ISAÏES

 22

 

 

Profecia sobre Jerusalem

1 Oracle sobre la vall de la Visió: Què et passa, Jerusalem, perquè hagis pujat amb tots els teus dalt dels terrats,
2 ciutat plena de gatzara, tumultuosa i alegre? Les teves víctimes no han caigut a espasa ni han mort en combat.
3 Tots els teus dirigents han escapat junts, i els arquers els han capturat; tots els teus homes van ser copats junts, tot i que havien fugit lluny.
4 Per això dic: “Aparteu de mi la mirada, deixeu-me plorar amargament, no intenteu consolar-me de la desolació del meu poble.
5 Perquè és un dia de confusió, d’esclafament i de pànic de part del Senyor, Déu Totpoderós. A la vall de la Visió s’ensorren les muralles i els clams remunten les muntanyes.
6 Elam prepara els buiracs, arriba amb carros, infanteria i cavalleria; i els de Quir preparen els escuts.
7 Les millors de les teves valls són plenes de carros de guerra, i la cavalleria es desplega davant la teva porta.”
8 Ha quedat al descobert la defensa de Judà, i aquest dia tu has posat la mirada en l’armament de la casa del Bosc.
9 Heu vist que són moltes les escletxes de la ciutat de David, i heu recollit l’aigua de la cisterna inferior;
10 heu comptat les cases de Jerusalem, i heu derruït cases per reforçar la muralla.
11 Heu construït un dipòsit entre les dues muralles per recollir-hi les aigües de la cisterna vella. Però no heu sabut veure en tot això aquell qui ho ha fet, ni us heu fixat en aquell qui de temps antic ho havia preparat.
12 Aquell dia, el Senyor, Déu Totpoderós, va fer una crida a plorar i a lamentar-se, a rasurar-se el cap i a vestir el cilici;
13 en canvi vosaltres fèieu festa i gatzara, matant bous i degollant ovelles, menjant carn i bevent vi, tot dient: “Mengem i beguem, que demà morirem!”
14 Però el Senyor Totpoderós m’ha revelat a cau d’orella: “Ben cert que aquest pecat no us serà expiat fins que sereu morts” –ha dit el Senyor, el Déu Totpoderós.

Sobre el majordom Xebnà

15 Això diu el Senyor, Déu Totpoderós: “Vés, digues a aquell administrador, a Xebnà, el majordom de palau:
16 Què hi tens, tu, en aquest lloc, què hi tens aquí, perquè t’hi hagis fet construir un sepulcre a la part alta, excavant-hi un estatge a la roca?
17 Doncs mira, el Senyor et llençarà d’una batzegada forta, gran home; et premerà bé,
18 et convertirà en un manyoc, com una bola, i et llençarà cap a una terra llunyana; allà moriràs amb les teves carrosses magnífiques, tu, vergonya de la casa del teu amo!
19 Perquè jo et deposaré del teu càrrec i t’expulsaré del teu lloc.
20 I aquell dia cridaré el meu servent Eliaquim, fill d’Hilquiahu,
21 i el vestiré amb la teva túnica i el faixaré amb el teu cinturó, posaré els teus poders a les seves mans i ell serà un pare per als habitants de Jerusalem i per a la casa de Judà.
22 Li posaré la clau de la casa de David sobre l’espatlla; obrirà, i ningú no tancarà; tancarà, i ningú no obrirà.
23 El clavaré com una estaca en un lloc segur, i esdevindrà un tron de glòria per a la casa del seu pare.”
24 I hi penjarà tota l’esplendor de la família del seu pare: fills i parents, tota la vaixella menuda, des de les gerres fins als càntirs.
25 Però aquell dia –diu el Senyor Totpoderós–, l’estaca clavada en lloc segur cedirà, serà arrencada i caurà, i tota la càrrega que sostenia es perdrà, perquè el Senyor ho ha dit.