ISAÏES

 44

 

 

La fidelitat del Senyor, el Déu únic

1 I ara escolta, Jacob, servent meu, Israel, que jo he escollit.
2 Així parla el Senyor que t’ha fet, que et va formar al si matern, el qui t’ajudarà: “No temis, Jacob, servent meu, i tu Jeixurum (Israel) que jo he escollit;
3 perquè vessaré aigües sobre el secà i torrents sobre la terra eixuta. Vessaré el meu Esperit sobre la teva nissaga, i la meva benedicció sobre la teva descendència.
4 Brotaran entre l’herbei com salzes entre rierols.
5 Un dirà: “Jo sóc del Senyor”, un altre portarà el nom de Jacob, i la mà d’aquell altre escriurà: “Del Senyor”, i de cognom es dirà Israel.
6 Així parla el Senyor, el Rei d’Israel, el seu Redemptor, el Senyor Totpoderós: “Jo sóc el primer i el darrer; i fora de mi no existeix cap altre Déu.”
7 Qui és com jo? Que es presenti i alci la veu, que s’expliqui i ho demostri com jo he fet des que vaig fundar el poble antic, que he revelat el futur i els fets que vindran.
8 No tingueu por, no us alarmeu; ¿no t’ho he fet saber i t’ho he predit per endavant? Vosaltres en sou testimonis: ¿Existeix algun Déu fora de mi? No hi ha cap altra Roca, que jo sàpiga!

Sàtira contra els ídols

9 Els fabricants d’ídols, tots plegats, no són res; i les seves precioses imatges són inútils; elles mateixes ho testimonien: no hi veuen ni comprenen res, per a vergonya de tots ells.
10 Qui hi haurà que esculpeixi un déu o fongui una escultura que no fa cap servei?
11 Però, mireu, tots els seus partidaris quedaran decebuts, i també els artesans, perquè només són homes. Que s’apleguin tots, que es presentin: tremolaran i quedaran avergonyits tots plegats.
12 El mestre ferrer fa una destral, la forja a la fornal i li dóna forma amb el mall, la treballa amb la força del seu braç; després té gana i li manquen les forces; no beu aigua i queda exhaust.
13 L’escultor tallista estén un regle, dibuixa el disseny amb mangra, desbasta el tronc amb la gúbia i el torneja amb el compàs; li dóna una forma humana, a semblança d’un home formós, perquè s’estigui en una casa.
14 Talla un cedre, pren un roure o una alzina que escull d’entre els arbres del bosc, i planta un pi que la pluja farà créixer;
15 li serveixen de llenya: n’agafa per a escalfar-se, n’encén per a coure el pa; a més, en fa una escultura i l’adora.
16 En crema una part al foc i cou la carn sobre les brases; se la menja fins que en té prou i després s’escalfa i diu: “Que n’és de bo escalfar-se i contemplar el foc!”
17 I del restant en fa un déu, el seu ídol; s’inclina davant d’ell, l’adora i li prega: “Salva’m, tu que ets el meu déu!”
18 No saben què fan ni entenen res; els ha tancant els ulls perquè no hi vegin, i el cor perquè no entenguin.
19 I ningú no reflexiona, ni pensa, ni comprèn per a dir-se: “Una meitat l’he cremada al foc; a més, he cuit pa sobre les brases, hi he rostit carn i me l’he menjada; i ara, amb el que queda m’he de fer un ídol? ¿Davant d’un tros de fusta, m’he de prostrar?”
20 Qui s’alimenta de cendra, un cor enganyat l’extravia; i no podrà salvar la seva ànima ni tampoc pensarà: “¿No serà una mentida, el que tinc a la mà?”

El Senyor, Redemptor d’Israel

21 Recorda tot això, Jacob, i tu, Israel, que ets el meu servent. Jo t’he format, tu ets servidor meu; Israel, no t’oblidaré.
22 He dissipat com un núvol les teves transgressions, i com una boira les teves culpes; torna a mi, perquè jo t’he redimit.
23 Crida de joia cel, que el Senyor ha obrat! Proferiu aclamacions, abismes de la terra! Esclateu en lloances, muntanyes i boscos, amb tots els vostres arbres! El Senyor ha redimit Jacob i s’ha mostrat gloriós a Israel!
24 Així parla el Senyor, el teu Redemptor, el qui t’ha format des del si matern: Jo sóc el Senyor Etern, creador de totes les coses, que desplega el cel tot sol i aferma la terra sense ajut de ningú;
25 qui desbarata les prediccions dels impostors i torna folls els endevins, qui fa rectificar els savis i canvia en follia la seva ciència.
26 Jo, el qui confirma la paraula del seu servent i compleix els projectes dels seus enviats; el qui diu a Jerusalem: “Que sigui habitada”, i a les ciutats de Judà: “Que siguin reconstruïdes! Jo aixecaré les seves ruïnes!”;
27 el qui diu a l’abisme: “Eixuga’t! Jo estroncaré els teus corrents!”;
28 el qui diu de Cir: “És el meu pastor per a realitzar tots els meus propòsits”; i de Jerusalem: “Serà reconstruïda”, i del temple: “Serà restablert!”