Malaltia i guarició d’Ezequies
(2 Re 20:1-11)

1 En aquells dies, Ezequies va caure greument malalt, i el profeta Isaïes, fill d’Amós, l’anà a veure i li digué: “Això diu el Senyor: Posa en ordre la teva casa, perquè moriràs; no en sortiràs amb vida.”
2 Llavors Ezequies es va girar de cara a la paret i es va dirigir en pregària al Senyor,
3 i digué: “Ai, Senyor, et prego que recordis ara que davant teu m’he comportat fidelment i amb un cor íntegre, i que he practicat allò que és bo als teus ulls.” I va esclatar en grans plors.
4 Llavors Isaïes rebé una revelació del Senyor que deia:
5 “Vés i digues a Ezequies: El Senyor, el Déu de David, el teu avantpassat, diu això: He escoltat la teva pregària, he vist les teves llàgrimes i he decidit allargar-te la vida quinze anys més.
6 A tu i a aquesta ciutat us alliberaré de la mà del rei d’Assíria. Jo protegiré aquesta ciutat.
7 I aquest serà el senyal amb què el Senyor t’assegura que ell complirà això que ha dit:
8 Veuràs que faré recular l’ombra els deus graus que ha baixat en l’escala d’Acaz.” I l’ombra del sol va recular els deu graus que ja havia baixat.

Càntic d’Ezequies

9 Càntic d’Ezequies, rei de Judà, de quan va estar malalt, escrit després de guarir-se de la seva malaltia.
10 Jo pensava: A la meitat dels meus dies hauré d’entrar per les portes del país dels morts, privat de la resta dels meus anys.
11 Pensava: No veuré més el Senyor sobre la terra dels vivents; no veuré mai més cap humà, d’entre els habitants del món.
12 Han arrencat el meu habitatge i se l’han emportat com si fos una tenda de pastor. He enrotllat la meva vida com un teixidor, i ell em separa de l’ordit: dia i nit fas que em consumeixi!
13 Jo em contenia fins a la matinada, però com un lleó m’has esclafat tots els ossos: dia i nit fas que em consumeixi!
14 Com l’oreneta, com la grua, així cridava jo, parrupava com un colom; i dirigia enlaire els meus llangorosos ulls. Oh, Senyor, que n’estic d’oprimit! Fes-me tu de fiador!
15 Què hi puc objectar? Ell ho va dir i ell mateix ho ha acomplert. Seguiré caminant humiliat fins al terme dels meus anys, a causa de l’amargor de la meva ànima.
16 Senyor, és per tot això que l’home frueix de la vida, i de tot això depèn la vida del meu esperit: tu em restabliràs i em faràs viure.
17 Vet aquí que la meva amarga aflicció s’ha canviat en benestar; i tu, per amor a la meva ànima, l’has preservada de la fossa destructora, ja que t’has tirat tots els meus pecats a l’esquena.
18 El sepulcre no t’exalçarà, ni et lloarà la mort, ni els qui baixen a la fossa confiaran en la teva fidelitat.
19 El qui viu, el qui viu, ell et lloarà, com jo en aquest dia; el pare farà conèixer la teva fidelitat als fills.
20 Tu, Senyor, em salves! Per això entonarem els nostres càntics amb arpes tots els dies de la nostra vida en el temple del Senyor.”

Referent a la malaltia d’Ezequies

21 (Isaïes havia dit: “Porteu un pa de figues seques, apliqueu-l’hi sobre l’úlcera i viurà”,
22 i Ezequies havia preguntat: Quin serà el senyal que podré pujar al temple del Senyor?” )