ISAÏES

 43

 

 

El Senyor és l’únic salvador

1 Ara, així parla el teu creador, Jacob, el qui t’ha format, Israel: “No tinguis por, que jo t’he redimit, t’he cridat pel teu nom, tu ets meu.
2 Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
3 perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu, el Sant d’Israel, el teu salvador. He donat l’Egipte pel teu rescat, Etiòpia i Sebà a canvi teu.
4 Ets preciós als meus ulls, molt preuat i estimat. Fins i tot donaré homes a canvi teu, i nacions a canvi de la teva vida.
5 No tinguis por, que jo sóc amb tu; portaré els teus fills de l’orient, i els aplegaré de l’occident.
6 Diré al nord: “Dóna-me’ls!”, i al sud: “No els retinguis!, fes venir els meus fills de lluny, i les meves filles des dels confins de la terra.”
7 Tots els qui porten el meu nom, els qui jo he creat per a la meva glòria, jo els he format i els he fet.
8 Feu sortir el poble cec, tot i que té ulls, els sords, tot i que tenen orelles.
9 Que totes les nacions es congreguin, que s’apleguin tots els pobles! Qui, d’entre ells, ens ho ha predit o ens ha fet saber les coses que han passat? Que presentin els seus testimonis perquè ho justifiquin! Que els sentin i puguin dir: “És veritat!”

Els testimonis del Senyor

10 Vosaltres sou els meus testimonis –diu el Senyor–, i el meu servent que jo he escollit perquè comprengueu i confieu en mi i entengueu que jo sóc. Abans de mi no hi ha hagut cap Déu, i no n’hi haurà cap més.
11 Jo, jo sóc el Senyor, i fora de mi ningú no pot salvar.
12 Jo ho he anunciat i us he salvat, jo ho he fet saber; i no hi havia pas un déu estrany. Els meus testimonis sou vosaltres –diu el Senyor–, i jo sóc Déu.
13 Jo ho sóc des de l’eternitat, i ningú no em pren res de la meva mà: allò que jo faig, qui ho canviarà?
14 Això diu el Senyor, el vostre Redemptor, el Sant d’Israel: Per vosaltres he enviat a atacar Babilònia i els he fet baixar fugitius, fins i tot els caldeus, cap a les seves naus tan glorioses.
15 Jo, el Senyor, sóc el vostre Sant, el creador d’Israel, el vostre Rei!
16 Això diu el Senyor, el qui obre camí a través del mar, una via enmig d’aigües impetuoses;
17 el qui ha fet sortir carros i cavalls, un exèrcit imponent en formació: tots van caure estesos i no s’aixecaran mai més; foren apagats, s’han extingit com un ble.
18 No recordeu més les coses passades, no penseu més en els fets antics.

Israel no ha invocat el Senyor

19 Heus aquí que jo faig una cosa nova; ja comença a eixir, no us n’adoneu? Sí, vaig a obrir un camí en el desert i rius en l’estepa.
20 Els animals feréstecs, xacals i estruços, m’exalçaran en veure que omplo d’aigua el desert i de rierols l’estepa a fi d’abeurar el meu poble, el meu escollit,
21 el poble que he format per a mi mateix, el que pregonarà les meves lloances.
22 Però tu, Jacob, no m’has invocat; t’has cansat de mi, Israel;
23 no m’has ofert els teus anyells per a l’holocaust i no m’has honrat amb els teus sacrificis. Jo, que no t’he afeixugat amb les ofrenes vegetals ni t’he fatigat amb l’encens.
24 No m’has comprat canya aromàtica, amb els teus diners, ni m’has complagut amb el greix dels teus sacrificis, sinó que m’has carregat amb els teus pecats i m’has cansat amb les teves iniquitats.
25 Jo, jo sóc qui esborra les teves transgressions per amor de mi mateix, i no em recordaré més dels teus pecats.
26 Fes-me’n memòria i ho discutirem tots dos junts: explica’t per justificar-te.
27 El teu primer pare va pecar, i els teus mestres s’han revoltat contra mi;
28 per això jo he tret l’honor als prínceps del santuari, i he abandonat Jacob a l’anatema i Israel al vituperi.