells blancs, jo us sostindré. Jo us vaig fer i jo seguiré portant-vos; jo us sostindré i us salvaré.
5 A qui em voleu comparar? A qui em voleu assimilar, que siguem iguals?
6 N’hi ha que treuen or de la bossa, que pesen plata a les balances, i lloguen un argenter perquè amb allò els faci un déu que veneren i adoren;
7 se’l carreguen a l’espatlla, el transporten, el situen on ha d’anar i allà es queda, del seu lloc no es pot moure; a més, se l’invoca, però ell no respon; no els pot alliberar de la seva angoixa.
8 Recordeu-vos d’això i reaccioneu, penseu-hi profundament, apostates!

La salvació no trigarà

9 Recordeu-vos dels fets anteriors, des dels temps remots; perquè jo sóc Déu, i no hi ha cap més Déu, no hi ha ningú com jo,
10 que des del principi anuncio el final, i des de l’antigor, el que encara no ha passat; que dic: “El meu propòsit es manté ferm, i realitzaré la meva voluntat”;
11 que crido de llevant l’ocell de presa, d’un país llunyà, l’home que duu a terme els meus designis. Sí, ho dic i ho faré, ho he determinat i ho realitzaré.
12 Escolteu-me a mi, endurits de cor, els qui esteu lluny de la justícia:
13 Faig que s’acosti la meva justícia, no és pas lluny, la meva salvació no trigarà; portaré redempció per a Sió, i per a Israel, la meva glòria.