ISAÏES

 40

 

 

El Senyor consola Jerusalem

1 Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu.
2 Parleu al cor de Jerusalem i digueu-li ben alt que s’ha acabat la seva servitud, que la seva culpa és expiada, que de part del Senyor ha rebut el doble per tots els seus pecats.
3 Una veu crida: “Prepareu en el desert el camí del Senyor, a l’estepa, una ruta dreta per al nostre Déu.
4 Totes les valls seran terraplenades, i totes les muntanyes i els turons, abaixats; el terreny escabrós serà anivellat, i les cingleres, aplanades.
5 Llavors es manifestarà la glòria del Senyor i totes les criatures la veuran alhora, ja que el Senyor mateix ha parlat.”
6 Una veu diu: “Pregona!” I una altra respon: “Què he de pregonar?” “Que tota criatura és herba, i tota la seva vigoria, com la flor del camp;
7 l’herba s’asseca i la flor es marceix, quan l’alè del Senyor hi passa pel damunt; ben cert que el poble és herba!
8 L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu perdura per sempre.
9 Puja a una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça amb força la teva veu, tu que portes bones noves a Jerusalem; crida sense por, digues a les ciutats de Judà: “Aquí teniu el vostre Déu!”
10 Aquí ve el Senyor Etern amb poder, el seu braç ho domina tot. Porta amb ell la seva recompensa, i davant d’ell, la seva retribució.
11 Com un pastor, pasturarà el seu ramat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”

La grandesa divina

12 Qui ha mesurat les aigües amb el palmell de la mà o ha pres la mida del cel a pams? Qui ha posat en una mesura tota la pols de la terra, o ha pesat les muntanyes amb la romana, o els turons amb les balances?
13 Qui ha dirigit l’esperit del Senyor o, fent-li de conseller, l’ha instruït?
14 A qui ha consultat que el pogués aconsellar i li mostrés el camí de la rectitud, que li ensenyés la ciència o li indiqués el camí de la prudència?
15 Mireu, les nacions són com una gota en un gibrell, i compten tant com una capa de pols sobre la balança. Vegeu que les illes no valen més que un gra de sorra.
16 El Líban sencer no basta per a la foguera, ni té prou animals per a l’holocaust.
17 Totes les nacions són no res davant d’ell; només són nul·litat i buidor.
18 Amb qui, doncs, voleu comparar Déu i amb quina imatge el representaríeu?
19 Un artesà fon l’estàtua, i un joier la recobreix d’or i li solda unes cadenes de plata.
20 El qui vol tenir una talla tria una fusta que no es podreixi, i busca un artesà expert que li faci una estàtua que no trontolli.
21 ¿Que no ho sabíeu? ¿No ho heu sentit mai? ¿No us ho havien dit des del principi? ¿No heu comprès la fundació del món?
22 Ell seu sobre el cercle de la terra, els habitants de la qual són com llagostes. Ell estén el cel com un tendal, el desplega com una tenda on habitar.
23 Ell redueix els prínceps a la impotència i converteix els jutges de la terra en un no res;
24 a penes són plantats, a penes són sembrats, a penes el seu tronc ha arrelat a la terra, que bufa sobre ells i s’assequen, i la ventada se’ls emporta com fullaraca.
25 Amb qui, doncs, em voleu comparar perquè jo sigui com ell?, diu el Sant.

El Senyor és Déu etern

26 Alceu els ulls al cel i mireu: Qui ha creat aquestes coses? Qui posa en marxa i recompta els seus exèrcits? Ell els crida tots pel seu nom. De la seva gran potència i del seu poder ningú no se n’amaga.
27 Per què parles tu, Jacob, i et queixes tu, Israel, i dius: “El meu destí és ocult per al Senyor, el meu dret passa desapercebut per al meu Déu?”
28 ¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable.
29 Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.
30 Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,
31 aquells qui esperen en el Senyor renovaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.