GÈNESI

 48 

 

                             

Jacob beneeix els dos fills de Josep


1 Poc temps després van dir a Josep: “Mira, el teu pare està malalt.” Llavors prengué amb ell els seus dos fills Manassès i Efraïm;

2 i Jacob fou avisat dient-li: “Aquí hi ha el teu fill Josep que ve a veure’t.” Israel, fent un esforç, es va asseure al llit.

3 Israel digué a Josep: “El Déu Omnipotent se’m va aparèixer a Luz, a la terra de Canaan, i em va beneir;

4 i em digué: Jo et faré fecund i et multiplicaré, et convertiré en una munió de pobles i donaré aquesta terra a la teva nissaga, després de tu, en propietat perpètua.

5 Ara bé, els teus dos fills Manassès i Efraïm, que et van néixer al país d’Egipte abans que jo vingués a tu, que esdevinguin meus, com ho són Rubèn i Simeó.

6 Pel que fa a la descendència que has tingut després d’ells, que siguin teus, i en relació a la seva herència seran comptats amb el nom dels seus germans.

7 Quan jo tornava de Padan, la teva mare Raquel va morir pel camí als meus braços, a la terra de Canaan, quan faltava poc per a arribar a Efrata, i la vaig sepultar allà mateix, en el camí d’Efrata, que ara es diu Betlem.”

8 Llavors Israel es va fixar en els fills de Josep i va preguntar: “Qui són aquests?”

9 Josep va respondre al seu pare: “Són els meus fills, els que Déu m’ha donat en aquest lloc.” Li digué: “Acosta-me’ls, que els beneiré.”

10 Israel tenia els ulls entelats per l’edat i ja no hi veia gaire. Així, doncs, els hi va acostar i ell els va besar i els va abraçar.

11 Israel va dir a Josep: “No em pensava pas tornar-te a veure, i vet aquí que Déu m’ha concedit de veure fins i tot la teva descendència.”

12 Josep els tragué de la falda de Jacob i es prosternà davant d’ell.

13 Josep els prengué tots dos, Efraïm a la seva dreta, corresponent a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva esquerra, corresponent a la dreta d’Israel, i els hi acostà.

14 Israel va estendre la mà dreta i la va posar sobre el cap d’Efraïm, tot i que era el petit, i la mà esquerra la va posar sobre el cap de Manassès encreuant les seves mans, tot i que era el primogènit.

15 I beneí Josep dient-li: “El Déu davant el qual van caminar els meus pares Abraham i Isaac, el Déu que m’ha pasturat tota la meva vida fins al dia d’avui,

16 l’àngel que m’ha deslliurat de tot mal, beneeixi aquests nois, i que en ells sigui invocat el meu nom i el nom dels meus pares Abraham i Isaac, i que es multipliquin abundosament en la terra.”

17 Quan Josep s’adonà que el seu pare havia posat la mà dreta sobre el cap d’Efraïm, no ho trobà correcte. Llavors prengué la mà del seu pare per passar-la del cap d’Efraïm al cap de Manassès.

18 Josep digué al seu pare: “Així no, pare meu, que és el primogènit; posa la teva dreta sobre el seu cap.”

19 Però el seu pare s’hi va negar: “Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. Aquest també arribarà a ser un poble, i també ell serà gran. Però el seu germà petit esdevindrà més gran que ell, i la seva descendència arribarà a ser una munió de nacions.”

20 I aquell dia els beneí així: “Israel es valdrà de tu per beneir dient: Que Déu et faci com Efraïm i Manassès.” D’aquesta manera va posar Efraïm per davant de Manassès.

21 Després Israel va dir a Josep: “Mira, jo aviat em moriré, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares.

22 I jo et dono a tu una porció més que als teus germans, aquella que vaig arrabassar a l’amorreu amb la meva espasa i el meu arc.”