GÈNESI

 50 

 

                             

Exèquies de Jacob

 

 

1 Llavors Josep es va abocar damunt la cara del seu pare, el va cobrir de llàgrimes i l’omplí de petons.

2 Després, Josep va encarregar als metges que tenia al seu servei que embalsamessin el seu pare; i els metges van embalsamar Israel.

3 Hi van emprar quaranta dies, que és el temps que cal esmerçar en els embalsamaments. I els egipcis el van plorar durant setanta dies.

4 Un cop acomplerts els dies de dol, Josep va parlar als domèstics del faraó i els digué: “Si he trobat gràcia als vostres ulls, feu arribar aquestes paraules al faraó:

5 El meu pare em va fer jurar dient-me: “Aviat em moriré; enterra’m al sepulcre que em vaig excavar a la terra de Canaan. Ara, doncs, deixa que pugi a enterrar el meu pare, i ja tornaré.”

6 El faraó va contestar: “Vés i enterra el teu pare, tal com et va fer jurar.”

7 Josep va pujar a enterrar el seu pare, i amb ell van pujar tots els servents del faraó, els ancians de la seva cort i els ancians del país d’Egipte;

8 i tota la família de Josep, els seus germans i la família del seu pare. Només van deixar a la terra de Goixen la mainada, les ovelles i les vaques.

9 També el van acompanyar amb carros i genets, formant un seguici força gran.

10 Així que van arribar a l’era d’Aatad, que és a l’altra banda del Jordà, allà li van fer el dol amb una gran i solemne lamentació, i Josep va guardar dol pel seu pare durant set dies.

11 Els cananeus, que habitaven el país, quan veieren el dol de l’era d’Aatad, digueren: “Que n’és de compungit el dol dels egipcis!” Per això van anomenar aquell lloc, situat a l’altra banda del Jordà, Abel-Misraim (prat i dol dels egipcis).

12 D’aquesta manera els seus fills van complir el que els havia manat.

13 El dugueren a la terra de Canaan i el sepultaren a la cova del camp de Macpelà, que Abraham havia comprat a Efron, l’hitita, com a propietat sepulcral, al davant de Mambré.

14 Després d’enterrar el seu pare, Josep va tornar a l’Egipte amb els seus germans i tots els qui havien pujat amb ell.


Conclusió de la història de Josep


15 Els germans de Josep, veient que el seu pare era mort, van pensar: “Vegem si ara Josep ens guarda rancúnia i ens retorna tot el mal que li vam fer.”

16 De manera que van fer dir a Josep: “El teu pare, abans de morir, va deixar aquest encàrrec:

17 Parleu així a Josep: Et prego que perdonis el crim dels teus germans i el seu pecat, ja que es van portar malament amb tu. Perdona, doncs, el pecat dels servents del Déu del teu pare.” I Josep plorava mentre li donaven l’encàrrec.

18 Llavors els seus germans hi van anar personalment i, llançant-se als seus peus, li van dir: “Aquí ens tens com a esclaus teus!”

19 Però Josep els va dir: “No tingueu por. És que em puc posar jo al lloc de Déu?

20 És cert que vosaltres vau maquinar un mal contra mi, però Déu ho va preveure per al bé, a fi que es complís el fet d’avui: preservar un poble nombrós.

21 No us preocupeu, doncs, perquè jo us mantindré a vosaltres i les vostres famílies.” Així els va consolar, parlant-los afectuosament.

22 Josep va habitar al país d’Egipte amb la família del seu pare, i visqué cent deu anys.

23 I Josep va aconseguir de veure els fills d’Efraïm fins a la tercera generació. Fins els fills de Maquir, el fill de Manassès, van néixer a la falda de Josep.

24 Finalment, Josep va dir als seus germans: “Jo em moriré aviat, però tingueu per segur que Déu us visitarà i us farà pujar d’aquest país a la terra que va prometre a Abraham, Isaac i Jacob.”

25 Després va fer jurar als fills d’Israel: “És segur que Déu us ajudarà, llavors us endureu d’aquí els meus ossos.”

26 Josep va morir a l’edat de cent deu anys; el van embalsamar i el van dipositar en un sarcòfag, a l’Egipte.