GÈNESI

 44 

 

 

La copa de Josep en el sac de Benjamí


1 Josep va manar al qui dirigia la seva casa: “Omple els sacs d’aquests homes amb queviures, tants com en puguin dur, i posa el diner de cadascun a la boca del seu sac.

2 I la meva copa, la copa de plata, la poses a la boca del sac del més jove, junt amb els diners del seu gra.” I així ho va fer, tal com li havia manat Josep.

3 L’endemà, a trenc d’alba, van ser acomiadats aquells homes amb la seva caravana.

4 Ells van sortir de la ciutat, i quan encara no eren gaire lluny, Josep digué al seu majordom: “Alça’t, vés corrents darrere aquells homes, i quan els atrapis els dius: Per què meu tornat mal per bé?

5 ¿No és aquesta la copa en què beu el meu senyor i amb la qual fa les seves prediccions? Us heu portat indignament, amb el que heu fet!”

6 Ell els va aconseguir i els digué aquelles paraules,

7 però ells li respongueren: “Per què parla així el meu senyor? Sigui lluny dels teus servents un tal comportament!

8 Fixa’t que la plata que van trobar a la boca dels nostres sacs te l’hem tornada des de la terra de Canaan; com, ara, havíem de robar or o plata de la casa del teu senyor?

9 Aquell dels teus servents a qui se li trobi, que sigui mort, i fins i tot tots nosaltres ens farem esclaus del teu senyor.”

10 Ell contestà: “Bé, que sigui tal com dieu. Aquell a qui es trobi serà el meu esclau, però els altres sereu disculpats.”

11 Ells es van afanyar a baixar els seus sacs a terra i cadascú va obrir el seu.

12 El majordom es va posar a escorcollar, començant pel més gran i acabant pel més petit, i la copa aparegué en el sac de Benjamí.

13 Llavors, ells es van esquinçar els vestits, i carregant cadascú el seu ase se’n tornaren a la ciutat.

14 Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, que encara era allí, i es van prostrar cara a terra davant d’ell.

15 Josep els digué: “Què és això que heu fet? ¿No heu pensat que un home com jo indefectiblement ho endevinaria?”

16 Respongué Judà: “Què podem dir al meu senyor? Com ho podem explicar i justificar-nos? Déu ha fet evident el pecat dels teus servents. Aquí ens tens, com esclaus del meu senyor, tant nosaltres com aquell en poder del qual ha estat trobada la copa.”

17 Però ell replicà: “Lluny de mi obrar d’aquesta manera! L’home en poder del qual ha estat trobada la copa serà el meu esclau, però vosaltres pugeu en pau a casa del vostre pare.”


Judà intercedeix per Benjamí


18 Llavors Judà es va atansar i digué: “Senyor meu, el teu servent et dirà ara unes paraules en privat, i que el meu senyor no s’enutgi amb el teu servent, perquè tu ets com el mateix faraó.

19 El meu senyor va preguntar als seus servents: Teniu pare o algun germà més?

20 I nosaltres vam contestar al meu senyor: Tenim un pare que ja és vell i un fill de les seves velleses, el petit. El germà d’ell va morir, i de la seva mare només li ha quedat aquest, i el seu pare se l’estima molt.

21 I tu vas dir als teus servents: Feu-me’l baixar, que els meus ulls el puguin veure.

22 I vam dir al meu senyor: El noi no pot deixar el seu pare; si el deixava, es moriria.

23 Però tu vas dir als teus servents: Si el vostre germà petit no baixa amb vosaltres, no tornareu a veure el meu rostre.

24 De tornada a casa del meu pare, el teu servent, li vam comunicar les paraules del meu senyor.

25 Després, quan el nostre pare digué: Torneu a comprar-nos alguns queviures,

26 li vam contestar: No hi podem baixar. Si el nostre germà petit ve amb nosaltres, hi baixarem. No podem veure aquell home si el nostre germà petit no ve amb nosaltres.

27 Llavors el nostre pare, el teu servent, ens digué: Prou sabeu que la meva muller me’n va infantar dos;

28 l’un se’m va perdre i vaig dir: Segurament ha estat espedaçat, i ja no l’he vist més.

29 I si us emporteu també aquest del meu costat i li passa alguna desgràcia, fareu baixar en pena la meva vellesa al sepulcre.

30 Si ara, doncs, torno a casa del meu pare, el teu servent, sense portar el noi amb nosaltres, com que la seva vida està tan lligada a la vida del noi,

31 quan s’adoni que el noi no hi és es morirà. I els teus servents hauran fet davallar en pena al sepulcre la vellesa del nostre pare, el teu servent.

32 El cas és que el teu servent es va responsabilitzar del noi davant el meu pare i li digué: Si no te’l porto, per sempre més en seré culpable davant del meu pare.

33 Ara, doncs, permet que el teu servent es quedi en lloc del noi com a esclau del meu senyor i que el noi pugui tornar amb els seus germans.

34 Perquè, com puc tornar a casa del meu pare si no ve el noi amb mi? Que no hagi de veure la desgràcia que li sobrevindria al meu pare!”