ISAÏES

 16

 

 

Els moabites es refugien a Judà

1 Envieu els anyells del tribut al sobirà del país, des de Sela, pel desert, fins a la muntanya de la filla de Sió.
2 I com ocells espantats o niuada dispersa seran les noies de Moab davant els guals de l’Arnon.
3 Doneu un consell, preneu una decisió, esteneu la vostra ombra com la nit a ple migdia. I digueu-li: amaga els fugitius; no delatis els exiliats.
4 Deixa conviure amb tu els desterrats de Moab, fes-los de refugi davant el devastador. Quan el tirà haurà desaparegut, quan el dominador hagi passat, quan l’opressor hagi abandonat el país,
5 llavors el tron serà restablert amb clemència, i en el tabernacle de David hi seurà amb fermesa un que jutgi i cerqui el dret, i que tingui zel per la justícia.

Lamentació per Moab

6 Hem conegut la supèrbia de Moab, com és d’orgullós, la seva altivesa, la seva insolència, la seva fúria i les seves bravates, que no són res.
7 Per això, Moab es lamentarà d’ella mateixa; tots es doldran i gemegaran angoixats per les coques de panses de Quirharèsset.
8 Els caps d’Heixbon s’han marcit, les vinyes de Sibmà han estat destrossades pels amos de les nacions, tot i que s’estenien fins a Jazer i es perdien pel desert; les seves sarments s’allargaven i travessaven el Mar Mort.
9 Per això ploraré amb la gent de Jazer per les vinyes de Sibmà; us xopo amb les meves llàgrimes, Heixbon i Elalé, perquè sobre els vostres fruits i les vostres collites ha caigut el crit de guerra.
10 El goig i l’alegria han desaparegut del vostre hort; a les vinyes ja no hi haurà més cants i alegrois. Cap premsador ja no espremerà el vi als cups; s’ha acabat la gatzara.
11 Per això les meves entranyes vibraran com una arpa per Moab, i el meu cor per Quirheres.
12 I quan Moab es presenti als llocs alts abatut, i entri al seu santuari per pregar, no li servirà de res.
13 Aquesta és la profecia que el Senyor va pronunciar fa temps sobre Moab;
14 però ara el Senyor ha parlat i ha dit: “D’aquí a tres anys, com compta els anys un jornaler, l’esplendor de Moab esdevindrà menyspreable, malgrat la seva gran gentada, i els supervivents seran pocs, febles i impotents”.