ISAÏES

 33

 

 

Esperança en el Senyor

1 Ai de tu, que saqueges i no has estat mai saquejat; que traeixes i no has estat mai traït! Quan acabis de saquejar, seràs saquejat, i quan et cansis de trair, seràs traït.
2 Senyor, compadeix-te de nosaltres, que en tu confiem. Fes-nos de suport cada matí, i sigues també la nostra salvació en moments de tribulació.
3 Els pobles fugen per causa del teu crit estrepitós, les nacions es dispersen quan tu t’aixeques.
4 Arreplegaran el vostre botí com una plaga d’erugues, es llançaran damunt d’ell com s’hi llancen les llagostes.
5 El Senyor és excels, resideix a les altures; ha omplert Sió de dret i de justícia,
6 i la teva existència serà estable. La saviesa i el coneixement són un cabal de salvació, i la reverència al Senyor serà el gran tresor.
7 Heus aquí que els valents criden pels carrers, els missatgers de pau ploren amargament.
8 Els camins són deserts, ja no hi transiten els vianants; han trencat el pacte, han agafat odi a les ciutats, han menyspreat els homes.
9 La terra està de dol i esllanguida, el Líban s’avergonyeix i es marceix, el Saron sembla un desert, el Basan i el Carmel estan pelats.
10 “Ara m’aixecaré” –diu el Senyor–, “ara m’exalçaré, ara em glorificaré.
11 Heu concebut palla i infantareu rostoll; el vostre propi bufec us consumirà.
12 Els pobles seran calcinats; cremaran al foc com els esbarzers tallats.
13 Escolteu, els qui sou lluny, el que jo he fet; reconeixeu, els qui sou a prop, la meva força.”
14 A Sió, els pecadors estan espaordits, els impius han agafat tremolor: Qui de nosaltres podrà restar viu en un foc devorador? Qui de nosaltres podrà habitar entre les flames eternes?
15 El qui camina en la justícia i parla rectament, el qui refusa guanys fraudulents, el qui aparta la mà de les ofertes de suborn, el qui es tapa les orelles per no sentir propostes sanguinàries, el qui tanca els ulls per no mirar la maldat.
16 Aquest habitarà a les altures, tindrà el seu refugi a la fortalesa de les roques, no li mancarà el pa i tindrà l’aigua assegurada.

El futur gloriós

17 Els teus ulls contemplaran el rei en la seva esplendor, veuran una terra extensa.
18 El teu cor recordarà el temps del terror: Què se n’ha fet del qui enregistrava? Què se n’ha fet del qui recaptava? Què se n’ha fet del qui inspeccionava les torres?
19 Ja no veuràs més aquella gent ferotge, de parla confusa, de llengua enrevessada que no pots entendre.
20 Contempla Sió, la ciutat de les nostres celebracions solemnes! Els teus ulls veuran Jerusalem com una residència estable, una tenda que no es desplaça; mai no li arrencaran les estaques ni deslligaran cap de les seves cordes.
21 Allà el Senyor es mostrarà magnífic per a nosaltres, serà un lloc de rius, d’amples canals, on no navegaran naus de rems ni hi solcaran vaixells de guerra.
22 El Senyor ens fa de regidor, el Senyor és el nostre legislador, el Senyor és el nostre sobirà: és ell qui ens salvarà.
23 Les cordes de l’enemic s’han afluixat, ja no poden aguantar dret el pal ni poden mantenir tensa la vela. Llavors es repartirà el botí de moltes preses; fins els coixos es llançaran al saqueig.
24 I cap dels qui visquin allà no dirà mai: “Estic malalt”; al poble que hi viu li serà perdonada la culpa.