EZEQUIEL

 47

 

La font del temple

1 Després em va fer tornar a l’entrada del temple, i vaig veure que de sota el llindar del temple brollava un rierol d’aigua que es dirigia cap a l’est, perquè la façana del temple mirava a l’orient. L’aigua brollava del costat dret del temple, al sud de l’altar.
2 Em va fer sortir a fora pel pòrtic nord i em va fer donar la volta pel camí exterior fins al pòrtic de fora, pel camí del pòrtic que mira a l’orient; i vaig veure que les aigües sortien del costat dret.
3 Llavors, aquell home es va dirigir cap a l’orient portant un cordill a la mà; amidà mil colzades i em va fer passar pel rierol, amb l’aigua fins als turmells.
4 Va amidar-ne mil més i em va fer passar pel rierol, amb l’aigua fins als genolls. N’amidà mil més i em va fer passar: l’aigua m’arribava a la cintura.
5 Després en va amidar mil més: era un riu que no vaig poder passar, perquè les aigües havien crescut. Era un corrent d’aigua per a passar-hi nedant, un riu que no es podia travessar a peu.
6 I em digué: “¿Has vist això, fill d’home?” Després em va fer tornar per la riba del riu.
7 Quan tornava, vaig veure a la vora del riu una gran quantitat d’arbres, a l’un costat i l’altre.
8 Llavors em digué: “Aquestes aigües es dirigeixen cap a la regió oriental, baixen cap a l’Arabà i desemboquen al Mar Mort; i quan hi hauran entrat sanejaran les aigües salabroses.
9 I serà que per allà on passin aquestes aigües, tot ésser vivent que s’hi mou viurà; i els peixos hi seran molt abundosos, perquè allà on entri aquesta aigua tot serà sanejat; de manera que, a tot arreu on arribi aquest riu, la vida hi prosperarà.
10 I succeirà que els pescadors s’aturaran a les seves ribes, i des d’Enguedí fins a Eneglaim serà un estenedor de xarxes. Els peixos seran abundantíssims, en totes les seves espècies, com els peixos de la Mar Gran.
11 Però els seus aiguamolls i les seves albuferes no seran sanejades, sinó que es deixaran per a salines.
12 I tot al llarg del riu, a una i altra banda, creixeran tota mena d’arbres fruiters. No perdran mai les fulles, i el seu fruit no mancarà mai: cada mes donaran nous fruits, perquè les seves aigües brollen del santuari. Els seus fruits serviran per a menjar i les seves fulles per a remei.”

Les fronteres del país

13 Això diu Déu, el Senyor: “Aquestes són les fronteres del país que heu de repartir, com a heretat, entre les dotze tribus d’Israel, comptant per a Josep doble porció.
14 Uns i altres tindreu igual heretatge, ja que jo vaig jurar a mà alçada que el donaria als vostres avantpassats. Així que aquesta terra us correspondrà com a heretatge.
15 I aquestes són les fronteres del país: Pel costat del nord: des de la Mar Gran, en direcció d’Hetlon, fins a Sedad:
16 Hamat, Berotà, Sibraim, situades entre els territoris de Damasc i d’Hamat, i Hasser-Aticon, que és vora el territori d’Hauran.
17 De manera que la frontera anirà del mar a Hassar-Enan. Els seus límits, al nord, seran les fronteres de Damasc i d’Hamat. Aquest serà el costat nord.
18 Delimitareu el costat oriental des del mig d’Hauran i Damasc, i des del mig de Galaad i el territori d’Israel, cap al Jordà, fins al Mar Oriental [El Mar Mort], fins a Tamar. Aquest serà el costat oriental.
19 El costat meridional, cap al sud: des de Tamar fins a les fonts de Meribà de Cadeix, seguint el torrent d’Egipte, fins a la Mar Gran. Aquest serà el costat meridional, el sud.
20 El costat occidental serà la Mar Gran, des de la frontera meridional fins al davant de Lebó –Hamat. Aquest serà el costat occidental.
21 Repartireu, doncs, aquest territori segons les tribus d’Israel.
22 Us el repartireu per sorteig com a heretat entre vosaltres i entre aquells forasters que visquin amb vosaltres i que hagin tingut fills enmig vostre. Aquests els considerareu com nadius entre els fills d’Israel, i participaran amb vosaltres del sorteig de l’heretat entre les tribus d’Israel.
23 En aquella tribu on el foraster habiti, allí li donareu el seu heretatge, diu Déu, el Senyor.”