ISAÏES

 42

 

 

El servent del Senyor
(Cant primer)

1 “Heus aquí el meu servent, que jo sostinc, el meu escollit, en qui es complau la meva ànima. He posat el meu Esperit damunt d’ell, portarà la justícia a les nacions.
2 No cridarà ni aixecarà la veu, no la farà ressonar pels carrers.
3 No trencarà la canya esberlada ni apagarà el ble que fumeja. Per mitjà de la veritat, farà lluir la justícia.
4 No descansarà ni flaquejarà fins que l’estableixi a la terra; i els països del mar atendran la seva llei.”
5 Així parla Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que aferma la terra i tot el que hi brota, que dóna el respir a la gent que l’habita, i l’esperit als qui s’hi mouen.
6 “Jo, el Senyor, t’he cridat en justícia, t’agafaré fort de la mà i et protegiré, i et posaré per mitjancer del poble, llum de les nacions,
7 perquè obris els ulls dels cecs i treguis els presos de la masmorra, de la presó els qui jeuen a les tenebres.
8 Jo, el Senyor, aquest és el meu nom; no cediré a cap altre la glòria que és meva, ni cediré als ídols la lloança que se’m deu.
9 Heus aquí que les prediccions antigues ja s’han complert, i ara n’anuncio de noves; us les faig saber abans que despuntin.”

Himne de victòria

10 Canteu al Senyor un càntic nou; la seva lloança, des dels extrems de la terra, vosaltres, els qui navegueu per la mar i els qui hi viviu, els de les costes llunyanes i els seus habitants.
11 Que alcin aclamacions l’estepa i les seves viles, els campaments on habita Quedar. Que cridin de joia els residents de Sela; que el seu clam ressoni des del cim de les muntanyes.
12 Que donin glòria al Senyor i proclamin les seves lloances entre les terres llunyanes.
13 El Senyor avançarà com un heroi i com un guerrer els excitarà el coratge; alçarà la veu, llançarà el crit de guerra, mostrarà la seva força contra els enemics.
14 “He callat durant massa temps, m’estava quiet i em contenia, però ara em queixaré com una dona que va de part, gemegaré i esbufegaré alhora.
15 Assolaré muntanyes i turons, agostaré totes les seves plantes, convertiré els rius en terra ferma i deixaré secs els estanys.
16 Guiaré els cecs per camins que no coneixien, els conduiré per viaranys que no sabien; canviaré al seu davant les tenebres en llum i el terreny escabrós en planura. Tot això dic que faré, i no deixaré de complir-ho.
17 Tornaran enrere i seran avergonyits els qui confien en els ídols, els qui diuen a les estàtues: Vosaltres sou els nostres déus!”

Israel, un poble sord i cec

18 Escolteu, sords! Mireu, vosaltres, cecs, que hi veureu!
19 Qui és cec, sinó el meu servent? Qui és sord com el missatger que jo envio? Qui és tan cec com l’enviat i tan sord com el servent del Senyor?
20 Has vist moltes coses, però no hi pares atenció; hi sents bé, però no escoltes.
21 El Senyor, per amor a la seva justícia té interès a engrandir i magnificar la llei,
22 però aquest és un poble saquejat i espoliat, tots ells atrapats a les coves i entaforats a les presons; han acabat convertits en presa i no hi ha qui els rescati, en un botí i ningú que digui: “Retorneu-los!”
23 Qui de vosaltres em farà cas? Qui pararà esment i estarà atent a l’esdevenidor?
24 Qui ha lliurat Jacob al saqueig i Israel als espoliadors? ¿No ha estat el Senyor, contra qui hem pecat refusant de seguir els seus camins i deixant d’obeir la seva llei?
25 Per això ha descarregat damunt d’ells el furor de la seva còlera i la violència de la guerra; els ha envoltat de flames, però no ho han entès; els ha consumit, però no n’han fet cas.