ISAÏES

 24

 

 

El judici sobre tota la terra

1 Heus aquí que el Senyor devasta la terra i la buida, trastorna la superfície i dispersa els seus habitants.
2 Tal com amb el poble, així serà amb el sacerdot; amb l’esclau i amb l’amo; amb l’esclava i amb la mestressa; amb el comprador i amb el venedor; amb el prestador i amb el qui manlleva; amb el creditor i amb el deutor.
3 La terra serà totalment devastada i completament saquejada, perquè el Senyor ha pronunciat aquesta sentència.
4 La terra es vesteix de dol i llangueix; el món defalleix i es marceix; es consumeix allò més noble dels pobles de la terra.
5 La terra s’ha contaminat sota els seus habitants: han transgredit la llei, han violat l’estatut i han trencat el pacte etern.
6 Per això la maledicció ha consumit la terra, i els seus habitants se n’han fet culpables. Per això són abrusats els habitants de la terra, i ja hi queda poca gent.
7 S’ha esgotat el most i s’han assecat els ceps, i la gent de cor alegre s’entristeix.
8 S’ha acabat la gresca dels tamborins, s’ha aturat la gatzara de la gent alegre, ha cessat la joia de les cítares.
9 Ja no beuran vi tot cantant, la beguda serà amarga per als bevedors.
10 La ciutat de confusió és enrunada, totes les cases són tancades i ningú no hi pot entrar.
11 Hi ha crits pel carrer reclamant el vi; ha desaparegut tota satisfacció, l’alegria ha estat desterrada del país.
12 A la ciutat només hi queda desolació; la porta, destrossada, és una ruïna.
13 Això és el que passarà sobre la terra, en totes les nacions; com després que s’han collit les olives, com en els ceps un cop acabada la verema.

Una alegria que acaba malament

14 Aquests alçaran la veu, cantaran alegrement; per la majestat del Senyor alçaran aclamacions del costat del mar.
15 Igualment, a l’orient glorifiqueu el Senyor, i a les illes del mar, el nom del Senyor, el Déu d’Israel!
16 Des dels confins de la terra hem sentit cantar: “Glòria al just!” Però he dit: “Quina desgràcia, quina desgràcia! Ai de mi! Els falsaris enganyen, i els prevaricadors enreden amb enganys.
17 El pànic, la fossa i el filat són damunt teu, habitant de la terra.
18 I passarà que qui fugi del crit de pànic caurà a la fossa, i qui pugi de la fossa caurà al filat; les finestres del cel són obertes i els fonaments de la terra tremolen.
19 La terra s’ha esberlat del tot, la terra és tota esquerdada, tota ella se somou;
20 tentineja com un embriac, trontolla com una barraca; pesa damunt d’ella el seu pecat, caurà i mai més no s'aixecarà.
21 Aquell dia, el Senyor castigarà l’exèrcit del cel, allà dalt, i els reis del món, aquí a la terra.
22 Llavors seran aplegats com els presoners a la masmorra, seran tancats a la presó, i molt temps després seran jutjats.
23 La lluna es ruboritzarà, el sol s’avergonyirà, quan el Senyor Totpoderós regni a la muntanya de Sió i a Jerusalem, i presideixi els seus ancians ple de glòria.