HABACUC

 3

 

Pregària d’Habacuc

1 Pregària del profeta Habacuc a l’estil de complantes:
2 Senyor, he sentit a dir el que tu havies fet,
i estic atemorit!
Oh, Senyor, fes reviure la teva obra en el nostre temps,
en el nostre temps fes-la conèixer!
Fins en la ira, recorda’t de tenir compassió!
3 Déu ve des de Teman i el Sant des del puig de Paran. (Pausa)
La seva majestat cobreix el cel, i la terra s’omple de la seva glòria.
4 La seva resplendor és com el sol, i de les mans li surten dos raigs de llum; allí s’amaga el seu poder.
5 Davant seu camina la pesta, i la febre segueix les seves petjades.
6 S’atura i amida la terra, mira i les nacions tremolen;
les muntanyes perennes s’esberlen, els turons antics s’enfonsen;
però els seus camins són eterns.
7 He vist les tendes de Cuixan plenes de terror;
tremolen els pavellons del país de Madian.
8 ¿Estàs enutjat, Senyor, contra els rius?
¿És contra els rius, el teu furor, o va contra la mar, la teva ira,
quan cavalques sobre els teus cavalls,
sobre els teus carros victoriosos?
9 Has desenfundat del tot el teu arc, les malediccions són les sagetes que tens promeses. (Pausa)
Solques la terra amb torrentades;
10 només de veure’t, les muntanyes s’esgarrifen,
un fort aiguat descarrega,
l’abisme fa sentir la seva veu alçant les mans enlaire.
11 El sol i la lluna s’aturen al seu estatge;
a la llum de les teves sagetes desapareixen,
quan brilla la teva llança fulgurant.
12 Tot indignat recorres la terra, furient aixafes les nacions.
13 Surts per salvar el teu poble, per salvar el teu ungit;
esclafes el cap del casal dels malvats, destapes els fonaments fins a la roca. (Pausa)
14 Amb les seves pròpies llances has foradat el cap dels seus guerrers,
que es llençaven com una tempesta per destrossar-nos
exultant de goig, com qui va a devorar un indefens en un amagatall.
15 Recorres la mar amb els teus cavalls,
a través de l’onatge de les extenses aigües.
16 Ho he sentit i se m’han commogut les entranyes,
el brogit ha fet tremolar els meus llavis,
una esgarrifança se m’ha ficat als ossos: tot jo era un tremolor.
Però ara espero tranquil el dia de l’angoixa,
quan ell vindrà contra el poble que ens envaeix.
17 Encara que la figuera no floreixi, ni la vinya doni fruit,
i manqui la collita de l’olivera,
i els conreus no produeixin res per a menjar,
i no hi hagi ovelles al corral ni bous als estables,
18 jo m’alegraré en el Senyor
i em gloriaré en el Déu de la meva salvació.
19 El Senyor, el Déu Etern, és la meva força;
ell farà els meus peus àgils com els dels cérvols
i em farà caminar per les altures.

(Al mestre de cant. Amb instruments de corda)