GÈNESI

 21 

 

                             

El naixement d’Isaac


1 El Senyor va visitar Sara, tal com havia dit, i va complir en ella tot allò que havia promès.

2 Sara va concebre i infantà un fill per a Abraham, a les seves velleses, en el termini predit per Déu.

3 Abraham va anomenar Isaac el fill que Sara va infantar,

4 i el circumcidà quan complia vuit dies, tal com Déu li havia manat.

5 Abraham tenia l’edat de cent anys quan va néixer el seu fill Isaac.

6 Sara digué: ‘Déu m’ha fet riure; i tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.”

7 I afegí: “Qui li havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills? Doncs bé, li ha donat un fill a les seves velleses.”

8 L’infant anava creixent, i el dia que el van desmamar Abraham va fer un gran banquet.


Isaac i Ismael


9 Sara va observar que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,

10 i digué a Abraham: “Fes fora aquesta criada i el seu fill, que el fill d’aquesta criada no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.

11 Això va doldre molt a Abraham, ja que es tractava del seu fill.

12 Però Déu li va dir: “No et sàpiga greu pel noi ni per la teva criada. Fes cas de tot el que et diu Sara, perquè encara que en Isaac et serà perpetuada la teva descendència,

13 també del fill de la criada en faré una gran nació, perquè és descendència teva.”


Agar i Ismael en el desert


14 Abraham es llevà de matinada, prengué pa i un bot d’aigua que donà a Agar, li va posar el nen a les espatlles i la va acomiadar. Ella va marxar i vagava pel desert de Beerxeba.

15 Quan es va esgotar l’aigua del bot, va deixar el nen sota un matoll

16 i se n’anà a seure al davant, a una distància d’un tret d’arc, mentre es deia: “No vull veure morir el nen.” I així, asseguda, es posà a plorar molt fort.

17 Déu va escoltar la veu del noi, i l’àngel de Déu, del cel estant, va cridar Agar i li digué: “Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha escoltat la veu del noi allà on és.

18 Alça’t, pren l’infant i porta’l de la mà, perquè jo, d’ell, n’haig de fer una gran nació.”

19 Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou amb aigua; hi va anar i va omplir el bot i va donar de beure al noi.

20 Déu feia costat al noi, que va anar creixent i vivia al desert i arribà a ser tirador d’arc.

21 Residia al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.


El pacte entre Abraham i Abimèlec


22 Succeí per aquell temps que Abimèlec, acompanyat de Picol, el capità del seu exèrcit, digué a Abraham: “Déu és amb tu en tot el que tu emprens.

23 Ara, doncs, jura’m per Déu, aquí mateix, que no em trairàs, ni a mi ni al meu fill, ni a la meva descendència, sinó que amb la mateixa benvolença amb què jo t’he tractat, així et portaràs amb mi i amb la terra on t’hem acollit com a foraster.”

24 I Abraham respongué: “T’ho juro.”

25 Abraham, però, es va queixar a Abimèlec amb motiu d’un pou que li havien pres els seus servents.

26 Abimèlec va respondre: “No sé pas qui ha fet això. Tampoc tu no m’ho havies dit, ni jo no n’he sabut res fins ara mateix.”

27 Llavors Abraham prengué ovelles i vaques i les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure un pacte.

28 Però Abraham havia separat set ovelles del ramat.

29 Abimèlec va preguntar a Abraham: “Què signifiquen aquestes set ovelles que has tret a part?”

30 Ell digué: “Aquestes set ovelles les acceptaràs de part meva com a prova que jo he excavat aquest pou.”

31 Per això, aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà van fer un jurament.

32 Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba, i Abimèlec i Picol, el capità del seu exèrcit, es van alçar i van retornar a la terra dels filisteus.

33 Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar allí el nom del Senyor, el Déu Etern.

34 I Abraham va viure com a foraster al país dels filisteus durant molt de temps.