GÈNESI

 19 

 

Els dos àngels i la salvació de Lot


1 Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma, i Lot s’estava assegut al portal de la ciutat. Tan bon punt els veié, es va alçar per anar a rebre’ls, i, inclinant el rostre a terra,

2 digué: “Si us plau, senyors meus, desvieu-vos del vostre camí i veniu a casa dels vostre servidor a passar-hi la nit i rentar-vos els peus. I demà al matí, quan us lleveu, podreu continuar el vostre camí.” Ells van contestar: “No, pensem passar la nit a la plaça.”

3 Però Lot va insistir tant que van accedir a anar amb ell i van entrar a casa seva. Els va preparar un bon àpat, va coure pa sense llevat, i van menjar.

4 Però encara no s’havien retirat a descansar que els habitants de la ciutat, els sodomites, tant joves com vells, tota la població sense excepció, van assetjar la casa

5 i van començar a cridar Lot i li deien: “On són els homes que aquest vespre han vingut a casa teva? Treu-nos-els, que volem jeure amb ells.”

6 Llavors, Lot va sortir fins a l’entrada, va tancar la porta darrere seu, i els digué:

7 “Si us plau, germans, no cometeu aquesta maldat!

8 Mireu, a casa tinc dues filles que encara no han conegut home. Us les trauré i feu amb elles el que us sembli; però no feu res a aquests homes, que per això s’han posat a l’ombra del meu sostre.”

9 Però ells van contestar: “Fora d’aquí! Aquest ha vingut aquí a viure com a foraster i ens vol fer de jutge! Ara et farem més mal a tu que no pas a ells!” Aleshores van forcejar amb Lot, l’empenyeren fort i es van acostar a la porta amb intenció d’esbotzar-la.

10 Però els dos homes van treure el braç, estiraren Lot cap a dins de la casa i van tancar la porta.

11 I a aquella gent que quedaren al portal de la casa els van colpir de ceguesa, des del més petit fins al més gran, de manera que els fou impossible de trobar la porta.

12 Llavors digueren a Lot: “Qui més hi tens, aquí? Treu d’aquest lloc els gendres, els fills i les filles, i tots els que tinguis a la ciutat,

13 perquè l’anem a destruir. El clam contra ella és tan gran davant el Senyor, que ens ha enviat a destruir-la.”

14 Lot va anar a parlar amb els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els digué: “Alceu-vos i sortiu d’aquest lloc, que el Senyor es proposa destruir la ciutat.” Però ells van pensar que era un exagerat.

15 A trenc d’alba, els àngels apressaven Lot: “Alça’t i pren la teva muller i les teves dues filles que tens aquí, si no vols ser arrossegat en el càstig de la ciutat.”

16 Com que ell s’entretenia, per la bondat del Senyor, els àngels el van agafar de la mà, junt amb la seva dona i les seves dues filles, i els van fer sortir fora de la població.

17 Mentre els conduïen cap a fora, un d’ells digué: “Fuig, per la teva vida! No miris cap enrere ni t’aturis enlloc de la plana. Escapa cap a la muntanya. Fuig, o seràs exterminat.”

18 Lot els digué: “No, senyors meus.

19 Ja que el teu servent ha trobat gràcia als teus ulls, i m’has mostrat la teva gran misericòrdia en salvar-me la vida, adona’t que jo no puc escapar-me a la muntanya sense que m’atrapi la dissort i mori.

20 Mira, aquí a prop hi ha aquesta petita ciutat on refugiar-me. És ben poc important. Fugiré allí i salvaré la vida.”

21 Ell li respongué: “Bé, també això t’ho concediré; no destruiré la ciutat de què em parles.

22 Fes via, escapa-hi, que no puc fer res fins que hi hagis arribat.” Per això aquella ciutat s’anomena Sóar (petita).


La destrucció de Sodoma i Gomorra


23 El sol ja era a l’horitzó quan Lot arribava a Sóar.

24 Llavors, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra.

25 I va destruir aquelles ciutats i tota la plana, amb tots els habitants i la vegetació de la terra.

26 Però la muller de Lot va mirar enrere i es convertí en una columna de sal.

27 Abraham es va aixecar de matinada i anà a l’indret on havia estat davant el Senyor.

28 Va donar una mirada cap a Sodoma i Gomorra i tota la plana, i heus aquí que veié com de la terra pujava una fumarada semblant a la d’un forn.

29 Així va ser, en destruir les ciutats de la plana, Déu tingué present Abraham i féu sortir Lot d’enmig del desastre que va arrasar les ciutats on habitava.


Lot i les seves dues filles.

Origen dels moabites i els ammonites


30 Lot va pujar des de Sóar per establir-se a la muntanya amb les seves dues filles, perquè tenia por de quedar-se a la ciutat. I es van instal•lar en una cova.

31 La filla gran va dir a la petita: “El pare ja és vell, i en aquesta terra no hi ha cap home que es pugui unir amb nosaltres com es fa a tot arreu.

32 Vine, li farem veure vi i jaurem amb ell; així conservarem la seva descendència.”

33 Aquella mateixa nit li van fer beure vi fins a emborratxar-lo, i la gran va jeure amb el seu pare, sense que ell s’adonés de quan va anar a jeure ni de quan es va aixecar.

34 L’endemà, la gran digué a la petita: “Mira, anit jo vaig jeure amb el pare; tornem a fer-li beure vi aquesta nit, i vés tu a jeure amb ell; així conservarem la seva descendència.”

35 També aquella nit van fer beure vi al seu pare fins a emborratxar-lo, i la petita va anar-hi a jeure, sense que ell s’adonés de quan hi va anar ni de quan es va llevar.

36 Les dues filles de Lot van concebre del seu pare.

37 La gran va tenir un fill, i l’anomenà Moab. Aquest és el pare dels actuals moabites.

38 També la petita va tenir un fill, i l’anomenà Benammí. Aquest és el pare dels actuals ammonites.