ISAÏES

 41

 

 

Déu promet l’alliberament a Israel

1 Escolteu-me en silenci, països del mar; que les nacions prenguin noves forces. Que s’acostin per parlar, anem plegats a judici.
2 Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la victòria sortia al pas? Ha lliurat nacions i ha sotmès els reis al seu domini; els ha reduït a pols amb la seva espasa, i amb el seu arc els ha dispersat com fullaraca.
3 Els ha perseguit, ha passat indemne per un camí que els seus peus mai no havien trepitjat.
4 Qui ha preparat i executat això? Aquell qui convoca totes les generacions des del principi: jo, el Senyor, que sóc el primer, i jo mateix fins als darrers temps.
5 Els països del mar ho veieren i tingueren por; els confins de la terra tremolaren. S’acosten, ja vénen!
6 L’un ajuda a l’altre i diu al seu company: “Aguanta!”
7 Així l’artesà anima el fonedor; l’escultor anima el qui bat l’enclusa i diu: “La fosa és bona.” Després fixen l’ídol amb claus perquè no es mogui.

La protecció del Senyor

8 Però tu, Israel, el meu servent, Jacob, el qui jo he escollit, descendència d’Abraham, el meu amic;
9 tu, que t’he tret de l’extrem de la terra, i t’he cridat de l’últim racó de món i t’he dit: “Tu ets el meu servent, t’he escollit i no t’he rebutjat”,
10 no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
11 Tots els qui s’enutgen contra tu quedaran confosos i avergonyits; seran anorreats i desapareixeran els qui et busquen brega.
12 Cercaràs els qui et fan la contra i no els trobaràs; seran aniquilats, com si no existissin, els qui et fan la guerra.
13 Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”
14 No temis res, Jacob, pobre cuc; no temeu res, vosaltres, feble resta d’Israel, que jo sóc el vostre auxili –diu el Senyor–, i el vostre redemptor és el Sant d’Israel.
15 Mira que jo t’he convertit en un trill nou, un trill armat amb dents: trillaràs les muntanyes i les esmicolaràs, convertiràs els turons en palla garbellada.
16 Els ventaràs i se’ls endurà el vent, la terbolina els escamparà; però tu t’alegraràs en el Senyor, et gloriaràs en el Sant d’Israel.

La renovació del desert

17 Els desvalguts i els indigents busquen aigua i no en troben, tenen la llengua resseca de set, però jo, el Senyor, els escoltaré; jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.
18 Faré brollar rius dalt dels rasos i fonts enmig de les valls. Convertiré el desert en un estany, i la terra àrida, en dolls d’aigua.
19 Al desert hi plantaré cedres i acàcies, murtres i oliveres; a l’estepa hi faré créixer boixos i savines al costat dels xiprers,
20 de manera que tothom vegi i sàpiga, s’adoni i comprengui que ho ha fet la mà del Senyor; que el Sant d’Israel ho ha creat.

El repte del Senyor als falsos déus

21 Presenteu la vostra demanda, diu el Senyor; presenteu les vostres proves, diu el sobirà de Jacob.
22 Veniu i declareu-nos les coses del futur; expliqueu-nos com va ser el passat, que hi posarem atenció i veurem si s’han acomplert els seus pronòstics; feu-nos saber l’esdevenidor;
23 anuncieu-nos les coses que d’ara endavant han de succeir, perquè vegem que sou déus; o millor, feu un prodigi, bo o dolent, que ens deixi admirats, i el comprovarem junts.
24 Però vosaltres no sou res, i les vostres obres, fatuïtat; escollir-vos a vosaltres és una abominació.
25 Jo faig venir un del nord que ja arriba; des d’on surt el sol, invocarà el meu nom; trepitjarà els prínceps com el fang, com el terrisser trepitja l’argila.
26 ¿Qui ho va predir des d’un principi, perquè ho sabéssim, o per anticipat, perquè diguem: Exacte!? Ningú no ho va anunciar! Ningú no va sentir que ho diguéssiu!
27 De primer vaig dir a Sió: “Ja són aquí”, i a Jerusalem: “Jo envio un missatger de bones notícies”.
28 I quan miro, no hi veig ningú, no hi ha entre ells cap conseller a qui pugui preguntar i em doni resposta.
29 Vet aquí que tots ells no són res, i les seves obres no són més que una ficció; vent i buidor són les seves estàtues de fosa!