ISAÏES

 1

 

 

Judà, una nació pecadora

1 Visió d’Isaïes, fill d’Amós, referent a Judà i Jerusalem, en temps d’Ozies, de Jotam, d’Acaz i d’Ezequies, reis de Judà.
2 “Escolta, cel; presta atenció terra, que el Senyor parla: He criat fills i els he enaltit, però ells s’han rebel•lat contra mi.
3 El bou coneix el seu amo, i l’ase, la menjadora del seu propietari; Israel no em coneix, el meu poble no entén res.”
4 Ai, nació pecadora, poble carregat de maldat, raça de malfactors, fills depravats! Han abandonat el Senyor, han provocat la còlera del Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena.
5 A què treu castigar-vos més, si heu de seguir prevaricant? Tot el cap està malalt, i tot el cor, defallit.
6 De la planta dels peus fins al cap no hi ha cap part sana; només ferides, inflamació i nafres obertes que no han estat curades ni embenades ni amorosides amb oli.
7 El vostre país és un desert, les vostres ciutats són incendiades; la vostra terra devorada pels estrangers davant vostre! Desolació i ruïna causada pels forasters!
8 I la filla de Sió ha quedat com una cabana en una vinya, com una barraca en un camp de cogombres, com una ciutat assetjada.
9 Si el Senyor Totpoderós no n’hagués deixat un petit romanent, hauríem quedat com Sodoma, seríem igual que Gomorra.

Crida al penediment

10 Escolteu l’oracle del Senyor, magnats de Sodoma. Estigueu atents a la llei del nostre Déu, pobladors de Gomorra:
11 “De què em valen tants de sacrificis?” –diu el Senyor. Estic fart d’holocaustos de moltons i de sagí d’animals engreixats. No tinc complaença en la sang de toros, ni d’anyells, ni de bocs.
12 Quan veniu a portar-los davant meu, qui us ha permès que trepitgin els meus atris?
13 No em porteu més ofrenes vegetals inútils; l’encens m’és avorrible. Ni el noviluni ni el dissabte, ni l’aplec multitudinari: no puc sofrir maldat i festa.
14 La meva ànima avorreix les vostres festes de lluna nova i altres festes solemnes; em són una càrrega, estic cansat de suportar-les.
15 Quan estengueu les vostres mans, apartaré la meva mirada de vosaltres. Quan multipliqueu les oracions, no us escoltaré. Teniu les mans plenes de sang!
16 Renteu-vos, purifiqueu-vos; aparteu la maldat de les vostres accions, deixeu de practicar el mal.
17 Apreneu a fer el bé; busqueu l’equitat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.
18 Veniu després i passem comptes –diu el Senyor–. Si els vostres pecats són com la grana, seran emblanquits com la neu; si són vermells com el carmesí, esdevindran com llana blanca.
19 Si sou amatents i escolteu, menjareu el bo i millor de la terra;
20 però si refuseu i us rebel•leu sereu devorats per l’espasa, perquè la boca del Senyor ha parlat.”

Lamentació sobre Jerusalem

21 Com t’has convertit en adúltera, ciutat fidel! Eres plena de justícia, hi habitava l’equitat; però ara, només homicides!
22 La teva plata s’ha tornat escòria; el teu vi, adulterat amb aigua.
23 Els teus prínceps són rebels i companys de bandolers. Tots són amants del suborn i persegueixen les recompenses. No fan justícia a l’orfe ni els arriba la causa de la viuda.
24 Per això diu el Senyor Etern, el Totpoderós, el Fort d’Israel: “Ah, em rescabalaré dels meus adversaris, em venjaré dels meus enemics!
25 Giraré la mà contra tu i purificaré amb foc les teves escòries, i separaré de tu tot el plom.
26 Restauraré els teus jutges com al principi, els teus consellers, com eren abans; llavors et diran Ciutat de la Justícia, Ciutat Fidel.
27 Sió serà redimida amb judici, i els seus convertits, amb justícia.
28 Però la destrucció dels transgressors i dels pecadors esdevindrà alhora, i els qui abandonen el Senyor desapareixeran.
29 Llavors us faran vergonya les alzines que tant us complagueren, i us ruboritzareu dels jardins que us encisaven.
30 Sereu com l’alzina que ha perdut la fulla, com el jardí mancat d’aigua.
31 L’home fort serà l’estopa, i la seva obra, l’espurna: tots dos cremaran junts i ningú no n’apagarà les flames.”