GÈNESI

 25 

 

 

Els descendents d’Abraham i Queturà


1 Abraham va tornar a prendre una altra dona que es deia Queturà.

2 Aquesta li va infantar Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah.

3 Jocxan engendrà Saba i Dedan. Els fills de Dedan foren els aixurites, els letuixites i els leümmites.

4 Els fills de Madian: Efà, Éfer, Hanoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests són fills de Queturà.

5 I Abraham va deixar tot el que posseïa a Isaac;

6 però als fills de les seves concubines els va donar presents, mentre encara vivia, i els allunyà del seu fill Isaac, en direcció a llevant, al país de l’orient.


Mort i sepultura d’Abraham


7 Aquests foren els dies que Abraham visqué: cent setanta-cinc anys.

8 Va expirar i morí en bona vellesa, ancià i ple de dies, i es va unir al seu poble.

9 Els seus fills Isaac i Ismael el van sepultar a la cova de Macpelà, al camp d’Efron, el fill de Sóhar, l’hitita, que es troba davant de Mambré,

10 el camp que Abraham havia comprat als hitites. Allà van ser sepultats Abraham i la seva dona Sara.

11 Després de la mort d’Abraham, Déu va beneir el seu fill Isaac, que es va establir prop del pou de Lahai-Roí.


Els descendents d’Ismael


12 Aquests són els descendents d’Ismael, el fill d’Abraham, que li va infantar l’egípcia Agar, la serventa de Sara.

13 I aquests els seus noms per ordre de naixença: el primogènit d’Ismael, Nebaiot; el segueixen Quedar, Adbeel, Mibsam,

14 Mixmà, Dumà, Masà,

15 Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedma.

16 Aquests són els fills d’Ismael i aquests són els seus noms, segons les seves poblacions i els seus campaments: dotze caps per a les corresponents tribus.

17 I aquests foren els anys de la vida d’Ismael: cent trenta-set anys. Després expirà, va morir i es va unir al seu poble.

18 Ells van habitar des d’Havilà fins a Xur, que s’escau davant l’Egipte, en direcció a Aixur, situant-se davant de tots els seus germans.


Naixement de Jacob i Esaú


19 Aquesta és la història d’Isaac, el fill d’Abraham: Abraham va engendrar Isaac.

20 Tenia Isaac quaranta anys quan prengué per muller Rebeca, la filla de Betuel, l’arameu de Padan-Aram, i germana de Laban, l’arameu.

21 Isaac va pregar el Senyor per la seva dona, perquè era estèril, i el Senyor el va escoltar, i la seva dona, Rebeca, va concebre.

22 Però dintre el seu ventre els fills s’entretopaven. Ella pensava: “Si ha de ser així, per què a mi em passa això?” Llavors se n’anà a consultar el Senyor.

23 I el Senyor li va respondre:

“Dues nacions hi ha en el teu ventre,

i dos pobles de les teves entranyes seran separats;

l’un serà més fort que l’altre,

i el més gran servirà el més petit.”

24 Quan es van complir els dies de l’infantament, va resultar que duia bessons al ventre.

25 El primer va sortir roig tot ell, pelut com una samarra, i el van anomenar Esaú.

26 Tot seguit va sortir el seu germà, amb la mà agafada al taló d’Esaú, i el van anomenar Jacob. Isaac tenia seixanta anys quan van néixer.


Esaú es ven la primogenitura


27 Els nois van créixer, i Esaú esdevingué un caçador expert, un home muntanyenc, mentre que Jacob era un home tranquil, que s’estava al campament.

28 Isaac tenia preferència per Esaú, perquè li agradava la caça, i Rebeca s’estimava més Jacob.

29 Una vegada Jacob estava guisant un menjar quan tornava Esaú del camp tot fatigat.

30 I Esaú digué a Jacob: “Deixa’m menjar d’això vermell que tens aquí, que estic esgotat.” (D’aquí ve que li diuen Edom, que vol dir roig.)

31 Jacob li fa: “Ven-me ara mateix la teva primogenitura.”

32 Respongué Esaú: “Defalleixo; de què em servirà la primogenitura?”

33 Jacob seguí: “Jura-m’ho ara mateix.” Ell va fer el jurament, venent la primogenitura a Jacob.

34 Llavors Jacob va donar a Esaú pa i estofat de llenties. Ell va menjar, va beure, es va aixecar i se n’anà. Així va menysprear Esaú la primogenitura.