GÈNESI

 27 

 

Jacob suplanta Esaú en la benedicció paterna


1 Succeí que quan Isaac s’havia fet vell, i els ulls se li havien afeblit fins al punt que ja no hi veia, féu venir Esaú, el seu fill gran, i li digué: “Fill meu”, i ell contestà: “Sóc aquí”.

2 “Mira, jo ja sóc vell i no sé quan moriré.

3 Per tant, pren ara les teves armes, el buirac i el teu arc, vés al camp i caça’m alguna peça,

4 i fes-me’n un guisat dels que a mi m’agraden i porta-me’l perquè en mengi i la meva ànima et beneeixi abans no em mori.”

5 Mentre Isaac parlava al seu fill Esaú, Rebeca estava escoltant. Esaú se n’anà al camp a caçar una peça per al seu pare.

6 Llavors Rebeca digué al seu fill Jacob: “Mira, acabo de sentir el teu pare que parlava amb el teu germà Esaú i li deia:

7 ‘Porta’m caça i fes-me’n un guisat perquè en mengi i et beneeixi davant el Senyor abans no em mori.’

8 Ara, doncs, fill meu, escolta’m i fes el que et dic.

9 Vés al ramat i porta’m dos cabridets dels millors, que jo en faré un guisat per al teu pare, dels que a ell li agraden;

10 i tu et presentaràs al teu pare perquè en mengi i, així, et beneeixi a tu abans de morir.”

11 Jacob replicà a la seva mare Rebeca: “Però si el meu germà Esaú és un home pelut i jo sóc de pell fina!

12 Potser el meu pare em palparà i quedaré als seus ulls com un falsari, i m’hauré buscat una maledicció en comptes d’una benedicció.”

13 Però la seva mare li respongué: “Que caigui damunt meu la teva maledicció, fill meu! Tu escolta’m, només, i vés a buscar-me’ls.”

14 Jacob va anar a buscar-los i els dugué a la seva mare, i ella va preparar un guisat al gust del seu pare.

15 Després Rebeca prengué els vestits del seu fill gran, Esaú, els millors que guardava a la casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit;

16 i va cobrir-li les mans i la part fina del coll amb la pell dels cabridets.

17 Llavors va posar a les mans de Jacob, el seu fill, el menjar i el pa que havia preparat.

18 Ell va anar a trobar el seu pare i li digué: “Pare meu”, i ell respongué: “Sóc aquí. Qui ets, fill meu?”

19 Jacob contestà al seu pare: “Sóc Esaú, el teu primogènit. He fet el que m’has dit. Au, alça’t, seu i menja de la meva caça, a fi que em beneeixi la teva ànima.”

20 Isaac digué al seu fill: “Que aviat l’has trobada, fill meu.” Ell contestà: “El Senyor, el teu Déu, m’ha afavorit.”

21 Isaac digué a Jacob: “Fes el favor d’acostar-te que et vull palpar, fill meu, a veure si ets de debò el meu fill Esaú o no.”

22 Jacob es va acostar al seu pare Isaac i ell, palpant-lo, digué: “La veu és de Jacob, però les mans, prou són les mans d’Esaú.”

23 I no el va reconèixer perquè les seves mans eren peludes com les del seu germà Esaú, i així es disposà a beneir-lo.

24 Encara li digué: “De debò ets el meu fill Esaú?” respongué: “Jo mateix sóc.”

25 Llavors digué: “Serveix-me, fill meu, que menjaré de la caça i així et beneirà la meva ànima.” El va servir i ell va menjar; li dugué vi i ell va beure.

26 El seu pare Isaac li digué: “Acosta’t, fill meu, i besa’m.”

27 Ell s’hi acostà i el besà, i en sentir l’olor dels seus vestits, el beneí dient-li:

“Mira, l’olor del meu fill

és com la flaire d’un camp que el Senyor ha beneït.

28 Que Déu et doni la rosada del cel

i la ufanor de la terra,

abundor de blat i de most.

29 Que els pobles et serveixin

i les nacions es prosternin davant teu.

Que siguis amo dels teus germans

i es sotmetin a tu els fills de la teva mare.

Qui et maleeixi, maleït sigui;

i qui et beneeixi, beneït sigui!”

30 Així que Isaac acabava de beneir Jacob, i just quan havia sortit Jacob de la presència del seu pare Isaac, arribava Esaú de la cacera.

31 També ell va preparar un guisat suculent i el presentà al seu pare i li digué: “Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill, perquè em beneeixi.”

32 El seu pare Isaac li diu: “Qui ets tu?” I ell va respondre: “Sóc el teu fill Esaú, el teu primogènit.”

33 Llavors Isaac, envaït per l’estupor, preguntà: “Qui és, doncs, aquell que ha caçat una peça i me l’ha portada? De tota ella n’he menjat abans que tu arribessis i l’he beneït, i beneït quedarà!”

34 Tan bon punt Esaú va sentir les paraules del seu pare, tot esfereït, va deixar anar un crit fort i li digué: “Beneeix-me a mi també, pare meu!”

35 Però ell li respongué: “El teu germà ha vingut amb engany i t’ha pres la benedicció.”

36 Esaú exclamà: “Amb raó li diuen Jacob, ja que per dues vegades m’ha suplantat: m’ha pres la primogenitura, i heus aquí que ara em pren la benedicció!” I hi afegí: “No has guardat cap benedicció per a mi?”

37 Isaac va contestar a Esaú: “Mira, l’he constituït senyor teu; tots els seus germans, els he posats sota el seu domini; i també li he concedit el gra i el most. Vist això, què puc fer per tu, fill meu?”

38 Esaú digué al seu pare: “¿No tens més que una sola benedicció, pare meu? Beneeix-me a mi també, pare meu!” I Esaú esclatà en plors.

39 Llavors el seu pare Isaac li digué per resposta:

“Heus aquí que viuràs lluny de l’ufanor de la terra

i de la rosada que baixa del cel.

40 Viuràs de la teva espasa i serviràs al teu germà.

Però, a mesura que te n’alliberis,

et trauràs el seu jou del teu coll.”


Jacob fuig d’Esaú


41 Esaú va agafar odi contra Jacob a causa de la benedicció amb què el seu pare l’havia beneït, i dintre seu es deia: “Els dies del dol pel meu pare ja s’acosten, llavors mataré el meu germà Jacob.”

42 Però Rebeca s’assabentà de les paraules del seu fill gran, Esaú, i fent venir el seu fill petit, Jacob, li digué: “Mira, el teu germà Esaú vol venjar-se de tu matant-te.

43 Ara, doncs, fill meu, escolta el que et dic: alça’t i fuig a Canaan, on és el meu germà Laban,

44 i estigues amb ell un temps, fins que la còlera del teu germà s’hagi calmat,

45 fins que la rancúnia del teu germà s’hagi apartat de tu i hagi oblidat el que li has fet. Llavors jo et faré venir a buscar i et faré venir aquí. Per què us haig de perdre els dos en un sol dia?”

46 Rebeca digué a Isaac: “Estic fastiguejada de la vida a causa de les dones hitites. Si Jacob es casava amb una hitita com les que hi ha en aquesta terra, no voldria pas seguir vivint.”