GÈNESI

 18 

 

                             

L’aparició a les Alzines de Mambré


1 El Senyor s’aparegué a Abraham en les Alzines de Mambré, mentre estava assegut a l’entrada de la tenda, a l’hora més calorosa del dia.

2 Alçà els ulls i heus aquí que tres homes s’havien aturat al seu davant. Així que els veié, va anar corrents al seu encontre, des de l’entrada de la tenda, i es prosternà;

3 i digué: “Senyor meu, si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que no passis de llarg del teu servent.

4 De seguida tindreu una mica d’aigua per rentar-vos els peus, i després podreu reposar sota l’arbre.

5 Us portaré un tros de pa perquè us conforteu. En acabar, podreu seguir camí, que per això heu passat prop del vostre servent.” Ells li van dir: “Fes tal com has dit.”

6 Abraham anà de presa cap a la tenda, a cercar Sara, i li digué: “Cuita! Prepara tres mesures de flor de farina, pasta-la i fes unes coques.”

7 Tot seguit va anar de pressa cap al ramat, va triar un vedell tendre i gras i el va donar al mosso, que es va afanyar a rostir-lo.

8 Després prengué mató, llet i el vedell ja preparat i els ho va servir, i es va quedar dret, sota l’arbre, mentre ells menjaven.

9 Llavors li van preguntar: “I Sara, la teva muller, on és?” Respongué: “A la tenda.”

10 I un dels hostes digué: “Tornaré a veure’t sens falta l’any vinent per aquest temps, i la teva dona ja tindrà un fill.” Sara estava escoltant a l’entrada de la tenda, darrere seu.

11 Abraham i Sara ja eren grans, d’edat avançada, i a Sara ja li havia cessat el que és propi de les dones;

12 per això Sara va riure per dintre seu, tot dient-se: “¿Un cop he arribat a la vellesa hi haurà plaer per a mi si, a més, també el meu marit és vell?”

13 Però el Senyor digué a Abraham: “Per què ha rigut Sara, tot dient-se ‘Ara, a les meves velleses, infantaré jo?’

14 És que hi ha alguna cosa massa difícil per al Senyor? L’any vinent, al temps indicat, tornaré a veure’t, i Sara ja tindrà un fill.”

15 Sara ho va desmentir: “No he rigut pas”, perquè va agafar por. Però ell respongué: “I tant que has rigut.”

16 Els homes es van aixecar i s’encaminaren cap a Sodoma. Abraham els acompanyà per acomiadar-los.


El clam contra Sodoma i Gomorra


17 El Senyor es preguntava: “¿Haig d’amagar a Abraham el que penso fer,

18 atès que ha d’esdevenir un poble gran i fort, i en ell han de ser beneïdes totes les nacions de la terra?

19 De fet, jo m’he fixat en ell perquè mani als seus fills i als seus descendents que guardin el camí del Senyor, practicant la justícia i el dret, a fi que el Senyor faci venir sobre Abraham allò que li ha promès.”

20 El Senyor, doncs, decidí: “Ja que el clam contra Sodoma i Gomorra és gran i el seu pecat gravíssim,

21 baixaré a veure si el seu comportament és tal com denuncia el clam que m’ha arribat; i així ho sabré.”

22 Llavors els homes se’n van anar d’allí i es van dirigir cap a Sodoma, mentre Abraham es quedava plantat davant el Senyor.


La intercessió d’Abraham


23 Abraham s’apropà i li digué: “De debò que vols destruir el just amb el pecador?

24 Potser hi haurà una cinquantena de justos dins la població. De debò que els vol exterminar? No perdonaries la població, per consideració a la cinquantena de justos que hi ha?

25 Que sigui lluny de tu un comportament semblant, de fer morir el just i el pecador i que l’innocent sigui tractat com el culpable. Que sigui lluny de tot això! ¿El jutge de tota la terra no farà justícia?”

26 El Senyor respongué: “Si dins la ciutat de Sodoma hi trobo cinquanta justos, perdonaré tota la població en consideració a ells.”

27 Abraham, però, tornà a dir: “Certament, sóc massa atrevit de parlar al meu Senyor, jo que sóc pols i cendra.

28 Però, potser als cinquanta justos n’hi manquin cinc; ¿per aquests cinc destruiràs tota la població?” Li respongué: “Si n’hi trobo quaranta-cinc, no la destruiré.”

29 Abraham encara va insistir: “Potser només n’hi haurà quaranta.” Li respongué el Senyor: “En consideració a aquests quaranta, no ho faré.”

30 Abraham va seguir dient: “Que el meu Senyor no s’enfadi si continuo parlant; potser només n’hi haurà trenta.” Contestà el Senyor: “No ho faré, si n’hi trobo trenta.”

31 Abraham tornà a insistir: “Certament, sóc massa atrevit de parlar al meu Senyor. Potser només n’hi haurà vint.” Li respongué: “En consideració a aquests vint, no la destruiré.”

32 Abraham encara hi va tornar: “Que el meu Senyor no s’enfadi si parlo ara per darrera vegada. Potser només n’hi haurà deu.” Li respongué el Senyor: “No la destruiré en consideració a aquests deu.”

33 Després de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà; i Abraham se’n tornà a casa seva.