GÈNESI

 1

La creació

 

1 En el principi, Déu va crear el cel  i la terra.

2 La terra era caòtica i desolada, les te­nebres cobrien la superfície de l’abis­me i l’esperit de Déu planava per da­munt les aigües.

3 I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum.

4 Déu veié que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres.

5 A la llum, Déu la va anomenar “dia”, i a les tenebres, les anomenà “nit”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el primer dia.

6 Déu digué: “Que hi hagi un firma­ment entre les aigües que mantingui separa­des les unes de les altres.” I fou així.

7 I Déu va fer aquest firmament que separa les aigües que hi ha sota el firmament de les aigües que hi ha al damunt;

8 i, a aquest firmament, Déu l’anomenà “cel”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el segon dia.

9 Déu digué: “Que les aigües de sota el cel s’acumulin en un mateix lloc i apa­regui la massa sòlida.” I fou així.

10 I Déu, a la massa sòlida, l’anomenà “terra”; i al cúmul de les aigües, “mar”. I Déu veié que això era bo.

11 Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie.” I fou així.

12 La terra va produir la vegetació: her­bes que granen, segons la seva espècie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor, segons la seva espècie. I Déu veié que això era bo.

13 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el tercer dia.

14 Déu digué: “Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els anys,

15 i des del cel facin de llumeners per a fer claror damunt la terra.” I fou així.

16 Déu va fer, doncs, els dos grans llu­meners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles.

17 Déu els va situar a l’espai celeste perquè fessin llum sobre la terra,

18 perquè dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Déu veié que això era bo.

19 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el quart dia.

20 Déu digué: “Que les aigües pro­dueixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel.” I fou així.

21 I Déu va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen, que les aigües van produir segons cada espècie, i tots els animals voladors, se­gons cada espècie. I Déu veié que això era bo.

22 Déu els beneí dient-los: “Creixeu i reproduïu-vos i ompliu les aigües dels mars; i que els animals que volen es multipliquin sobre la terra.”

23 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el cinquè dia.

24 Déu digué: “Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: ani­­mals domèstics, rèptils i animals sal­vatges, segons cada espècies.” I fou així.

25 Déu, doncs, va fer els animals ferés­tecs, segons cada espècie, i els domès­tics, segons la seva mena, i tots els ani­mals que s’arrosseguen sobre la terra. I Déu veié que això era bo.

26 Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els ani­­mals que s’arrosseguen damunt la terra.”

27 I Déu va crear l’home a la seva imat­ge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.

28 I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot­meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”

29 Déu digué: “Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents a la terra, i tota mena d'arbres fruiters que duen la seva llavor, perquè us serveixin d’aliment.

30 I a tots els animals terrestres, i a totes les aus del cel i a tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra, els dono tota mena d’herba verda perquè els serveixi d’aliment.” I fou així.

31 I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia.