GÈNESI

 28 

 

Isaac envia Jacob a la casa de Laban


1 Llavors Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li féu aquesta advertència: “No prenguis muller d’entre les filles de Canaan.

2 Alça’t, vés a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare, i pren muller allí, entre les filles de Laban, el germà de la teva mare.

3 Que el Déu Totpoderós et beneeixi i et faci fructificar i multiplicar a fi que esdevinguis una munió de pobles.

4 Que et concedeixi la benedicció d’Abraham, a tu i a la teva descendència, perquè et facis amo de la terra dels teus pelegrinatges, que Déu va donar a Abraham.”

5 Així acomiadà Isaac a Jacob, i aquest va marxar a Padan-Aram, a casa de Laban, el fill de Betuel, l’arameu, el germà de Rebeca, la mare de Jacob i Esaú.


Nou emparentament d’Esaú amb els cananites


6 En veure Esaú que Isaac havia beneït Jacob i l’havia enviat a Padan-Aram perquè triés muller allí, i que en beneir-lo li havia manat: “No prenguis muller d’entre les filles de Canaan”,

7 i que Jacob obeint el seu pare i la seva mare se n’havia anat a Padan-Aram,

8 va comprendre que les dones de Canaan eren mal vistes pel seu pare Isaac.

9 Llavors Esaú va anar a trobar Ismael i prengué per muller Mahalat, filla d’Ismael, el fill d’Abraham, i germana de Nebaiot, tot i que ja tenia altres dones.


El somni de Jacob a Betel


10 Jacob va sortir de Beerxeba i es va dirigir cap a Haran.

11 En arribar en un lloc adequat, es disposà a fer-hi nit perquè el sol ja s’havia post. Va agafar una de les pedres d’allà i se la va posar de capçal i es posà a dormir allí mateix.

12 I tingué un somni: Heus aquí que hi havia una escala apuntalada a terra i el cim de la qual tocava al cel; i uns àngels de Déu hi baixaven i pujaven.

13 Déu, el Senyor, estava dret al seu cim i li deia: “Jo sóc el Senyor, el Déu del teu pare Abraham, i el Déu d’Isaac. La terra on dorms te la donaré a tu i a la teva descendència.

14 La teva descendència serà nombrosa com la pols de la terra; i t’estendràs cap a ponent i cap a llevant, cap al nord i cap al migdia; i en tu i en la teva descendència seran beneïts tots els llinatges de la terra.

15 Jo sóc amb tu i et guardaré vagis on vagis i et tornaré en aquesta terra; no et deixaré pas sense haver complert el que t’he promès.”

16 Jacob es desvetllà del seu somni i digué: “Evidentment, el Senyor és en aquest lloc, i jo no ho sabia.”

17 I, corprès de por, digué: “Que n’és de temible aquest lloc! No és altra cosa que la casa de Déu i la porta del cel.”

18 De bon matí, així que es va llevar, Jacob va agafar la pedra que li havia fet de capçal, la va dreçar com un pilar i, damunt d’ella, hi va vessar la unció.

19 Al lloc aquell li va posar el nom de Betel (casa de Déu), si bé el nom que anteriorment tenia la població era el de Luz.

20 Jacob va fer una prometença i digué: “Si Déu és amb mi i em guarda en el camí que he emprès, si em dóna pa per a menjar i roba per a cobrir-me

21 i em fa tornar sa i estalvi a la casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu;

22 i aquesta pedra que he dreçat com a pilar serà casa de Déu, i et tributaré el delme de tot allò que tu em donis.”