EZEQUIEL

 3

 

 

Enviat a la casa d’Israel

1 I em digué: “Fill d’home, menja això que tens a l’abast; menja’t aquest rotlle i vés a parlar a la casa d’Israel.”
2 Vaig badar la boca, i ell em va fer menjar aquell rotlle
3 mentre em deia: “Fill d’home, omple’t el ventre i nodreix les teves entranyes amb aquest rotlle que et dono.” Jo me’l vaig empassar, i, a la boca, m’era dolç com la mel.
4 Després em digué: “Fill d’home, vés, presenta’t a la casa d’Israel, i els diràs les meves paraules.
5 Perquè no t’envio a un poble de parla confusa i de llengua difícil, sinó a la casa d’Israel,
6 ni a la multitud de pobles de parla confusa i llengua tan difícil que no pots entendre, tot i que, si t’hi enviava, de segur que ells t’escoltarien.
7 Però la casa d’Israel no et voldrà escoltar a tu, perquè no em volen escoltar a mi; i és perquè tota la casa d’Israel és de front dur i de cor obstinat.
8 Però, mira, jo t’he endurit la cara com la cara d’ells, i t’he endurit el front com el seu front.
9 T’he fet la cara com el diamant, més dura que una roca; no els tinguis por ni et desanimis per les seves cares, perquè són una casa rebel.”

Missió entre els deportats

10 També em va dir: “Fill d’home, totes les paraules que vaig a dir-te les acolliràs en el teu cor i les escoltaràs amb les teves orelles,
11 i després vés, presenta’t als exiliats, la gent del teu poble, i parla amb ells; els diràs: Això diu el Senyor!, tant si et fan cas com si no.”
12 Tot seguit l’Esperit em va alçar, i vaig sentir darrere meu una immensa aclamació: “Beneïda sigui la glòria del Senyor, que surt del seu estatge!”,
13 i la remor que feien les ales dels éssers vivents, quan batien l’una amb l’altra, el retruny de les rodes que anaven amb ells i el brogit d’una gran aclamació.
14 Llavors l’Esperit em va alçar enlaire i se m’endugué. Jo me n’anava a desgrat i disgustat, però la mà del Senyor em prenia amb tota la força.
15 Així vaig arribar als deportats de Tel-Aviv, que vivien a la riba del riu Quebar, al lloc on s’havien assentat, i em vaig estar allí, entre ells, atordit, durant set dies.

Ezequiel, sentinella d’Israel

16 Al cap de set dies succeí que em fou adreçada la paraula del Senyor, que deia:
17 “Fill d’home, jo t’he posat com a sentinella de la casa d’Israel; per tant, escoltaràs la paraula de la meva boca i els advertiràs de part meva.
18 Quan jo digui a l’impiu: Vas a morir!, si tu no l’amonestes, ni dius res per advertir-lo del seu mal camí, a fi que conservi la vida, ell morirà per la seva iniquitat; però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
19 Però si tu amonestes l’impiu, i ell no es converteix de la seva iniquitat i del seu mal comportament, ell morirà per la seva iniquitat; però tu hauràs salvat la teva ànima.
20 També, quan un just es desviï de la seva rectitud i cometi iniquitat, jo posaré un entrebanc davant seu i morirà. Morirà en el seu pecat perquè tu no l’havies amonestat, i no li seran tingudes en compte les obres de justícia que hagi fet; però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
21 Però si tu amonestes el just perquè no pequi, i el just no peca, ell conservarà la vida gràcies a la teva amonestació, i tu hauràs salvat la teva ànima.”

Déu emmudeix Ezequiel

22 Allà mateix, la mà del Senyor vingué sobre meu, i em digué: “Alça’t, surt a la plana i allà parlaré amb tu.”
23 Em vaig alçar i vaig sortir a la plana, i allà hi havia la glòria del Senyor, com la glòria que jo havia vist a la vora del riu Quebar; i em vaig abocar de cara a terra.
24 Però l’Esperit va entrar en mi i em va fer posar dret, i em digué: “Vés i tanca’t dins de casa teva.
25 A tu, fill d’home, et carregaran de cordes i t’hi fermaran, i no podràs presentar-te davant d’ells.
26 Jo faré que la llengua se t’encasti al paladar, i quedaràs mut i ja no seràs més l’home que els reprèn, perquè són una casa rebel.
27 Però quan jo et parlaré, t’obriré la boca i els diràs: Això diu Déu, el Senyor: Qui vulgui escoltar, que escolti; i qui no vulgui escoltar, que no escolti. Perquè són una casa rebel.”