GÈNESI

 8 

 

 

El diluvi s’atura


1 Després Déu va pensar en Noè i en tots els animals domèstics i salvatges que estaven amb ell a l’arca, i va fer passar un vent sobre la terra i les aigües començaren a baixar.

2 Les fonts de l’abisme i les rescloses del cel es van tancar, i s’aturaren les pluges del cel.

3 I el nivell de les aigües que cobrien la terra començà a baixar, de mica en mica es van anar retirant i al cap de cent cinquanta dies ja havien minvat del tot.

4 El dia disset del mes setè l’arca quedà varada sobre les muntanyes d’Ararat.

5 Les aigües van seguir baixant lentament, i el primer dia del mes desè aparegueren els cims de les muntanyes.


Noè deixa anar el corb i el colom


6 Al cap de quaranta dies, Noè obrí la finestra que havia fet a l’arca

7 i va deixar anar el corb, que s’estigué anant i venint perquè calia esperar que s’eixuguessin les aigües que cobrien la terra.

8 Després Noè deixà anar el colom per comprovar si ja havien minvat les aigües a la terra.

9 Però el colom no va trobar cap lloc on posar les potes, i retornà a l’arca, perquè les aigües encara cobrien la superfície de la terra; i ell allargà la mà i, agafant-lo, el féu entrar a l’arca.

10 Encara esperà set dies més, i féu sortir altre cop el colom a fora de l’arca.

11 El colom va tornar cap al tard, i heus aquí que duia al bec una fulla tendra d’olivera. Així va saber Noè que el nivell de les aigües havia minvat a la terra.

12 Encara esperà set dies més, i va deixar anar el colom, que ja no va tornar.

13 Va ser el primer dia del primer mes de l’any sis-cents u de la vida de Noè, que les aigües de la superfície terrestre es van eixugar. Noè va alçar la coberta de l’arca i comprovà que la superfície de la terra era seca.

14 El dia vint-i-set del segon mes la terra va quedar seca del tot.


Tots surten de l’arca


15 Aleshores Déu va parlar amb Noè i li digué:

16 “Surt de l’arca, amb la teva muller i els teus fills i les seves mullers,

17 i tots els animals de tota espècie que són amb tu: les aus, el bestiar i els rèptils que s’arrosseguen per terra; treu-los fora, a fi que s’escampin arreu, es reprodueixin i es multipliquin sobre la terra.”

18 Noè, doncs, va sortir amb els seus fills, juntament amb la seva muller i les mullers dels seus fills.

19 També van sortir de l’arca tots els animals de cada espècie, els rèptils i les aus; tot allò que es mou damunt la terra.


Noè aixeca un altar


20 Noè va aixecar un altar al Déu Etern i, seleccionant d’entre tots els animals purs i de totes les aus, li va oferir holocaustos.

21 El Senyor va sentir l’olor suau i dintre el seu cor es digué: “No tornaré mai més a maleir la terra per culpa de l’home, perquè les inclinacions del cor humà són dolentes des de la infantesa, ni tornaré a castigar mai més tots els ésser vivents com he fet.

22 Mentre duri la terra no cessaran mai la sembra i la sega, el fred i la calor, l’estiu i l’hivern.”