GÈNESI

 22 

 

El sacrifici d’Isaac


1 Després d’aquests fets, succeí que Déu va provar Abraham i el cridà: “Abraham!” I ell respongué: “Aquí em tens!”

2 I li digué: “Pren el teu fill, Isaac, el teu únic que tant estimes, i vés a la terra de Morià i ofereix-lo en holocaust dalt d’una muntanya que jo t’indicaré.”

3 Abraham es llevà de matinada, va ensellar l’ase i prengué amb ell dos dels seus servents i el seu fill Isaac. Va estellar la llenya per a l’holocaust, i emprengué la marxa cap al lloc que Déu li havia manat.

4 El tercer dia, Abraham va alçar els ulls i veié el lloc de lluny.

5 Llavors digué als seus mossos: “Quedeu-vos aquí amb l’ase, mentre jo i el noi anem allà; farem l’adoració i tornarem aquí, amb vosaltres.”

6 Abraham va agafar la llenya de l’holocaust i la carregà sobre el seu fill Isaac, prengué en la seva mà el foc i el ganivet, i van marxar tots dos junts.

7 Isaac digué al seu pare: “Pare meu.” Respongué : “Què hi ha, fill meu?” I li diu: “Aquí hi ha el foc i la llenya, però, on és l’anyell per a l’holocaust?”

8 Abraham va respondre: “Déu ens proveirà l’anyell per a l’holocaust, fill meu.” I van seguir caminant plegats.

9 Quan van arribar al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va erigir un altar i va disposar la llenya, va lligar el seu fill Isaac i el va posar sobre l’altar, damunt la llenya.

10 Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill.

11 Llavors l’àngel del Senyor, del cel estant, el va cridar: “Abraham! Abraham!” Ell respongué: “Sóc aquí.”

12 L’àngel digué: “No alcis la teva mà contra el noi, ni li facis res! Ara sé que reverencies Déu, ja que no m’has negat el teu fill, l’únic que tens.”

13 Abraham va alçar els ulls i veié un xai, un poc més enllà, que estava travat per les banyes en un matoll. Ell hi va anar, agafà el xai i el va oferir en holocaust en lloc del seu fill.

14 Abraham va anomenar aquell lloc ‘el Senyor és provident’; per això avui se sol dir: “A la muntanya, el Senyor proveirà.”


Confirmació de les benediccions


15 Per segona vegada, l’àngel del Senyor, del cel estant, va cridar Abraham

16 i li digué: “Ja que has fet això i no m’has refusat el teu únic fill, juro per mi mateix, promesa del Senyor,

17 que t’ompliré de benediccions i multiplicaré la teva descendència com les estrelles del cel i com la sorra de la platja. La teva descendència conquerirà la porta dels seus enemics;

18 i per ella seran beneïdes totes les nacions de la terra, perquè has escoltat la meva veu.”

19 Abraham va tornar al costat dels seus mossos i es van encaminar tots plegats cap a Beerxeba. I es va quedar allí.


Els fills de Nahor


20 Temps després d’aquests fets, Abraham va rebre aquesta notícia: “També Milcà ha donat fills al teu germà Nahor:

21 Us, el seu primogènit, Buz, germà seu, Quemuel, pare d’Aram,

22 Quèssed, Hazó, Pildaix, Idlaf i Betuel.”

23 Betuel fou el pare de Rebeca. Aquests vuit són els fills que Milcà va donar a Nahor, germà d’Abraham.

24 La seva concubina, anomenada Reüma, va infantar Tèbah, Gàham, Tàhaix i Maacà.