ISAÏES

 14

 

El retorn de l’exili

1 Sí, el Senyor es compadirà de Jacob i tindrà altre cop Israel com a elegit, els farà reposar a la seva pròpia terra. L’estranger conviurà amb ells i s’associarà a la casa de Jacob.
2 Llavors els pobles els prendran i els portaran al lloc d’origen, i la casa d’Israel se’ls apropiarà com esclaus i esclaves a la terra del Senyor; faran captius els qui els havien capturat i dominaran els seus opressors.

Burla contra el rei de Babilònia

3 Quan el Senyor t’haurà concedit el descans de les teves penes i angoixes, i de la duresa de l’esclavatge amb què t’han fet servir,
4 llavors entonaràs aquest càntic sobre el rei de Babilònia, i diràs: “Com ha acabat el tirà, com ha desaparegut la seva opressió!
5 El Senyor ha trencat el ceptre dels malvats, el bastó dels dominadors,
6 que pegava els pobles amb fúria, colpejant-los sense parar, que en la seva ràbia aixafava les nacions amb implacable persecució.
7 Ara reposa en pau tota la terra, exultant de goig.
8 Fins i tot se n’alegren els xiprers i els cedres del Líban, i diuen: D’ençà que jeus, cap llenyataire puja contra nosaltres!
9 El país dels morts s’avalota per causa teva, per acollir-te quan hi entris; per a tu desperta els espectres gegantins, tots els prohoms de la terra; fa que tots els reis de les nacions s’alcin dels seus trons.
10 Tots alhora et parlaran i et diran: També tu ets feble; has esdevingut igual que nosaltres!
11 Han abocat al sepulcre la teva pompa al so de les teves violes. Els cucs et fan de jaç i els paràsits de cobertor.
12 Com has caigut del cel, estel del matí, fill de l’aurora! Com has estat abatut a terra, tu que abaties les nacions!
13 Tu que deies per dintre teu: “Pujaré més alt que els núvols, per damunt les estrelles de Déu erigiré el meu tron; i m’asseuré sobre el puig de la reunió divina, als confins del nord.
14 Em remuntaré per damunt dels núvols, m’igualaré a l’Altíssim!”
15 En canvi, has estat llençat al país dels morts, a les profundes regions de l’abisme!
16 Els qui et veuen, es fixen en tu mentre mediten: “Aquest és aquell que feia estremir la terra i que sacsejava els reialmes;
17 que va convertir el món en un desert i va arrasar les ciutats; que no deixava que els presoners tornessin a casa.
18 Tots els reis de les nacions, tots sense excepció, reposen honorats, cadascun a la seva tomba,
19 però tu ets llençat lluny del teu sepulcre com un avortó repugnant, vestit com els que han mort en la batalla, que baixen a les pedres de la fossa com una carronya trepitjada!
20 No t’uniràs amb ells a la sepultura, perquè has destruït el teu país i has matat el teu poble. No es mantindrà permanentment el nom dels malfactors!
21 Per la iniquitat dels pares prepareu la matança dels seus fills; no sigui que s’aixequin i s’apoderin del món i acabin poblant la superfície de la terra.”

Oracle contra Babilònia

22 “Jo també m’alçaré contra ells” –diu el Senyor Totpoderós–, “i extirparé de Babilònia el nom i tot el que en quedi, tota la descendència i tota la posteritat” –diu el Senyor!
23 “La convertiré en domini dels eriçons, i en aiguamolls; i l’esbandiré amb l’escombra destructora” –diu el Senyor Totpoderós!

Assíria serà destruïda

24 Això ha jurat el Senyor Totpoderós: “Ben cert que, tal com ho tinc pensat, així mateix succeirà; i d’acord amb el que tinc determinat, així es complirà:
25 destrossaré els assiris dins el meu país, i sobre les meves collades els trepitjaré; llavors us alliberaré del seu jou i us trauré la càrrega de les espatlles.”
26 Aquest és el pla decidit per a tota la terra, i aquesta és la mà estesa sobre totes les nacions.
27 Si el Senyor Totpoderós ho ha determinat, qui podrà evitar-ho? Si ell estén la mà, qui la hi farà retirar?

Advertència als filisteus

28 Oracle de l’any que va morir el rei Acaz:
29 “No t’alegris, Filistea entera, que s’hagi trencat el bastó del qui et feria, perquè de l’arrel de la serp en sortirà un escurçó, i el seu fruit serà un drac volador.
30 Llavors els primogènits dels pobres pasturaran als seus prats i els desvalguts reposaran en seguretat, mentre que faré morir de fam la teva arrel i exterminaré el que resti de tu.
31 Xiscla, oh porta! Crida, oh ciutat! Tremola Filistea entera, perquè ve del nord un núvol de pols i ningú no es queda enrere a les seves files.
32 Què s’haurà de respondre als emissaris de les nacions? Que el Senyor ha fundat Sió i que els afligits del seu poble s’hi refugiaran.”