GÈNESI

 42 

 

                             

Primera trobada de Josep amb els seus germans


1 Quan Jacob va saber que hi ha- via blat a l’Egipte, digué als seus fills: “Què feu parats?

2 He sabut que hi ha blat a l’Egipte. Baixeu allà, doncs, i compreu gra per a nosaltres, a fi que puguem viure i no ens morim.”

3 Llavors els deu germans de Josep van baixar a l’Egipte per proveir-se de blat.

4 Però Jacob no va deixar que Benjamí, el germà de Josep, anés amb els seus germans, perquè es deia: “No vull que li passi cap desgràcia.”

5 Els fills d’Israel van anar a proveir-se de blat juntament amb d’altres que feien el mateix camí, ja que al país de Canaan hi havia fam.

6 Josep era qui tenia l’autoritat en tot el país, i ell era el responsable de subministrar a la gent de tot arreu. Els germans de Josep van arribar i es van inclinar davant d’ell de cara a terra.

7 Josep, tan bon punt tingué els seus germans al davant, els va reconèixer, però va fer com que no els coneixia, i dirigint-se a ells amb aspresa digué: “D’on veniu?” Ells van respondre: “De la terra de Canaan, per comprar queviures.”

8 De manera que Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren.

9 Josep es va recordar d’aquells somnis que va tenir referents a ells, i els digué: “Vosaltres sou espies que heu vingut a veure els punts febles del país!”

10 Van contestar: “No, senyor meu, sinó que aquests servents teus han vingut a comprar queviures.

11 Tots nosaltres som fills d’un mateix pare, i som gent de bé; aquests servents teus no són espies.”

12 Els digué: “I ca! Heu vingut per esbrinar quins punts febles hi ha al país!”

13 Van replicar: “Aquests servents teus som dotze germans, fills d’un mateix pare, a la terra de Canaan, per bé que el petit actualment està amb el nostre pare i l’altre no és viu.”

14 Però Josep va insistir: “És tal com us ho he dit: Sou uns espies!

15 Amb això sereu provats. Per la vida del faraó que no sortireu d’aquí fins que el vostre germà petit s’hagi presentat aquí.

16 Envieu un de vosaltres a buscar el vostre germà; mentrestant, vosaltres quedareu retinguts. Així seran comprovades les vostres paraules i es veurà si heu dit la veritat. Que si no, per la vida del faraó que sou uns espies!”

17 I els va posar sota custòdia tres dies.

18 El tercer dia, Josep els digué: “Feu el que us diré i viureu, que jo sóc temorós de Déu.

19 Si sou gent de bé, un dels vostres germans es quedarà retingut a la presó mentre els altres germans aneu a portar el gra per treure de la fam les vostres famílies.

20 Després porteu-me el vostre germà petit; així veurem que heu dit la veritat i no morireu.”

21 Entre ells van comentar: “A fe que som castigats per causa del nostre germà; perquè vèiem l’angoixa de la seva ànima quan ens suplicava i no el van escoltar. Per això ens trobem en aquesta aflicció.”

22 Rubèn els digué: “No us deia jo que no pequéssiu contra el noi, i no em vau fer cas? Vet aquí que ara la seva sang ens és reclamada.”

23 Ells no sabien que Josep els entenia, perquè amb ells feia servir un intèrpret.

24 Llavors es va apartar d’ells i es va posar a plorar. Després va tornar on eren ells i els digué que d’entre ells prenia Simeó, i davant dels seus ulls el va fer lligar.


Els fills de Jacob tornen a Canaan


25 Josep va manar que omplissin de gra els seus sacs, que tornessin el diner de cada un al seu sac i que els donessin provisions per al camí. I així es va fer.

26 Ells van carregar el gra damunt dels ases i se’n van anar.

27 En ser a la fonda, un d’ells va obrir el sac per donar gra al seu ase i veié el diner a la boca del sac.

28 I digué als seus germans: “M’han tornat el diner, mireu-lo al meu sac.” El cor els va fer un salt, i tremolant comentaven entre ells: “Què és això que Déu ha fet amb nosaltres?”

29 Així que van arribar a casa del seu pare Jacob, a la terra de Canaan, li van explicar tot allò que els havia passat i digueren:

30 “L’home que és senyor del país ens va parlar asprament i ens va prendre per espies del terreny.

31 Nosaltres, però, li vam dir: Som gent de bé i no pas espies.

32 Som dotze germans, fills d’un mateix pare; un ja no és viu, i el petit actualment està amb el nostre pare a la terra de Canaan.

33 Llavors, aquell home senyor del país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent de bé: deixeu amb mi un dels vostres germans, i vosaltres proveïu-vos de gra per treure de la fam les vostres famílies i marxeu.

34 Però porteu-me el vostre germà petit i sabré que no sou espies, sinó que sou gent de bé. Llavors us tornaré el vostre germà i podreu comerciar pel país.”

35 Succeí que, quan es van posar a buidar els sacs, es van trobar que cadascun tenia la seva bossa de diners dins els sac. Quan veieren les seves bosses de diners, ells i el seu pare van agafar por.

36 El seu pare Jacob els digué: “Vosaltres em defraudeu: Josep no hi és, Simeó tampoc, i ara us voleu endur Benjamí! Tot es gira contra meu!”

37 Llavors Rubèn digué al seu pare: “Pots fer morir els meus dos fills si no te’l torno! Confia-me’l, que jo te’l tornaré.”

38 Però ell replicà: “No baixarà el meu fill amb vosaltres; el seu germà és mort, i ha quedat ell tot sol. Si li passava res durant el viatge que emprendreu, faríeu baixar amb pena la meva vellesa al sepulcre.”