GÈNESI

 30 

 

                             

Gelosia entre Raquel i Lia


1 Quan Raquel veié que ella no podia donar fills a Jacob, es va sentir gelosa de la seva germana i digué a Jacob: “Dóna’m fills; si no, em moro!”

2 Jacob es va enfurismar contra Raquel i li digué: “Que potser sóc Déu, jo, que t’ha negat la maternitat?”

3 Ella respongué: “Aquí tens la meva serventa Bilhà; ajuntant-hi, i ella infantarà sobre els meus genolls, i així també jo tindré fills d’ella.”

4 Així li va cedir la seva serventa Bilhà, i Jacob es va ajuntar amb ella.

5 Bilhà va concebre i va donar un fill a Jacob.

6 I Raquel va dir: “Déu m’ha fet justícia, ha escoltat la meva veu i també m’ha donat un fill.” Per això l’anomenà Dan.

7 Bilhà, la serventa de Raquel, va concebre de nou i va infantar un segon fill a Jacob.

8 I Raquel va dir: “He sostingut una lluita sobrehumana amb la meva germana, i l’he vençuda.” Per això l’anomenà Neftalí.

9 Però quan Lia s’adonà que la seva maternitat s’havia acabat, prengué la seva serventa Zilpà i la va cedir per dona a Jacob.

10 Zilpà, la serventa de Lia, va infantar un fill a Jacob.

11 I Lia digué: “Quina bona sort!” I l’anomenà Gad.

12 Zilpà, la serventa de Lia, va infantar el segon fill a Jacob.

13 I Lia digué: “Que feliç que sóc. Ara les dones em diran venturosa.” I l’anomenà Aser.

14 Succeí que Rubèn, al temps de la sega del blat, va sortir al camp i va trobar mandràgores i les portà a la seva mare Lia. I Raquel va dir a Lia: “Dóna’m d’aquestes mandràgores del teu fill.”

15 Però ella li va dir: “¿No en tens prou d’haver-me pres el meu marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?” Raquel li digué: “D’acord: que aquesta nit dormi amb tu a canvi de les mandràgores del teu fill.”

16 Al capvespre, quan Jacob tornava del camp, Lia li va sortir a l’encontre i li va dir: “Has de venir amb mi perquè t’he aconseguit a canvi d’unes mandràgores del meu fill.” I Jacob va dormir amb ella aquella nit.

17 Déu va escoltar Lia, que va concebre i va donar un cinquè fill a Jacob.

18 I Lia digué: “Déu m’ha recompensat pel fet d’haver cedit la meva serventa al meu marit.” I el va anomenar Issacar.

19 Lia, altra vegada va concebre i va donar un sisè fill a Jacob.

20 Lia digué: “Déu m’ha obsequiat amb un bon dot; aquesta vegada el meu marit viurà amb mi, perquè li he donat sis fills.” I l’anomenà Zabuló.

21 Després va infantar una filla, i li va posar el nom de Dina.

22 Llavors Déu es va recordar de Raquel, la va escoltar i li restablí la maternitat;

23 ella va concebre i va tenir un fill; i digué: “Déu ha esborrat el meu deshonor.”

24 I l’anomenà Josep, tot dient: “El Senyor encara m’afegirà un altre fill més.”


Enganys entre Jacob i Laban


25 Quan Raquel hagué infantat Josep, Jacob digué a Laban: “Deixa que me’n vagi a casa meva, a la meva terra.

26 Dóna’m les meves dones, per les quals jo t’he servit, i els meus fills, a fi que jo me’n pugui anar; perquè tu saps prou bé amb quant de treball t’he servit.”

27 Laban li va contestar: “Sigues comprensiu amb mi! Prou m’he adonat que el Senyor m’ha beneït per causa teva.”

28 I hi afegí: “ Indica’m el salari que vols i te’l pagaré.”

29 Jacob respongué: “Tu saps com t’he servit i el que ha arribat a ser el teu ramat gràcies a mi,

30 ja que el que tenies abans de venir jo era ben poca cosa, mentre que ara ha crescut extraordinàriament, i el Senyor t’ha beneït amb la meva estada. Ara, doncs, quan podré fer abast per a casa meva?”

31 Laban digué: “Què t’haig de donar?” Jacob respongué: “No cal que em donis res. Farem això: tornaré a pasturar i a tenir cura del teu ramat.

32 Avui passaré pel mig del teu ramat i en separaré tots els animals clapats i tacats; tot cap de bestiar negre d’entre les ovelles i, d’entre les cabres, totes les clapades i tacades; aquest esdevindrà el meu salari.

33 Així, més endavant, quan vinguis a veure el que he guanyat, tindràs prova de la meva honestedat; perquè tot allò que jo tingui que no sigui clapat o tacat entre les cabres, o bé negre entre les ovelles, serà que ho he robat.”

34 Laban digué: “Està bé; que sigui tal com tu dius.”

35 I aquell mateix dia va separar tots els bocs ratllats, totes les cabres tacades, de tot cap que tingués color blanc; i d’entre les ovelles tot cap que tingués color negre, i ho va confiar als seus fills,

36 interposant una distància de tres jornades entre ell i Jacob. I Jacob es va quedar pasturant la resta del bestiar de Laban.

37 Llavors Jacob prengué vergues tendres d'àlber, d’ametller i de plàtan, i les escorxà, deixant al descobert la part blanca de les vergues.

38 Després va clavar les vergues així escorxades als canalons on el bestiar anava a abeurar-se, just davant el bestiar. Les bèsties entraven en zel quan hi anaven a beure,

39 i com que s’acoblaven davant les vergues parien cries ratllades, clapades i tacades.

40 Després, Jacob destriava els anyells i les ovelles ratllades i negres del ramat de Laban. Així es va fer uns ramats propis que no barrejava amb els de Laban.

41 A més, quan el bestiar robust entrava en zel, Jacob posava les vergues als abeuradors, davant els ulls del bestiar, perquè s’acoblessin entre les vergues;

42 però quan es tractava de bestiar dèbil no les hi posava, de manera que tot el bestiar feble anava per a Laban i tot el bestiar vigorós era per a Jacob.

43 D’aquesta manera Jacob es va enriquir molt: va arribar a tenir nombrosos ramats, criades i servents, camells i ases.