GÈNESI

 33 

 

Jacob i Esaú fan les paus


1 Jacob va alçar la vista, i en veu- re que venia Esaú amb quatre-cents homes, va distribuir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes.

2 Va situar al davant les serventes amb els seus fills, al darrere Lia amb els seus fills, i en últim lloc Raquel i Josep.

3 Ell passà davant de tots i s’inclinà a terra set vegades fins que va arribar davant del seu germà.

4 Llavors Esaú es va avançar a trobar-lo, se li llançà al coll, i el va abraçar i besar; i es van posar a plorar.

5 Quan va alçar els ulls i veié les dones i els nens, va preguntar: “Qui són aquests que vénen amb tu?” Jacob va contestar: “Són els fills que Déu ha concedit al teu servent.”

6 Llavors les serventes amb els seus fills s’hi van acostar i li van fer reverència.

7 A continuació s’hi va acostar Lia i els seus fills, i li van fer reverència. després s’hi van acostar Josep i Raquel, i li van fer el mateix.

8 Esaú li preguntà: “Què és tot aquell campament que he trobat?” Respongué: “És per trobar gràcia als ulls del meu senyor.”

9 Esaú replicà: “Estic molt ben servit, germà meu; queda’t amb el que és teu.”

10 Però Jacob va insistir: “De cap manera! Et prego que, si he trobat gràcia als teus ulls, em facis el favor d’acceptar el present de la meva mà; perquè l’expressió del teu rostre l’he vista com qui veu el rostre de Déu, i t’has mostrat tan amable.

11 Et prego que acceptis el present que se t’ha ofert, ja que Déu m’ha afavorit i tinc de tot.” Tant va insistir que Esaú va acceptar.


Jacob se separa d’Esaú


12 I li digué: “Anem, posem-nos en camí. Jo aniré davant teu.”

13 Però Jacob respongué: “El meu senyor ja sap que els nens són petits, i que haig de vigilar les ovelles i les vaques que alleten. Si les cansàvem, només que fos un dia, tot el bestiar podria morir.

14 Que el meu senyor passi al davant del seu servent, i jo aniré pausadament conduint el ramat que porto al davant i al pas dels nens, fins que arribem a casa del meu senyor, a Seïr.”

15 Esaú proposà: “Deixa’m que posi al teu servei homes dels que m’acompanyen.” Respongué Jacob: “Això no cal. Tan sols que als ulls del meu senyor hi trobi confiança.”

16 Aquell mateix dia, Esaú va refer el seu camí cap a Seïr,

17 i Jacob es dirigí cap a Sucot, on es va construir una casa i va fer cabanes per al seu bestiar. Per això aquell lloc l’anomenen Sucot (barraca).

18 Així Jacob va arribar feliçment a la població de Siquem, en territori cananeu, venint de Padan-Aram, i va acampar davant la població.

19 Va comprar als fills d’Hamor, el pare de Siquem, per cent peces de plata, el tros de terra on havia plantat la seva tenda,

20 i va construir-hi un altar que va anomenar “El Elohe Israel” (Déu és el Déu d’Israel).