ISAÏES

 10

 

Contra les lleis injustes

1 Ai dels qui dicten lleis injustes, dels qui promulguen decrets repressius
2 per privar de justícia els desvalguts, per robar el dret dels pobres del meu poble. Les viudes són despulles i els orfes el seu botí.
3 Però, què fareu el dia del càstig, quan vingui la tempesta de lluny? Cap a on anireu a buscar auxili? On amagareu la vostra riquesa?
4 Sense mi, s’ajupiran entre els presoners o cauran entre els morts. Però, amb tot, no s’ha apaivagat la seva còlera, sinó que la seva mà encara resta amenaçant.

Assíria, instrument de Déu

5 Ai d’Assíria, bastó de la meva ira, la vara que el meu furor els ha posat a les mans.
6 L’enviaré contra una nació infidel. L’aviaré contra el poble del meu furor perquè el saquegi i s’endugui el botí, perquè els trepitgi com el fang dels carrers.
7 Tot i que no és això el que ell vol ni el que té pensat, sinó que tot el que es proposa és destruir i suprimir nombroses nacions.
8 Perquè diu: “¿No són monarques tots els meus prínceps?
9 ¿No és Calnè com Carquemix? ¿No és Hamat com Arpad? ¿No és Samaria com Damasc?
10 I, com la meva mà s’ha emparat dels reialmes dels ídols, que tenien més estàtues que Jerusalem i Samaria,
11 ¿no faré a Jerusalem i a les seves estàtues el mateix que he fet a Samaria i als seus ídols?”
12 I quan el Senyor hagi acabat tota la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, castigarà el fruit de l’orgullós cor del rei d’Assíria i l’arrogant altivesa dels seus ulls.
13 Ja que ell ha dit: “Ho he fet amb la força de la meva mà, i amb la meva saviesa, perquè sóc intel·ligent. Així canvio les fronteres dels pobles i saquejo els seus tresors; i com un heroi he destronat els qui seien al tron.
14 La meva mà ha agafat, com si fos un niu, les riqueses dels pobles, i, com qui arreplega ous abandonats, m’he apoderat de tot el país sense que ningú batés les ales ni obrís el bec ni xisclés.”
15 ¿Pot vanagloriar-se la destral de ser més que qui la fa servir? ¿S’enorgulleix la serra sobre el qui la fa anar? Com si la vara pogués moure els qui la branden! Com si el bastó elevés el qui no és de fusta!
16 Per això el Senyor Totpoderós enviarà feblesa als seus guerrers robustos, i sota la seva opulència cremarà una foguera, un foc abrusador.
17 La llum d’Israel es tornarà un foc, i el seu Sant, una flama que li consumirà els esbarzers i els cards en un sol dia.
18 Consumirà enterament l’esplendor del seu bosc i del seu hort, i serà com el defalliment d’un malalt.
19 Els arbres que quedaran al seu bosc seran tan pocs que fins un nen els podrà comptar.

La resta d’Israel

20 Aquell dia, la resta d’Israel i els qui quedin de la casa de Jacob no tornaran més a confiar en aquell qui els pegava, sinó que confiaran en el Senyor, el Sant d’Israel, amb fidelitat.
21 Una resta, el residu de Jacob, tornarà vers el Déu fort.
22 I ni que el teu poble, Israel, sigui com la sorra del mar, només en tornarà una resta: la destrucció desbordant de justícia està decidida.
23 Perquè el Senyor, el Déu Totpoderós, acomplirà arreu de la terra la destrucció determinada.

El càstig dels assiris

24 Per aquesta raó, el Senyor, el Déu Totpoderós, ha dit això: “Poble meu que habites a Sió: Que no et faci por l’assiri, ni que et pegui amb un bastó, ni que aixequi contra tu la vara com els d’Egipte.
25 Perquè d’aquí a poc temps el meu enuig s’haurà acabat, i la meva ira serà la seva destrucció.”
26 Llavors el Senyor Totpoderós alçarà contra ell el flagell, com en la matança de Madian prop de la roca d’Oreb, o com va alçar el seu bastó contra el mar, o com el va alçar contra l’Egipte.
27 I succeirà, aquell dia, que et traurà la càrrega de damunt l’espatlla i el jou de damunt el coll; el jou serà desfet per mitjà de la unció del Senyor.

La invasió assíria

28 L’invasor es llança sobre Aiat, passa per Migron; deixa el bagatge a Micmàs;
29 han passat el congost, pernocten a Gueba, Ramà s’espanta; Guibà fuig de Saül.
30 Crida fort, filla de Galim! Escolta Laix! Malaurada és Anatot.
31 Madmenà s’escapa; els habitants de Guebim fugen.
32 Ara s’atura a Nob, alça la mà contra la muntanya de la filla de Sió, el turó de Jerusalem.
33 Mireu: el Senyor, el Déu Totpoderós, esqueixa el brancatge amb sacseig violent; els arbres del cim cauran trencats i els més elevats seran abatuts.
34 Tallarà la frondositat del bosc amb la destral, i l’esplendidesa del Líban sucumbirà.