ISAÏES
38
Malaltia i guarició d’Ezequies
(2 Re 20:1-11)
1 En aquells dies, Ezequies va caure greument malalt, i el profeta Isaïes, fill
d’Amós, l’anà a veure i li digué: “Això diu el Senyor: Posa en ordre la teva
casa, perquè moriràs; no en sortiràs amb vida.”
2 Llavors Ezequies es va girar de cara a la paret i es va dirigir en pregària al
Senyor,
3 i digué: “Ai, Senyor, et prego que recordis ara que davant teu m’he comportat
fidelment i amb un cor íntegre, i que he practicat allò que és bo als teus
ulls.” I va esclatar en grans plors.
4 Llavors Isaïes rebé una revelació del Senyor que deia:
5 “Vés i digues a Ezequies: El Senyor, el Déu de David, el teu avantpassat, diu
això: He escoltat la teva pregària, he vist les teves llàgrimes i he decidit
allargar-te la vida quinze anys més.
6 A tu i a aquesta ciutat us alliberaré de la mà del rei d’Assíria. Jo protegiré
aquesta ciutat.
7 I aquest serà el senyal amb què el Senyor t’assegura que ell complirà això que
ha dit:
8 Veuràs que faré recular l’ombra els deus graus que ha baixat en l’escala
d’Acaz.” I l’ombra del sol va recular els deu graus que ja havia baixat.
Càntic d’Ezequies
9 Càntic d’Ezequies, rei de Judà, de quan va estar malalt, escrit després de
guarir-se de la seva malaltia.
10 Jo pensava: A la meitat dels meus dies hauré d’entrar per les portes del país
dels morts, privat de la resta dels meus anys.
11 Pensava: No veuré més el Senyor sobre la terra dels vivents; no veuré mai més
cap humà, d’entre els habitants del món.
12 Han arrencat el meu habitatge i se l’han emportat com si fos una tenda de
pastor. He enrotllat la meva vida com un teixidor, i ell em separa de l’ordit:
dia i nit fas que em consumeixi!
13 Jo em contenia fins a la matinada, però com un lleó m’has esclafat tots els
ossos: dia i nit fas que em consumeixi!
14 Com l’oreneta, com la grua, així cridava jo, parrupava com un colom; i
dirigia enlaire els meus llangorosos ulls. Oh, Senyor, que n’estic d’oprimit!
Fes-me tu de fiador!
15 Què hi puc objectar? Ell ho va dir i ell mateix ho ha acomplert. Seguiré
caminant humiliat fins al terme dels meus anys, a causa de l’amargor de la meva
ànima.
16 Senyor, és per tot això que l’home frueix de la vida, i de tot això depèn la
vida del meu esperit: tu em restabliràs i em faràs viure.
17 Vet aquí que la meva amarga aflicció s’ha canviat en benestar; i tu, per amor
a la meva ànima, l’has preservada de la fossa destructora, ja que t’has tirat
tots els meus pecats a l’esquena.
18 El sepulcre no t’exalçarà, ni et lloarà la mort, ni els qui baixen a la fossa
confiaran en la teva fidelitat.
19 El qui viu, el qui viu, ell et lloarà, com jo en aquest dia; el pare farà
conèixer la teva fidelitat als fills.
20 Tu, Senyor, em salves! Per això entonarem els nostres càntics amb arpes tots
els dies de la nostra vida en el temple del Senyor.”
Referent a la malaltia d’Ezequies
21 (Isaïes havia dit: “Porteu un pa de figues seques, apliqueu-l’hi sobre
l’úlcera i viurà”,
22 i Ezequies havia preguntat: Quin serà el senyal que podré pujar al temple del
Senyor?” )