GÈNESI

 41 

 

                             

Els somnis del faraó


1 Succeí que, al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni en el qual es trobava dret a la vora del riu.

2 En aquestes que del riu pujaven set vaques de molt bon aspecte i bones carns que es van posar a pasturar entre els joncs.

3 Però, darrere d’elles, set altres vaques, d’aspecte desagradable i magres de carns, pujaven del riu i es posaven davant les altres vaques a la vora del riu.

4 I les vaques d’aspecte desagradable i magres de carns devoraven les set vaques de bon aspecte i bones de carns. Llavors el faraó es va despertar.

5 Va tornar a adormir-se i tingué un altre somni: hi havia set espigues que pujaven d’una mateixa tija, atapeïdes i plenes;

6 però unes altres set espigues, esquifides i ressecades pel vent de llevant, brotaven darrere d’aquelles.

7 I les espigues esquifides i ressecades devoraven les atapeïdes i plenes. Llavors el faraó es va despertar, i comprengué que era un somni.

8 Va resultar que, al matí, es trobava contorbat d’esperit i va fer cridar tots els intèrprets de somnis i tots els mags que hi havia a l’Egipte, i els va explicar el que havia somniat, però no hi hagué ningú que en pogués donar una interpretació.

9 Aleshores el coper major va parlar al faraó i li digué: “Avui em ve a la memòria el meu mal comportament.

10 El faraó s’havia enutjat amb els seus servidors i m’havia arrestat a la casa del cap dels guardes, a mi i al flequer major.

11 Una nit, ell i jo vam tenir cada un somni, i cada somni tenia el seu propi sentit.

12 Allí, amb nosaltres, hi havia un xicot hebreu que feia d’assistent del cap dels guardes. Li vam explicar els nostres somnis i ell ens els va interpretar, donant a cada un el seu significat concret.

13 Tal com ho va interpretar, així va succeir: a mi el faraó em va restituir en el meu càrrec, i a ell el va penjar.”

14 Llavors el faraó va enviar a buscar Josep, i el van treure de seguida de la presó. Es va afaitar i es va canviar de roba i comparegué davant el faraó.

15 El faraó digué a Josep: “He tingut un somni i no hi ha ningú que el pugui interpretar; però he sentit dir de tu que només escoltant-lo ja el pots interpretar.”

16 Josep va contestar al faraó: “No depèn de mi; és Déu qui donarà al faraó una resposta adient.”

17 Llavors el faraó explicà a Josep: “En el meu somni, em trobava dret a la vora del riu.

18 En aquestes que set vaques de molt bon aspecte i bones carns van pujar del riu i es van posar a pasturar entre els joncs.

19 Però darrere d’elles van pujar set altres vaques, miserables, d’aspecte desagradable i magres de carns, com mai no n’he vistes de tan lletges en tota la terra d’Egipte.

20 Les vaques magres i lletges devoraven les set primeres vaques, les grasses.

21 Un cop dins el seu ventre, no es notava gens que hi fossin, perquè el seu aspecte seguia tan lleig com abans. Llavors em vaig despertar.

22 Altra volta vaig veure, en un somni, set espigues atapeïdes i boniques que pujaven d’una mateixa tija.

23 Però unes altres set espigues seques, esquifides i ressecades pel vent de llevant, brotaven darrere d’elles.

24 I les espigues esquifides devoraven les set espigues ufanes. Ho he explicat als mags, però no n’hi ha cap que m’ho sàpiga interpretar.”

25 Llavors Josep va contestar al faraó: “El somni del faraó és un de sol: Déu fa saber al faraó el que es proposa fer.

26 Les set vaques boniques signifiquen set anys, i les espigues ufanoses signifiques set anys: es tracta d’un sol somni.

27 Les set vaques magres i lletges que pujaven darrere d’aquelles signifiquen set anys, igual com les set espigues esquifides i ressecades; vol dir que hi haurà set anys de fam.

28 Tal com he dit al faraó, Déu li ha fet saber el que es proposa fer.

29 Vénen set anys d’una gran abundor per a tota la terra d’Egipte,

30 però després d’ells sobrevindran set anys de fam, tanta que els set anys d’abundor al regne d’Egipte seran oblidats, perquè la fam consumirà el país.

31 De l’anterior abundància, no en quedarà al país ni el record, perquè la misèria que la seguirà serà duríssima.

32 El fet que el somni s’hagi repetit dues vegades al faraó, vol dir que el cas és ben decidit per part de Déu, i que Déu no trigarà a complir-lo.

33 Ara, doncs, convé que el faraó busqui un home capacitat i assenyat, i que el posi com a regidor del país egipci.

34 Que el faraó procedeixi a situar intendents per tot el territori i que cobri la cinquena part al país d’Egipte durant els set anys d’abundor.

35 Així ells aplegaran tots els queviures d’aquests anys bons que vénen i emmagatzemaran el blat a disposició del faraó a les poblacions i el guardaran.

36 Aquestes provisions serviran de reserves per al país durant els set anys de fam que vindran sobre la terra d’Egipte, i el país no serà consumit per la fam.”


Josep és constituït governador


37 El consell va plaure al faraó i a tots els seus ministres,

38 i el faraó digué als seus ministres: “Que potser trobarem un altre home com aquest, que tingui en ell l’esperit de Déu?”

39 Llavors el faraó digué a Josep: “Atès que Déu t’ha fet conèixer tot això, és que no hi ha ningú tan intel·ligent i assenyat com tu.

40 De manera que tu dirigiràs la meva casa i tot el meu poble obeirà les teves ordres; només en el tron seré jo més gran que tu.”

41 A més, el faraó digué a Josep: “Mira, t’investeixo com a regent de tot el país d’Egipte.”

42 El faraó es tragué el segell de la seva mà i el va posar a la mà de Josep, el féu vestir amb roba de lli fi i li va posar el collar d’or al coll.

43 El féu muntar a la segona carrossa que tenia, i davant seu cridaven: “Atenció!” Així el constituí regent de tot el país d’Egipte.

44 El faraó digué a Josep: “Jo, el faraó, declaro: Sense el teu permís, ningú no aixecarà la mà o el peu en tot el país d’Egipte.”

45 El faraó imposà a Josep el nom de Safenat-Panèah i li donà per muller Assenat, la filla de Potifera, sacerdot d’On. I així va sortir Josep al front del país egipci.

46 Josep tenia trenta anys quan va comparèixer davant el faraó, rei de l’Egipte, i va deixar la cort per recórrer tot el país.

47 Durant set anys d’abundor, la terra va produir grans collites,

48 i ell va fer provisió de tots els queviures dels set anys en què hi hagué abundor al país d’Egipte i va aplegar en cada població les collites dels camps del voltant, emmagatzemant-hi els queviures.

49 Josep va recollir el blat com la sorra de la mar; una tal quantitat que fins hagueren de renunciar de fer-ne el compte, perquè no es podia mesurar.


La família de Josep


50 Abans que sobrevinguessin els anys de la fam, nasqueren a Josep dos fills que li va infantar Assenat, la filla de Potifera, el sacerdot d’On.

51 Josep va posar el nom de Manassès al primogènit, perquè deia: “Déu m’ha fet oblidar totes les meves angúnies i fins la meva casa paterna.”

52 Al segon, li va posar de nom Efraïm, perquè deia: “Déu m’ha fet fecund a la terra de la meva dissort.”


Els set anys de fam


53 Els set anys d’abundor que hi hagué a l’Egipte es van acabar,

54 i van començar a venir els set anys de fam que va predir Josep. La fam s’estengué per tots els pobles, mentre que en tot el país d’Egipte no hi mancava el pa.

55 La fam també va arribar al país d’Egipte, i el poble reclamava a crits els aliments al faraó. Llavors el faraó digué a tots els egipcis: “Aneu a Josep i feu tot el que us digui.”

56 La fam es va estendre arreu de la terra. Aleshores Josep va obrir tots els graners i va posar el blat a l’abast de tots els egipcis, perquè la fam s’havia agreujat per tota la terra d’Egipte.

57 També d’arreu del món venien a l’Egipte a comprar blat a Josep, perquè la fam s’agreujava per tots els països.