ISAÏES

 36

 

 

La invasió de Sennaquerib

1 L’any catorze del rei Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va pujar contra totes les ciutats fortificades de Judà i les va ocupar.
2 Després, des de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el seu general en cap, amb un fort exèrcit, contra el rei Ezequies, a Jerusalem, i van acampar junt al canal de la cisterna superior, que és al costat del camí del camp del Bataner.
3 Van sortir a trobar-los el majordom del palau, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el secretari Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf.
4 El general en cap els parlà així: “Digueu a Ezequies: Això diu el gran rei, el rei d’Assíria. Quina seguretat és aquesta en què confies?
5 Jo dic que no tens més que vanes promeses com a orientació i força per a fer la guerra. En qui confies per a rebel·lar-te contra mi?
6 Mira que ara has posat la teva confiança en aquest bàcul de canya esberlada que és l’Egipte, que si algú s’hi recolza se li clavarà i li travessarà la mà. Així és el faraó, rei d’Egipte, per a tots aquells qui hi confien.
7 I si em dieu: Confiem en el Senyor, el nostre Déu, ¿no és aquell dels llocs alts i dels altars que ha suprimit Ezequies, i ha ordenat a Judà i a Jerusalem que només davant d’aquest altar heu d’adorar?
8 Ara, doncs, et demano que et comprometis amb el meu amo, el rei d’Assíria, i jo et donaré dos mil cavalls, si tu pots trobar genets que els muntin.
9 Com faries recular un prefecte, el menor dels servidors del meu sobirà? ¿Et refies que l’Egipte et forneixi de carros i cavalleria?
10 ¿Et penses que he pujat contra aquesta terra per devastar-la sense el consentiment del Senyor Etern? El Senyor m’ha dit: Puja contra aquesta terra i destrueix-la.”
11 Llavors Eliaquim, Xebnà i Joah digueren al general en cap: “Et preguem que parlis als teus servents en arameu, que nosaltres l’entenem; no ens parlis en llengua jueva, davant tota la gent que hi ha dalt de la muralla.”
12 Però el general en cap els digué: “¿És que el meu senyor m’ha enviat a dir aquestes paraules només a tu i al teu senyor, i no a la gent que està asseguda damunt la muralla, que haurà de menjar-se els propis excrements i beure la seva orina, juntament amb vosaltres?”
13 Llavors el general en cap es va posar dret i va cridar fort, en llengua jueva, parlant d’aquesta manera: “Escolteu les paraules del gran sobirà, el rei d’Assíria!
14 Això ha dit el rei: Que Ezequies no us enganyi, perquè no us podreu salvar.
15 Que Ezequies no us convenci de confiar en el Senyor quan us diu: Segur que el Senyor ens salvarà i aquesta ciutat no serà deixada a mans del rei d’Assíria.
16 No us deixeu convèncer per Ezequies, perquè el rei d’Assíria ha dit això: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cadascun de vosaltres menjarà els fruits de la seva vinya i de la seva figuera i beurà l’aigua de la seva cisterna,
17 fins que jo vingui per traslladar-vos a una altra terra igual a la vostra, terra de gra i de most, terra de pa i de vinyes.
18 No us deixeu enganyar per Ezequies, quan diu: El Senyor ens salvarà. ¿És que algun dels déus de les altres nacions ha pogut salvar la seva terra de les mans del rei d’Assíria?
19 On són els déus d’Hamat i d’Arpad? On són els déus de Sefarvaim? ¿Han pogut salvar Samaria de les meves mans?
20 D’entre tots els déus d’aquests països, ¿quin ha pogut salvar el seu país de les meves mans, perquè ara el Senyor pugui salvar de les meves mans Jerusalem?”
21 Però ells es mantingueren callats, sense respondre ni un mot, perquè el rei havia donat aquesta ordre: “No li contesteu.”
22 Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, majordom del palau, Xebnà, el secretari, i Joah, fill d’Assaf, el cronista, es van presentar a Ezequies, amb els vestits esquinçats, i li van referir les paraules del general en cap.