GÈNESI

 45 

 

 

Josep es dóna a conèixer als seus germans


1 Josep ja no es podia contenir més en presència de tots els seus servidors i va cridar: “Feu sortir tothom del meu davant!” Així no va quedar ningú amb ell quan es va donar a conèixer als seus germans.

2 Llavors va esclatar en plors tan forts que els van sentir tot el personal egipci i fins van arribar a la casa del faraó.

3 Josep digué als seus germans: “Jo sóc Josep. Encara és viu el meu pare?” Però els seus germans no podien respondre-li res, perquè havien quedat espaordits davant seu.

4 Josep digué als seus germans: “Apropeu-vos cap a mi.” Quan s’hi van acostar, els digué altre cop: “Jo sóc el vostre germà Josep, que vau vendre als egipcis.

5 Ara bé, que no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-me venut aquí, perquè Déu m’ha fet passar davant vostre per salvar vides.

6 Ja fa dos anys que la fam impera a la terra, i encara en queden uns altres cinc en què no hi haurà conreu ni sega.

7 Déu va enviar-me davant vostre per assegurar-vos la posteritat a la terra i salvar-vos la vida en vistes a un gran alliberament.

8 Per tant, va ser Déu qui em va enviar en aquest lloc, i no pas vosaltres. Ell m’ha convertit en Gran Visir al servei del faraó, en senyor de la seva casa i en governador de tot el país d’Egipte.

9 Ara, aneu de seguida on és el meu pare i digueu-li: Això diu el teu fill Josep: Déu m’ha convertit en amo de tot l’Egipte. Baixa al meu costat i no triguis,

10 que viuràs a la terra de Goixen i estaràs a prop meu, tant tu com els teus fills, els teus néts, les teves ovelles, les teves vaques i tot el que tens.

11 Jo et mantindré aquí, perquè encara queden cinc anys de fam, no fos cas que quedéssiu en la misèria tu i la teva família, amb tot el que tens.

12 Vosaltres podeu comprovar amb els vostres ulls, i també el meu germà Benjamí amb els seus, que és la meva boca la que us ho diu.

13 Expliqueu al meu pare quina és la meva autoritat a l’Egipte i tot el que heu pogut veure. Afanyeu-vos i feu baixar aquí el meu pare.”

14 I abraçant-se al coll del seu germà Benjamí es va posar a plorar, i Benjamí, abraçat al seu coll, també plorava.

15 També va besar tots els seus germans, tot plorant mentre els abraçava. Després d’això, els seus germans ja van gosar parlar amb ell.


Invitació del faraó


16 Per la residència del faraó va córrer la notícia: “Han vingut els germans de Josep.” Al faraó i als seus ministres els va alegrar la notícia,

17 i el faraó digué a Josep: “Digues als teus germans: Feu això: carregueu les vostres bèsties i marxeu, aneu a la terra de Canaan,

18 preneu el vostre pare i les vostres famílies i veniu aquí amb mi, que jo us posaré a l’abast la millor terra d’Egipte i podreu nodrir-vos amb l’abundor del país.

19 I tu autoritza això: Agafeu del país d’Egipte carros per a la vostra mainada i per a les dones, preneu el vostre pare i veniu.

20 No us sàpiga greu per les vostres possessions, perquè la millor terra de l’Egipte serà per a vosaltres.”


El retorn a Canaan


21 Així ho van fer els fills d’Israel. Josep els proporcionà carros, sota l’ordre del faraó, i provisions per al camí.

22 A cada un d’ells li va donar vestits de mudar; però a Benjamí li va donar tres-centes peces de plata i cinc vestits de mudar.

23 Al seu pare li va enviar deu ases carregats del bo i millor d’Egipte, i deu someres carregades de blat, pa i provisions per al seu viatge.

24 Va acomiadar els seus germans, i quan se n’anaven els digué: “No discutiu pel camí.”

25 Així, doncs, ells van pujar de l’Egipte i van arribar a la terra de Canaan, a casa del seu pare Jacob,

26 i li van anunciar: “Josep encara és viu, i resulta que és el governador de tot el país d’Egipte.” Però ell interiorment estava indecís, perquè no se’ls creia.

27 Llavors li van repetir totes les paraules que Josep els havia dit. I veient els carros que Josep enviava per endur-se’l es va revifar l’esperit de Jacob.

28 Israel va exclamar: “És suficient. El meu fill Josep encara és viu. Hi aniré i el podré veure abans de morir.”