EZEQUIEL

 35

 

Contra la muntanya de Seïr

1 Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2 “Fill d’home, posa’t de cara a la serralada de Seïr i profetitza contra ella.
3 Li diràs: Això diu Déu, el Senyor: Aquí em tens contra tu, serralada de Seïr! Estendré la meva mà contra tu i et convertiré en una solitud i un desert.
4 Convertiré les teves ciutats en ruïnes, i seràs una desolació. Llavors sabràs que jo sóc el Senyor.
5 Perquè has covat un odi permanent i has lliurat els fills d’Israel a l’espasa en el temps de la seva dissort, quan la maldat era consumada.
6 Per això, per vida meva, ha dit Déu, el Senyor: Et convertiré en sang, i la sang et perseguirà; cert, has avorrit la teva pròpia sang, i la sang et perseguirà.
7 Convertiré la serralada de Seïr en un erm desolat, i suprimiré tothom qui hi va i en ve.
8 Ompliré de cadàvers les seves muntanyes; en els turons, les valls i tots els fondals, cauran les víctimes de l’espasa.
9 Et convertiré en una desolació perpètua, i les teves ciutats no seran mai més habitades; llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
10 Perquè tu has dit: Aquestes dues nacions i aquests dos països han de ser meus, i nosaltres els posseirem, tot i que el Senyor ja era allí.
11 Per això, per vida meva, ha dit Déu, el Senyor, que et tractaré amb la mateixa còlera i amb la mateixa gelosia que tu els has tractat, mogut pel teu odi; i em manifestaré a ells, quan t’hagi castigat.
12 Llavors t’adonaràs que jo, el Senyor, he sentit totes les injúries que has proferit contra les muntanyes d’Israel, quan deies: Estan abandonades, ens les han lliurat com a presa!
13 Us heu enorgullit contra mi amb la vostra boca, i heu dit un munt de coses en contra meu. Jo mateix ho he sentit!
14 Això diu Déu, el Senyor: Faré de tu una desolació, perquè tot el país se n’alegri.
15 De la mateixa manera que t’alegraves sobre la casa d’Israel, perquè era devastada, així faré amb tu: seràs una desolació, serralada de Seïr i tot Edom, de l’un cap a l’altre! Llavors sabran que jo sóc el Senyor!”